FRASES DE LLIBRES (THE FAULT IN OUR STARS/NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES)

Com havia dit en l'última entrada, aquí hi ha moltes frases de "No està escrit a les estrelles" que em van agradar i aquí estan (potser que en faltin perquè les anava apuntant mentre em llegia el llibre).

“Per què coi hauria de jugar a bàsquet quan podria volar o llegir o mirar gent guapa o una altra cosa que de dèbo m’agradi?”

“-Què és allò?

-El cabàs de la roba bruta?

-No, al costat.

-No hi veig res al costat.

-És el meu útilm bri de dignitat. És molt petit.”

“-Tot té gust a monedes. A part d’això, vaig amb una muntanya russa que només puja. Com tens els ulls?

-Ah, molt bé. Vull dir, l’únic problema és que no els tinc al cap.

-Genial. No és que vulgui ser més que tu ni res, però el meu cos està fet de càncer.”

“Crec que l’univers vol que se’l noti. A l’univers li agrada que observin la seva elegància”.

“-La ignorància és felicitat –vaig dir.”

“No hi ha honor a morir-se <de>.”

“El meu càncer sóc jo. Els tumors estan fets de mi. Estan fets mi com segur que estan fets de mi el cervell i el cor. És una guerra civil, Hazel Grace, amb un vencedor predeterminat.”

“-El món no és una fàbrica de concedir desitjos.”

“No et preocupis per mi Hazel Grace. Estic bé. Trobaré la manera de continuar aquí per empipar-te molt de temps.”

“Qui és tan ferm que no es deixa seduir?”

“Saps que hauríem de fer Hazel Grace? Ens hauríem d’unir i formar una parella de vigilància discapacitada que va rugint pel món, reparant les injustícies, defensant els dèbils, protegint qui està en perill.”

“Estic enamorat de tú i no estic per negar-me el senzill plaer de dir certeses.”

“Observació: fer cua és una forma d’opressió.”

“És a dir, que si ens organitzàvem a assignàvem a una certa quantitat de cadàvers a cada viu, hi hauria prou gent viva per recordar tots els morts?”

“El més estrany de les cases és que quasi sempre fa l’efecte que a dintre no hi passa res, tot i que contenen gran part de les nostres vides.”

“-Ara ja estic millor. Demà me’n vaig a Amsterdam amb en Gus.

-Ja ho sé. Estic força informat de la teva vida perquè en Gus no. Parla. Mai De. Res. Més.”

“-Per això m’agrades. T’adones que és molt rar trobar-te un tros de dona així que deixa anar la versió adjectival de la paraula pedòfil? Estàs tan ocupada sent tu que no tens ni idea de com ets de totalment insòlita.”

“-T’adones que intentar mantenir la distància amb mi no disminuirà l’afecte que sento per tu, oi? –va dir.

-Suposo?

-Tots els esforços per estalviarme el que sigui fracassaran.”

“I tot i que jo era al llit i ell al seu soterrani, era com si fóssim en aquell tercer espai increat, que era un lloc que m’encantava visitar amb ell.”

“-Que són massa bufons, els animals? –va preguntar en Gus.

-Vull minimitzar el nombre de morts de les quals sigui responsable –vaig dir.”

“-No vulguis ser massa ansiós.

-Ja, per això he dit demà. Et vull tornar a veure aquesta nit, però estic disposat a esperar tota la nit i part de demà.”

“És una metàfora, mira: et poses la cosa mortal entre les dents, però no li dónes el poder de matar-te.”

“-Em sembla que li està fent mal a la teta –vaig dir.

-Sí, costa d’establir si intenta excitar-la o fer-li un examen mamari.”

“-L’hauries de veure –va dir—. V de vendetta, em refereixo.

-Molt bé. Ja la buscaré.

-No. Amb mi. A casa meva. Ara.

Em vaig aturar.

-Amb prou feines et conec, Augusts Waters. Podries ser un assassí.”

“M’agrada mirar la gent guapa, i fa un quant de temps vaig decidir no negar-me els plaets més senzills de l’existència”.

Us han agradat les frases? Les recordeu?