SOBRE MI

Hola a tothom,

Crec que primer m’hauria de presentar, bé, em dic Aina Li i sóc escriptora. De moment tinc dos llibres al mercat, el primer es diu “El noi del bus” i el segon “T’estaré esperant”. No sé exactament el que us hauria d’explicar, així que us parlaré una mica de tot; quan vaig començar a escriure, perquè vaig començar a escriure, quin és el meu mètode i altres coses que em vagin venint a la ment... Comencem?

Bé, jo vaig començar a escriure de molt jove, però, com molta gent, només era capaç d’escriure una, dues o com a molt tres pàgines seguides fins al dia vaig decidir obrir un blog per penjar-hi les meves històries. La primera entrada que vaig escriure era un petit text que tenia escrit des de feia temps, sorprenentment vaig rebre alguns comentaris preguntant per una continuació a aquella història i, com a qualsevol nena de catorze anys amb somnis, òvbiment allò em va motivar a continuar-la i, a partir d’aquell dia, escrivint un capítol per dia d’aquella història d’amor i penjant-lo al meu blog va sorgir la meva primera novel·la. Us podria explicar la història amb més detall, però llavors aquesta entrada no acabaria mai... I com es passa de publicar en un blog a què una editorial com Fanbooks et publiqui un llibre? Doncs en el meu cas va ser una barreja de molta sort, el destí, la influència d’altra gent i suposo que d’una mica de talent. Si teniu més curiositat, us invito a passar-vos pel meu blog on tota la història està molt més ben detallada, però ara vull passar a parlar d’altres coses.

Més d’una vegada m’han preguntat per la meva forma d’escriure, sobre com ho faig, així que potser vosaltres també teniu curiositat. La veritat és que el meu mètode és que no tinc mètode, quan vull escriure m’assec davant de l’ordinador i les paraules em surten. Amb això no vull donar la idea que escriure és fàcil i que no requereix esforç, en requereix molt, només vull dir que sóc bastant afortunada i encara no he patit la síndrome de la pàgina en blanc. Quan escric, per mi és com plasmar en paraules una sèrie d’imatges que tinc a la ment, és com si en la meva ment estigués visualitzant una pel·lícula i l’hagués de posar en paraules sobre un full, per aquest motiu només puc escriure en ordinador, perquè em permet escriure molt més ràpid i seguir el ritme de la meva ment.

També volia parlar sobre el fet de ser escriptora, recordo que un cop vaig escoltar una frase que em va agradar molt, no recordo de qui era, però aquí us la deixo: “tots tenim una novel·la dins nostre, però l’escriptor és aquella persona que s’asseu i s’atreveix a posar-la sobre paper”, no estic segura de si era així, però anava per aquestes línies. I, sincerament, penso igual. M’agrada pensar que tots tenim una novel·la dins nostre i sé de molta gent que s’està esforçant per posar-la sobre paper. Perquè, reitero que no és fàcil, però la satisfacció quan acabés, no es pot comparar amb res. A mi el que em va motivar a posar sobre paper totes les idees que em recorrien per la ment va ser simplement el fet de tenir temps lliure, ho sé, no és precisament un motiu súper curiós o especial, però el que sí que us puc dir és que quan comences després no pots parar.

Recordo l’època després de la publicació del meu primer llibre, tothom em preguntava si estava treballant en alguna altra cosa, si tenia més idees, si hi hauria continuació... La realitat era que durant aquell temps no tenia gens clar si volia seguir escrivint, pensava que potser per mi això d’escriure era una cosa d’un sol cop i que ja s’havia acabat, però quan va passar el temps em vaig adonar que ho trobava a faltar, tenia ganes de tornar a endinsar-me en les històries que vivien a la meva ment, de crear nous personatges, noves aventures i per això m’atreveixo a dir que un cop comences, escriure és addictiu. Evidentment pots passar èpoques sense escriure per falta de temps, perquè no et ve la inspiració, perquè simplement no et ve de gust..., però un cop ho has provat, sens dubte, al final sempre hi tornaràs.

I vull acabar l’entrada amb un missatge per tothom que aspira a publicar un llibre, el meu missatge és que “els somnis es compleixen”. A vegades poden tardar més o pots trobar-te més pedres pel camí que un altre, però amb esforç i dedicació s’arriba a tot arreu.