dimarts, 13 de desembre de 2016

+100 SUBSCRIPTORS + QUARTA EDICIÓ DE "EL NOI DEL BUS"


101 subscriptors!

La veritat és que em sembla bastant irreal haver superat la marca dels 100 subscriptors. Recordo quan vaig començar, durant les dues o tres primeres setmanes només tenia dos subscriptors (jo un d’ells) i em semblava que era impossible aconseguir que més gent comencés a llegir el meu blog i volguessin unir-se. Ara he superat la marca dels 100...


La veritat és que em sento una mica malament perquè fa moltíssim que no penjo res i el meu ritme d’entrades és totalment irregular. Amb això no vull prometre que em tornaré a posar les piles perquè ja ho he fet molts cops i tots sabem que al final no podré mantenir el ritme. Tot i això, aprofitaré aquesta entrada per dir que no tinc plans d’abandonar el blog, però que publicaré quan pugui i quan em vingui de gust i no us puc dir quan això passarà.

Llavors, també volia aprofitar l’ocasió per dir que ja s’ha fet la 4a edició de “El noi del bus”, moltíssimes gràcies a tots.


I això és tot el que us havia de dir, almenys avui...

dilluns, 14 de novembre de 2016

RESSENYA: L'ASSASSÍ QUE VA SOMIAR AMB UN LLOC AL CEL (JONAS JONASSON)


Hola a tothom,
Avui, després de gairebé dues setmanes (de veritat que sento tardar tant a penjar entrades), us porto la ressenya d’un llibre que la veritat m’ha costat molt temps llegir, i no perquè sigui molt llarg o perquè m’hagi avorrit, sinó perquè ha estat un llibre que vaig començar a llegir en una d’aquelles èpoques en què no llegia gaire, així que vaig tardar una quantitat de temps considerable a acabar-lo. Espero que us agradi.

FITXA TÈCNICA

Títol: L’assassí que va somiar amb un lloc al cel
Autor: Jonas Jonasson
Editorial: Catedral
Nº de pàgines: 383
Idioma: Català
Sinopsi: Tots els delinqüents d’Estocolm persegueixen l’home més estimat de Suècia: un assassí a sou retirat que acaba de sortir de la presó i s’ha aficionat a l’alcohol i la Bíblia. Acompanyen l’exassassí una parella d’enamorats que el protegeixen i l’utilitzen per engegar un negoci que els farà rics: fundar una Esglèsia on regar generosament la paraula de Jesús amb vida de missa, una lloc de recolliment per predicar que el camí de la santedat també es por recórrer fent esses.
  Benvinguts a una història frenètica d’amor, salvació i ressaca. Sant, sant, sant, és l’assassí!

dimecres, 26 d’octubre de 2016

RESSENYA: CONNEXIONS (ELIZABETH STEWART)


Hola  a tothom,
Avui us porto la ressenya d’un llibre, que m’ha encantat! La veritat és que no n’havia vist cap de ressenya, així que m’he decidit a fer-ne una.

FITXA TÈCNICA

Títol: Connexions
Autora: Elizabeth Stewart
Editorial: Cruïlla
Nº de pàgines: 300
Idioma: Català
Sinopsi: La FIONA, una noia canadenca, ha fet un disbarat: ha enviat al noi que surt amb ella una foto indiscreta que s'ha fet amb el mòbil... Un aparell que havia passat per les mans d'alguna treballadora xinesa com la LAIPING, que acaba d'arribar a una gran ciutat per treballar soldant condensadors fets de coltan... Un mineral que potser havia sortit de la regió natal de la SYLVIE, una noia congolesa que ha patit de manera molt directa la violència generada pel comerç d'aquest mineral maleït.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

RESSENYA: LA RÀBIA (LOLITA BOSCH)


Hola a tots,
Avui us porto, després de gairebé una setmana, la ressenya d’un llibre amb una temàtica que m’ha semblat realment interessant: el bullying. L’autora del llibre, Lolita Bosch, va confessar en el temps que el llibre va ser publicat que ella va ser víctima del bullying des dels 14 fins als 17 anys i que el que s’explica en el llibre està totalment basat en la seva experiència personal, de forma que això li dóna encara un toc més profund al llibre.

FITXA TÈCNICA

Títol: La ràbia
Autora: Lolita Bosch
Nº de pàgines: 170
Editorial: Ara llibres
Sinopsis: «Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia és una forma estranya d’esperança.»

dimecres, 12 d’octubre de 2016

EL CANVI


Hola a tothom,

La veritat és que ja fa uns dies que em plantejo si hauria o no d’escriure aquesta entrada. La idea de tornar a penjar entrades com si res hagués passat és extremadament atraient, però després de pensar-hi trobo que ho he de fer, per mi. Sé que em vaig acomiadar a principis del juliol, prometent que tornaria a penjar entrades quan tornes a començar el curs, però ja estem a octubre i resulta evident que no he fet.


dimecres, 6 de juliol de 2016

RESSENYA: LA VÍDUA (FIONA BARTON)


Hola a tots,
Sé que feia poc havia promès intentar mantenir el blog més actiu i penjar més contingut, però com podeu notar m’està costant bastant escriure entrades, així que he decidit que aquest estiu el blog farà unes vacances.
Tot i això, abans de començar les vacances del blog, us volia portar una ressenya que fa bastant que he estat ajornant, però que tenint en compte que és d’un llibre que em van enviar des de l’editorial crec que he de penjar. Encara més, l’editorial fins i tot va invitar-me a anar a una trobada amb l’autora i altres bloggers, a la qual no vaig poder anar perquè tenia un altre compromís, però això em fa venir encara més ganes de compartir la ressenya del llibre.

FITXA TÈCNICA

Títol: La vídua
Autora: Fiona Barton
Nº de pàgines: 512
Editorial: Columna (Grup 62)
Sinopsis: “En els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber.
Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell.
Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”.

dilluns, 20 de juny de 2016

TERCERA EDICIÓ DE "EL NOI DEL BUS"


Hola a tots,
Avui porto una entrada més aviat informativa i és que hi ha hagut la TERCERA EDICIÓ DE “EL NOI DEL BUS”. Sí, tal com ho dic, hi ha hagut una tercera edició. La veritat és que aquesta vegada m’he esperat una mica a escriure l’entrada, no com en el cas de la segona edició, per un sol motiu; estava esperant que m’arribessin alguns exemplars a casa perquè aquest cop ho posa en la portada que es tracta de la tercera edició i volia poder ensenyar-vos-ho quan pengés l’entrada.

Un exemplar de cada edició. La veritat és que ara que m'hi fixo el color de la portada del de la tercera edició és una mica diferent...

dimecres, 15 de juny de 2016

BOOK-TAG: EL JOC LITERARI DE LES FRASES


Hola a tots,
Torno a estar a aquí després d’un altre període bastant llarg d’inactivitat... Suposo que ja heu notat que tinc bastants dificultats per mantenir el blog actiu d’una forma regular, però com a defensa diré que tot i no penjar contingut d’una forma regular i deixar-lo abandonat de tant en tant, com a mínim puc dir que al final sempre acabo tornant. Bé, com que no m’he pogut llegir cap llibre nou, he decidit portar-vos un book-tag que vaig trobar i em va semblar molt original i és “El joc literari de les frases”.

Aquest tag consisteix a triar deu llibres, llavors de cadascun s’ha d’escollir una paraula que estigui en la pàgina i línia que indica el tag i finalment s’ha d’escriure un mini text en què surtin totes les paraules.

dimarts, 24 de maig de 2016

ANONIMAT


Hola a tots,
Després de gairebé deu dies finalment us porto una nova entrada i aquesta vegada no és cap ressenya, ni res estrictament relacionat amb llibres, simplement és un text que feia bastant temps que volia escriure.

Com ja vaig escriure fa unes quantes setmanes, fa uns mesos vaig passar per una època en què no sabia que volia fer amb el blog fins al punt que vaig arribar a plantejar-me l’opció d’arribar a tancar-lo. Tot i això, al final em vaig decidir a donar-li vida una altra vegada i em vaig proposar l’opció d’expandir la temàtica del blog i parlar d’altres temes a part de la literatura i va ser en aquest punt que vaig començar a plantejar-me qüestions sobre l’anonimat en el món blogger.


D’alguna forma em vaig adonar que trobava moltíssim a faltar tenir un blog en el qual escriure des del total anonimat donant les meves opinions més sinceres sobre temes i poder parlar d’allò més profund que em pogués arribar a passar pel cap. Trobava i encara trobo a faltar moltíssim tots els avantatges que l’anonimat m’aportava. No sé per què, però m’encantava i encara m’encanta la idea de tenir un blog on escriure opinions, històries, idees, reflexions o qualsevol cosa que em passi pel cap sense haver-me de preocupar que algú que conegui pugui llegir-ho i jutjar-me. Simplement la idea de poder escriure sense haver d’auto censurar-me perquè sé que potser certes persones poden arribar a llegir-ho la trobo molt a faltar.

Sent sincers entre nosaltres, tots els que em llegiu i que teniu un blog estic segura que us agrada escriure des de l’anonimat que us dóna el vostre perfil perquè en el fons (als bloggers) ens agrada que la gent que ens llegeix no sàpiga qui és la persona darrere de l’ordinador escrivint tot el que llegeixen, de forma que simplement puguin dir si li agrada el blog o no bastant-se en el seu contingut i no en la persona que l’ha creat.


I bé, tornant al tema d’ampliar el contingut del blog, em vaig adonar que no ho feia i no em sentia prou segura per fer-ho perquè el tema de l’anonimat em preocupava. No volia començar a parlar d’altres temes a part de la literatura, el cinema o l’art perquè em preocupava haver de fer-ho exposant-me com ho hauria de fer tenint en compte que no gaudeixo del total anonimat en aquest blog.

Sé que segurament moltes de les persones que em llegeixen no saben qui sóc o com sóc i que potser un tema com el de l’anonimat no m’hauria de preocupar excessivament, però el fet de tenir el nom posat d’una forma tan oberta en el blog fa que qualsevol persona que conec en persona i amb la que em podria relacionar cada dia pugui arribar a llegir el contingut del blog i relacionar-lo amb mi i això sincerament em tira endarrere a l’hora de parlar d’altres temes a part de la literatura.


En resum, l’objectiu d’aquesta entrada és simplement dir que la temàtica del blog seguirà sent la que és (si us pensàveu que era per dir que he superat el tema de l’anonimat i que ja no em preocupa, doncs no) i que he decidit que en tot cas obriré un altre blog  (que encara no he obert i potser no arribo a fer-ho) per poder parlar d’altres temes perquè trobo a faltar la llibertat que t’aporta l’anonimat.

PD: Sé que potser aquesta entrada la llegeix gent que com coneix en persona i només volia dir que no és que tingui cap problema amb vosaltres, però simplement penso que tots necessitem la nostra privacitat per certs temes.


diumenge, 15 de maig de 2016

RESSENYA: DESAFÍAME (HASTA LOS HUESOS)


Hola a tots,
Avui us porto una ressenya que ja fa uns quants dies que he estat ajornant i ja tenia ganes de penjar. La veritat és que, no sé per què, tinc la mania d’escriure les ressenyes just després d’acabar-me els llibres perquè m’agrada més com em queden, però amb aquest llibre que us porto avui he estat uns quants dies ajornant el moment de posar-me a escriure la ressenya, així que em sento orgullosa de dir que per fi m’hi he posat i ja està feta.

FITXA TÈCNICA

Títol: Desafíame (Hasta los huesos)
Autora: Lena Valentí
Saga: Hasta los huesos
Nº de pàgines: 315
Idioma: Castellà
Editorial: Montena
Sinòpsis: Algunas personas sacan lo peor de ti; otras, lo mejor. Y luego hay otro tipo de personas: las que sacan todo y te hacen sentir tan viva que las seguirías hasta el infierno solo para continuar sintiendo ese subidón.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre fa moltíssim que me l’havia comprat i el tenia pendent, però com que vaig passar per aquella crisi lectora, no m’hi he posat fins fa res i la veritat és que quan m’hi he posat de veritat, no he tardat més de quatre dies a llegir-me’l.

Començant per la trama, la veritat és que m’ha agradat molt, la idea general que fa avançar la història l’he trobat molt original i interessant. Tot i això, la trama més interior, vull dir, les interaccions entre els protagonistes, sincerament no m’han agradat tant perquè, com em passa amb alguns llibres, no acabo d’estar d’acord amb les motivacions d’algun personatge per actuar com ho fa, però deixant aquest detall a part la trama general està molt bé. Les descripcions et situen molt bé en els llocs on passa l’acció i et pots imaginar els escenaris i els personatges.


Parlant sobre els personatges, tinc sentiments contraposats. En general m’han agradat perquè són personatges amb caràcter, intel·ligents, forts, amb grans habilitats, valents...és a dir, amb trets que trobo que són d’admirar, però per l’altra banda, com ja he dit, en certs moments estic en desacord amb la seva forma d’actuar perquè tot i que entenc les motivacions, no m’acaben de convèncer.


Sobre el llenguatge que utilitza l’autora, només puc dir que és fàcil de llegir i s’entén a la perfecció. Llavors, una cosa que volia destacar del llibre és que hi ha moltíssimes referències a cançons, jocs, sèries, animes, youtubers, i altres artistes molt actuals que si coneixes segurament et faran somriure mentre llegeixis el llibre perquè segurament t’ajudaran a imaginar-te encara més bé els personatges i les escenes. Respecte a això, jo reconec que totes aquestes referències no m’han ajudat massa a imaginar-me millor els personatges perquè n’hi havia bastants que no sabia sobre que eren, però us asseguro que si sabeu a què fan referència el llibre us agradarà més i sinó sempre es pot buscar per internet.


I finalment és hora de parlar sobre el final (sense spoilers òbviament), només dir que m’ha sorprès moltíssim i que deixa el llibre obert per una segona part. Sobre això, he de dir que he estat investigant si aquest era el primer llibre d’una saga i ha resultat que sí. És el primer llibre d’una saga que es diu “Hasta los huesos” i sincerament tinc intencions de llegir-me la segona part (encara no ha sortit), així que ja us podeu imaginar si m’ha deixat o no amb intriga.


En definitiva, és un bon llibre per passar una bona estona, que t’enganxarà, probablement et semblarà original i et deixarà amb moltes ganes de saber que passa després.

3/5
Què en penseu? Us el llegireu?


dissabte, 7 de maig de 2016

INSPIRATIONAL QUOTES #5


Hola a tots,
Avui porto un tipus d’entrada que feia moltíssim que no penjava, però que com que són fàcils de llegir i les trobava a faltar pel blog he decidit fer-ne una de nova. I com ja podeu deduir, avui us porto una entrada de “Inspirational quotes” que sent sincers, realment potser inspiració en el sentit ple de la paraula no t’aporten, però llegint-les pots passar una bona estona. Espero que us agradin:

(El respecte és un dels grans tresors de la vida. Vull dir, a que se suma tot sinó no tens això?)




(No podem controlar l’amor, però podem controlar les nostres accions.)
(Quan et fas gran, descobreixes que tens dues mans, una per ajudar-te i l’altre per ajudar als altres.)




(A vegades quan intentes innovar, comets errors. És millor admetre que t’has equivocat ràpid, i llavors seguir millorant les teves altres innovacions.)
(Necessitem més educació, més compassió, més alegria, més riures. I definitivament jo vull contribuir.)



“Without pain, there would be no suffering, without suffering we would never learn from our mistakes. To make it right, pain and suffering is the key to all windows, without it, there is no way of life.”
(Sense dolor, no hi hauria sofriment, sense sofriment mai aprendríem dels nostres erros. Per deixar-ho clar, el dolor i el sofriment són les claus de totes les finestres, sense ells, no és possible viure.)
Angelina Jolie


(M’agrada el repte de provar diferents coses i preguntar-me si funcionaran o em caure de cara contra el terra.)


(L’única forma de desfer-me de les meves pors és fer pel·lícules sobre elles.)

Espero que us hagin agradat!


dilluns, 2 de maig de 2016

RESSENYA: L'ANIVERSARI


Hola a tots,
Avui finalment us porto la ressenya que us havia promès la setmana passada, la ressenya de “L’aniversari” d’Imma Monsó. La veritat és que aquesta ressenya la considero una miqueta especial perquè és la primera ressenya que faig d’un llibre que m’ha enviat una editorial expressament perquè el llegeixi i el ressenyi i espero que no sigui l’última. I sense enrotllar-me més us deixo aquí la ressenya:

FITXA TÈCNICA

Títol: L’aniversari
Autora: Imma Monsó
Nº de pàgines: 298
Editorial: Columa
Idioma: Català
Sinopsi: Una parella entrada en els quaranta anys xerra mentre circula dins d'un cotxe, tot pujant una carretera de muntanya. Només ell sap on es dirigeixen, ja que el "regal" sorpresa que li vol oferir l'ha esta treballant i preparant durant molt de temps, en un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls. Tot i que estan ben avinguts, ella no sembla gaire enamorada. Paral·lelament, dues criatures surten a jugar pel bosc. Quina relació tenen amb la parella? Com i quan s'encreuaran les seves vides?

OPINIÓ PERSONAL

Al començar a llegir aquest llibre, els dos primers capítols reconec que em van costar una mica per dos motius: el llenguatge i la trama. Sobre el llenguatge, em va costar perquè és més complex, més elaborat i amb un vocabulari molt més extens que les novel·les juvenils en general, però quan ja portava unes quantes pàgines, de seguida m’hi vaig acostumar i d’alguna forma em va agradar aquest llenguatge més elaborat. Llavors hi ha la trama, que en un primer moment costa d’entendre perquè comença amb l’explicació d’un hàbit de la protagonista que a mi al principi em va semblar una mica confós, però que al final s’acaba entenent.


Més en termes generals, la trama m’ha agradat. La veritat és que compleix perfectament amb la definició de thriller perquè en la major part del llibre m’he trobat en tensió per saber que passaria i com continuaria la història. Encara més, la història compta amb aquests esdeveniments inesperats, que a mi personalment m’encanten en una novel·la, i que et fan quedar més enganxada perquè vols arribar al moment en què algú t’expliqui el que ha passat. Per l’altra banda, també volia comentar que el llibre no té una gran quantitat d’acció, més aviat se centra en un nombre definit d’escenaris i no es mou d’allà. Tot el suspens queda plasmat en els diàlegs i les descripcions que et fa l’autora de les situacions i les sensacions dels personatges, les quals t’aconsegueixen absorbir dins dels escenaris, ja que aquests no varien massa.


A part d’això, també volia comentar que la novel·la comença relatant dues històries diferents i que semblen independents, que et fan preguntar-te tota l’estona com estaran relacionades i aconsegueixen mantenir-te enganxat. Jo personalment reconec que hi ha una de les dues històries que m’ha mantingut més en suspens que l’altra, però les dues m’han agradat.
La meva opinió sobre el final ha estat positiva. L’autora ha aconseguit lligar gairebé tots els fils i donar-li sentit a l’acció mentre que a la vegada t’aconsegueix deixar amb aquell toc de suspens que t’esperes d’un thriller i et fa acabar el llibre amb un somriure.


Sobre els personatges, només puc dir que m’han semblat molt originals. En termes generals no diria que són els típics personatges amb els quals et pots identificar, ja que tenen unes personalitats molt característiques i no massa ordinàries. A més, són personatges amb edats que ronden els cinquanta, de forma que per un adolescent és encara més difícil, tanmateix, una cosa curiosa és que en certs moments, en lloc d’identificar-te tu mateix amb els personatges, arribes a veure-hi els teus pares representats. 


Encara més, tot i la seva singularitat, hi ha certs aspectes de les seves personalitats amb els que potser sí que t’hi pots identificar com una mania o una opinió sobre certes coses, que els fa més propers.
En definitiva, és un thriller que compleix amb el sentit de la paraula, que et farà passar una bona estona i que t’enganxarà.

4,5/5

Que en penses? T'animes a llegir-lo?