FITXA
TÈCNICA
Editorial: Harper Collins
Nº de pàgines: 288
Idioma: Anglès
Sinopsi: For sixteen-year-old Mel
Hannigan, bipolar disorder makes life unpredictable. Her latest struggle is
balancing her growing feelings in a new relationship with her instinct to keep
everyone at arm’s length. And when a former friend confronts Mel with the truth
about the way their relationship ended, deeply buried secrets threaten to come
out and upend her shaky equilibrium.
As the walls of Mel’s
compartmentalized world crumble, she fears the worst—that her friends will
abandon her if they learn the truth about what she’s been hiding. Can Mel bring
herself to risk everything to find out?
(Per la Mel Hannigan, de 16 anys, el trastorn bipolar li fa la vida
imprevisible. El seu últim problema és equilibrar els seus sentiments creixents
en una nova relació amb el seu instint de mantenir a tothom a una certa
distància. I quan una antiga amiga s’enfronta a ella amb la veritat sobre com
va acabar la seva amistat, secrets enterrats amenacen amb sortir a la llum i
desequilibrar-li la vida.
Mentre les parets del món de la Mel tremolen, ella tem el pitjor, que
els seus amics l’abandonaran si descobreixen el que ha estat amagant. Serà la
Mel capaç d’arriscar-ho tot per descobrir-ho?)
OPINIÓ
PERSONAL
Començo
dient que aquest llibre jo me’l vaig llegir en anglès i diria que no està
disponible en castellà, ni en català.
El
que em va cridar l’atenció d’aquest llibre va ser el fet que la protagonista,
la Mel Hannigan, tingués un trastorn bipolar. Quan ho vaig llegir a la sinopsi,
vaig suposar que la Mel seria un personatge complex, interessant i una mica
diferent de qualsevol altre personatge que hagués vist abans, i efectivament ho
va ser. Al llarg del llibre es profunditza molt en els sentiments de la Mel i
en com conviu amb el seu trastorn i això em va semblar molt interessant.
Recordo que al principi de cada capítol hi ha unes petites indicacions que
descriuen l’estat emocional de la protagonista en aquest capítol i, encara que
això no et fa entendre immediatament les seves emocions, t’ajuda a comprendre
millor la inestabilitat emocional que pateix a vegades. Recalco que són unes petites
indicacions, no és una descripció de les seves emocions, sinó que són unes
equivalències que s’inventa la mateixa Mel per controlar les seves emocions i
que ella mateixa t’explica com funcionen al llarg del llibre, així que si quan
comenceu a llegir-lo no ho enteneu, és normal.
Seguint
amb el tema de la protagonista. La Mel és personatge complex, però amb el qual
es pot empatitzar fàcilment, ja que moltes de les seves pors o preocupacions
són les de qualsevol adolescent, a excepció que ella té un trastorn bipolar que
vol amagar a tothom. Personalment, volia destacar un capítol concret en el qual
té un episodi maníac i penso que està fet molt bé. Al llarg d’aquest episodi
maníac de la protagonista, l’autor aconsegueix que et posis en el seu cap d’una
forma increïble. D’alguna forma és com si experimentessis el mateix que ella i,
encara que saps que les coses que vol fer són irracionals o una bogeria, et
frustres amb ella quan es troba obstacles en el seu camí o en el seu intent de
fer completes bogeries.
Llavors,
hi ha dos personatges en particular que m’ha intrigat molt i als quals trobo
que els hi falten bastantes pàgines per poder arribar a entendre’ls, aquests
són l’Annie i la Sofia. Cal dir que no són protagonistes i potser són més
terciàries que secundàries, però per mi les seves històries i personalitats no
estaven suficientment desenvolupades en comparació a la dels altres personatges
i són dos personatges amb molt potencial.
I
per acabar amb el tema dels personatges, volia parlar sobre l’interès amorós de
la Mel, el qual és pràcticament perfecte i per aquest motiu no m’ha acabat de
convèncer la forma en què actua al final de la novel·la. Puc entendre que
estigui enamorat de la Mel, però la forma en què es comporta en certs moments
em sembla exagerada, almenys tenint en compte el temps que fa que es coneixen
amb la protagonista. Tot i això, també he de dir que les seves accions i el que
està disposat a fer per la Mel em sembla molt bonic i són d’aquelles coses que et deixen amb un
somriure tonto a la cara.
Ara
toca parlar sobre la trama. Personalment, quan vaig començar el llibre la vaig
trobar molt confosa, ja que es fan moltes referències a coses del passat que el
lector desconeix. Tot i això, és aquesta curiositat pel que va passar la que et
fa seguir llegint durant la primera meitat del llibre. Llavors, a partir de la
meitat aproximadament, hi ha un plot-twist bastant inesperat que aconsegueix
enganxar-te més a la història i fa que la curiositat del lector se centri en la
situació actual dels protagonistes i no en el seu passat.
Sobre
el final, està bé, però per mi faltaven algunes explicacions. S’acaben explicant
tots els esdeveniments passats, però pel meu gust faltaven detalls més específics
sobre aquests esdeveniments.
En
general, és un llibre recomanable per passar una estona distreta, té una
protagonista molt interessant i et sabrà mantenir enganxada al llarg de tota la
història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada