dimarts, 24 de maig del 2016

ANONIMAT


Hola a tots,
Després de gairebé deu dies finalment us porto una nova entrada i aquesta vegada no és cap ressenya, ni res estrictament relacionat amb llibres, simplement és un text que feia bastant temps que volia escriure.

Com ja vaig escriure fa unes quantes setmanes, fa uns mesos vaig passar per una època en què no sabia que volia fer amb el blog fins al punt que vaig arribar a plantejar-me l’opció d’arribar a tancar-lo. Tot i això, al final em vaig decidir a donar-li vida una altra vegada i em vaig proposar l’opció d’expandir la temàtica del blog i parlar d’altres temes a part de la literatura i va ser en aquest punt que vaig començar a plantejar-me qüestions sobre l’anonimat en el món blogger.


D’alguna forma em vaig adonar que trobava moltíssim a faltar tenir un blog en el qual escriure des del total anonimat donant les meves opinions més sinceres sobre temes i poder parlar d’allò més profund que em pogués arribar a passar pel cap. Trobava i encara trobo a faltar moltíssim tots els avantatges que l’anonimat m’aportava. No sé per què, però m’encantava i encara m’encanta la idea de tenir un blog on escriure opinions, històries, idees, reflexions o qualsevol cosa que em passi pel cap sense haver-me de preocupar que algú que conegui pugui llegir-ho i jutjar-me. Simplement la idea de poder escriure sense haver d’auto censurar-me perquè sé que potser certes persones poden arribar a llegir-ho la trobo molt a faltar.

Sent sincers entre nosaltres, tots els que em llegiu i que teniu un blog estic segura que us agrada escriure des de l’anonimat que us dóna el vostre perfil perquè en el fons (als bloggers) ens agrada que la gent que ens llegeix no sàpiga qui és la persona darrere de l’ordinador escrivint tot el que llegeixen, de forma que simplement puguin dir si li agrada el blog o no bastant-se en el seu contingut i no en la persona que l’ha creat.


I bé, tornant al tema d’ampliar el contingut del blog, em vaig adonar que no ho feia i no em sentia prou segura per fer-ho perquè el tema de l’anonimat em preocupava. No volia començar a parlar d’altres temes a part de la literatura, el cinema o l’art perquè em preocupava haver de fer-ho exposant-me com ho hauria de fer tenint en compte que no gaudeixo del total anonimat en aquest blog.

Sé que segurament moltes de les persones que em llegeixen no saben qui sóc o com sóc i que potser un tema com el de l’anonimat no m’hauria de preocupar excessivament, però el fet de tenir el nom posat d’una forma tan oberta en el blog fa que qualsevol persona que conec en persona i amb la que em podria relacionar cada dia pugui arribar a llegir el contingut del blog i relacionar-lo amb mi i això sincerament em tira endarrere a l’hora de parlar d’altres temes a part de la literatura.


En resum, l’objectiu d’aquesta entrada és simplement dir que la temàtica del blog seguirà sent la que és (si us pensàveu que era per dir que he superat el tema de l’anonimat i que ja no em preocupa, doncs no) i que he decidit que en tot cas obriré un altre blog  (que encara no he obert i potser no arribo a fer-ho) per poder parlar d’altres temes perquè trobo a faltar la llibertat que t’aporta l’anonimat.

PD: Sé que potser aquesta entrada la llegeix gent que com coneix en persona i només volia dir que no és que tingui cap problema amb vosaltres, però simplement penso que tots necessitem la nostra privacitat per certs temes.


diumenge, 15 de maig del 2016

RESSENYA: DESAFÍAME (HASTA LOS HUESOS)


Hola a tots,
Avui us porto una ressenya que ja fa uns quants dies que he estat ajornant i ja tenia ganes de penjar. La veritat és que, no sé per què, tinc la mania d’escriure les ressenyes just després d’acabar-me els llibres perquè m’agrada més com em queden, però amb aquest llibre que us porto avui he estat uns quants dies ajornant el moment de posar-me a escriure la ressenya, així que em sento orgullosa de dir que per fi m’hi he posat i ja està feta.

FITXA TÈCNICA

Títol: Desafíame (Hasta los huesos)
Autora: Lena Valentí
Saga: Hasta los huesos
Nº de pàgines: 315
Idioma: Castellà
Editorial: Montena
Sinòpsis: Algunas personas sacan lo peor de ti; otras, lo mejor. Y luego hay otro tipo de personas: las que sacan todo y te hacen sentir tan viva que las seguirías hasta el infierno solo para continuar sintiendo ese subidón.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre fa moltíssim que me l’havia comprat i el tenia pendent, però com que vaig passar per aquella crisi lectora, no m’hi he posat fins fa res i la veritat és que quan m’hi he posat de veritat, no he tardat més de quatre dies a llegir-me’l.

Començant per la trama, la veritat és que m’ha agradat molt, la idea general que fa avançar la història l’he trobat molt original i interessant. Tot i això, la trama més interior, vull dir, les interaccions entre els protagonistes, sincerament no m’han agradat tant perquè, com em passa amb alguns llibres, no acabo d’estar d’acord amb les motivacions d’algun personatge per actuar com ho fa, però deixant aquest detall a part la trama general està molt bé. Les descripcions et situen molt bé en els llocs on passa l’acció i et pots imaginar els escenaris i els personatges.


Parlant sobre els personatges, tinc sentiments contraposats. En general m’han agradat perquè són personatges amb caràcter, intel·ligents, forts, amb grans habilitats, valents...és a dir, amb trets que trobo que són d’admirar, però per l’altra banda, com ja he dit, en certs moments estic en desacord amb la seva forma d’actuar perquè tot i que entenc les motivacions, no m’acaben de convèncer.


Sobre el llenguatge que utilitza l’autora, només puc dir que és fàcil de llegir i s’entén a la perfecció. Llavors, una cosa que volia destacar del llibre és que hi ha moltíssimes referències a cançons, jocs, sèries, animes, youtubers, i altres artistes molt actuals que si coneixes segurament et faran somriure mentre llegeixis el llibre perquè segurament t’ajudaran a imaginar-te encara més bé els personatges i les escenes. Respecte a això, jo reconec que totes aquestes referències no m’han ajudat massa a imaginar-me millor els personatges perquè n’hi havia bastants que no sabia sobre que eren, però us asseguro que si sabeu a què fan referència el llibre us agradarà més i sinó sempre es pot buscar per internet.


I finalment és hora de parlar sobre el final (sense spoilers òbviament), només dir que m’ha sorprès moltíssim i que deixa el llibre obert per una segona part. Sobre això, he de dir que he estat investigant si aquest era el primer llibre d’una saga i ha resultat que sí. És el primer llibre d’una saga que es diu “Hasta los huesos” i sincerament tinc intencions de llegir-me la segona part (encara no ha sortit), així que ja us podeu imaginar si m’ha deixat o no amb intriga.


En definitiva, és un bon llibre per passar una bona estona, que t’enganxarà, probablement et semblarà original i et deixarà amb moltes ganes de saber que passa després.

3/5
Què en penseu? Us el llegireu?


dissabte, 7 de maig del 2016

INSPIRATIONAL QUOTES #5


Hola a tots,
Avui porto un tipus d’entrada que feia moltíssim que no penjava, però que com que són fàcils de llegir i les trobava a faltar pel blog he decidit fer-ne una de nova. I com ja podeu deduir, avui us porto una entrada de “Inspirational quotes” que sent sincers, realment potser inspiració en el sentit ple de la paraula no t’aporten, però llegint-les pots passar una bona estona. Espero que us agradin:

(El respecte és un dels grans tresors de la vida. Vull dir, a que se suma tot sinó no tens això?)




(No podem controlar l’amor, però podem controlar les nostres accions.)
(Quan et fas gran, descobreixes que tens dues mans, una per ajudar-te i l’altre per ajudar als altres.)




(A vegades quan intentes innovar, comets errors. És millor admetre que t’has equivocat ràpid, i llavors seguir millorant les teves altres innovacions.)
(Necessitem més educació, més compassió, més alegria, més riures. I definitivament jo vull contribuir.)



“Without pain, there would be no suffering, without suffering we would never learn from our mistakes. To make it right, pain and suffering is the key to all windows, without it, there is no way of life.”
(Sense dolor, no hi hauria sofriment, sense sofriment mai aprendríem dels nostres erros. Per deixar-ho clar, el dolor i el sofriment són les claus de totes les finestres, sense ells, no és possible viure.)
Angelina Jolie


(M’agrada el repte de provar diferents coses i preguntar-me si funcionaran o em caure de cara contra el terra.)


(L’única forma de desfer-me de les meves pors és fer pel·lícules sobre elles.)

Espero que us hagin agradat!


dilluns, 2 de maig del 2016

RESSENYA: L'ANIVERSARI


Hola a tots,
Avui finalment us porto la ressenya que us havia promès la setmana passada, la ressenya de “L’aniversari” d’Imma Monsó. La veritat és que aquesta ressenya la considero una miqueta especial perquè és la primera ressenya que faig d’un llibre que m’ha enviat una editorial expressament perquè el llegeixi i el ressenyi i espero que no sigui l’última. I sense enrotllar-me més us deixo aquí la ressenya:

FITXA TÈCNICA

Títol: L’aniversari
Autora: Imma Monsó
Nº de pàgines: 298
Editorial: Columa
Idioma: Català
Sinopsi: Una parella entrada en els quaranta anys xerra mentre circula dins d'un cotxe, tot pujant una carretera de muntanya. Només ell sap on es dirigeixen, ja que el "regal" sorpresa que li vol oferir l'ha esta treballant i preparant durant molt de temps, en un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls. Tot i que estan ben avinguts, ella no sembla gaire enamorada. Paral·lelament, dues criatures surten a jugar pel bosc. Quina relació tenen amb la parella? Com i quan s'encreuaran les seves vides?

OPINIÓ PERSONAL

Al començar a llegir aquest llibre, els dos primers capítols reconec que em van costar una mica per dos motius: el llenguatge i la trama. Sobre el llenguatge, em va costar perquè és més complex, més elaborat i amb un vocabulari molt més extens que les novel·les juvenils en general, però quan ja portava unes quantes pàgines, de seguida m’hi vaig acostumar i d’alguna forma em va agradar aquest llenguatge més elaborat. Llavors hi ha la trama, que en un primer moment costa d’entendre perquè comença amb l’explicació d’un hàbit de la protagonista que a mi al principi em va semblar una mica confós, però que al final s’acaba entenent.


Més en termes generals, la trama m’ha agradat. La veritat és que compleix perfectament amb la definició de thriller perquè en la major part del llibre m’he trobat en tensió per saber que passaria i com continuaria la història. Encara més, la història compta amb aquests esdeveniments inesperats, que a mi personalment m’encanten en una novel·la, i que et fan quedar més enganxada perquè vols arribar al moment en què algú t’expliqui el que ha passat. Per l’altra banda, també volia comentar que el llibre no té una gran quantitat d’acció, més aviat se centra en un nombre definit d’escenaris i no es mou d’allà. Tot el suspens queda plasmat en els diàlegs i les descripcions que et fa l’autora de les situacions i les sensacions dels personatges, les quals t’aconsegueixen absorbir dins dels escenaris, ja que aquests no varien massa.


A part d’això, també volia comentar que la novel·la comença relatant dues històries diferents i que semblen independents, que et fan preguntar-te tota l’estona com estaran relacionades i aconsegueixen mantenir-te enganxat. Jo personalment reconec que hi ha una de les dues històries que m’ha mantingut més en suspens que l’altra, però les dues m’han agradat.
La meva opinió sobre el final ha estat positiva. L’autora ha aconseguit lligar gairebé tots els fils i donar-li sentit a l’acció mentre que a la vegada t’aconsegueix deixar amb aquell toc de suspens que t’esperes d’un thriller i et fa acabar el llibre amb un somriure.


Sobre els personatges, només puc dir que m’han semblat molt originals. En termes generals no diria que són els típics personatges amb els quals et pots identificar, ja que tenen unes personalitats molt característiques i no massa ordinàries. A més, són personatges amb edats que ronden els cinquanta, de forma que per un adolescent és encara més difícil, tanmateix, una cosa curiosa és que en certs moments, en lloc d’identificar-te tu mateix amb els personatges, arribes a veure-hi els teus pares representats. 


Encara més, tot i la seva singularitat, hi ha certs aspectes de les seves personalitats amb els que potser sí que t’hi pots identificar com una mania o una opinió sobre certes coses, que els fa més propers.
En definitiva, és un thriller que compleix amb el sentit de la paraula, que et farà passar una bona estona i que t’enganxarà.

4,5/5

Que en penses? T'animes a llegir-lo?