LAS AVENTURAS DE HUCKLEBERRY FINN (MARK TWAIN)

Bé, com vaig dir en una entrada molt antiga en què parlava de quins llibres em llegiria aquest estiu (aquí la podeu veure), vaig dir que faria una entrada per parlar d'un llibre que m'havia agradat bastant. I, finalment ha arribat. Aquesta és una entrada per parlar de Las aventuras de Huckleberry Finn de Mark Twain.

Aquest llibre vaig demanar que me’l compressin, no va ser cap regal, ni cap llibre que em deixessin. Un dia, a una llibreria el vaig veure i quan vaig llegir la sinopsi vaig veure això escrit “Esta obra fue uno de los primeros alegatos abolicionistas, y hoy en día sigue siendo una de las más bellas alegorías a la libertad”, en aquell moment sabia que me l’havia de comprar. I així va ser.

I, tant aviat com vaig poder el vaig començar, el problema va ser que just abans m’havia llegit “Girl Online” en anglès, de forma que el canvi d’idioma, l’ús d’un vocabulari no tan planer com el de Girl Online per part de Mark Twain i el canvi d’època en què succeeix el llibre em va dificultar endinsar-me del tot en el llibre.

Tot i això, quan ja portava unes quantes pàgines vaig veure que la història m’agradava, que passaven coses totalment inesperades (cosa que m’agrada), i que el personatge principal, el Huck, em queia molt bé per la seva forma de pensar i actuar. Però, va venir el primer problema; Trimestrals, de forma que vaig haver d’abandonar el llibre durant un temps.

Quan ja havia acabat els trimestrals i no anava tan estressada, no sé per què no vaig tornar a endinsar-me en el llibre, així que el vaig deixar molt abandonat. Durant aquest període va ser quan em vaig llegir “No està escrit a les estrelles”. I, quan vaig acabar el llibre de “No està escrit a les estrelles” em va agafar un atac i vaig tornar a endinsar-me en aquesta història. I en menys de dos dies ja s’havia acabat.

MILLOR ESCENA (SPOILER)

En aquest llibre hi ha tants moments inesperats, que sorprenen, que agraden, que fan somriure... que seria molt difícil triar-ne un, així que diré l’escena que més em va sorprendre, la què més em va emocionar i la què més em va fer riure.

La què més em va sorprendre: va ser un episodi en què en Huck, després de separar-se del Jim durant un petit període, s’integra a una família, clarament mentint sobre el seu nom i la seva història. Doncs aquesta família resulta que té una gran rivalitat amb una altra família veïna i com en un Romeo i Julieta un noi d’una família i una noia de l’altre s’enamoren i fugen. Llavors, no sé com, comença una espècie de batalla d’una nit en la qual acabaven morint tots els membres de la família amb la qual vivia el Huck. What? Doncs sí, moren tots, fins i tot un nen d’uns vuit o nou anys que es fa molt amic del Huck.

La què més em va emocionar: evidentment l’escena final, quan el Jim després de passar per moltes dificultats aconsegueix la seva llibertat i el Huck troba una família.

La què més em va fer riure: (més que riure, somriure). Aquesta escena va ser una en què en Huck i en Jim durant un temps s’ajunten amb dos estafadors i com aquests d’una forma molt òbvia i molt ximple aconsegueixen estafar tot un poble i sortir-ne immunes.

ADAPTACIÓ CINEMATOGRÀFICA

Sé que hi ha una pel·lícula, però no l’he vista, així que no us puc dir res. Més ben dit, crec que hi ha més d’una adaptació cinematogràfica i la més nova és del 1993 i l’actor que interpreta en Huck és l’Elijah Wood.

Us l'heu llegit? Us va agradar? Heu vist alguna de les adaptacions cinemtagràfiques? Us el llegirieu?

CONCURS ANGELS TO FLY

Si sou subscriptors del blog Angels to fly, sabreu que fa poc va arribar als 100 seguidors, (un aplaudiment per ella i pel que ha aconseguit) moltes felicitats, així que va crear un concurs per celebrar-ho. Us animo que us passeu pel seu blog i us apunteu en el concurs. El premi és un llibre comprat personalment per ella com un regal pels seus seguidors.