divendres, 31 de juliol de 2015

BOOKTAG DEL PINGÜÍ


Hola a tots i totes,
 Avui faré el booktag del pingüino creat per la Pingu del blog “El pingüino lector”. La veritat és que la Pingu m’havia nominat ja fa bastant i fa moltíssim que el volia fer, però no sé com em venien idees per altres entrades i anava deixant aquesta per més tard. Finalment aquí està.

Pingüinopedia.com
Un llibre que tenia tot el que buscaves
Definitivament Caçadors d’ombres; té romanticisme, acció, suspens, monstres, ciència-ficció... Bàsicament tot el que busco en un llibre.


Pingüí emperador
Llibre més llarg que recordis haver llegit
La veritat és que en aquesta secció podria posar-ne bastants, però n’hi ha un que recordo particularment perquè em va enganxar com una mala cosa i, tot i ser un llibre molt llarg, me’l vaig acabar molt ràpid va ser l’Església del mar.


Pingüí de les Galapagós
Llibre curt que t’encanti
Aquí crec que posaré el llibre de “La selección”, no és que sigui un llibre molt curt, però en comparació als altres llibres de la meva estanteria és el que té menys gruix. A més com que em va encantar, encaixa perfectament.


Petit pingüí blau/ Pingüí de les fades
Llibre de fantasia preferit
Aquí posaré la saga de “Oscuros”, però perquè no vull repetir sagues perquè sinó aquí aniria Caçadors d’ombres. No em malinterpreteu, la saga de “Oscuros” em va agradar moltíssim i el final em va encantar, però la saga de “Caçadors d’ombres” em va enamorar.


Happy Feet
Llibre que t’hagi fet riure moltíssim
En el primer llibre que penso que podria estar en aquesta categoria és “La vida según Sheldon Cooper”, és un llibre molt curtet en el que l’autor analitza la personalitat del Sheldon Cooper i la veritat és que fa molta gràcia.


Happy Feet 2
Seqüela tan bona com el primer llibre
Per no repetir sagues que ja he posat en altres categories, aquí posaré el llibre de “La ciutat de la lluna eterna”, fa molt que em vaig llegir aquesta saga, però recordo que cap dels tres llibres em va decebre.


Pingu
Llibre infantil que recordes amb afecte
Més que un llibre, en el meu cas és tota una col·lecció i és la col·lecció de tots els llibres del “Geronimo Stilton”. Com ja havia dit en una entrada anterior crec que tinc uns 46 llibres del Geronimo Stilton.


Disfressa de Pingüí per Halloween
Llibre més estrany o incongruent que hagis llegit
No sé si algú se l’haurà llegit, però per mi aquí el llibre “El projecte Amanda invisible” encaixa a la perfecció. Fins i tot ara segueixo sense realment entendre com representa que acaba el llibre, ni el que realment li passa a l’Amanda.


Aquí s’acaba l’entrada, però abans d’acabar volia nominar a altres blogs perquè també facin l’entrada, i aquests són els quatre blogs que nomino:


dimarts, 28 de juliol de 2015

RÀNQUING NOVEL·LES ROMÀNTIQUES/ ADAPTACIONS CINEMATOGRÀFIQUES



Hola a tots i totes,
Fa uns quants dies que no publico res i he de fer moltíssimes entrades de tags als que m’han nominat. Aquest dijous faré el booktag del pingüino perquè fa moltíssim que em van nominar i vull fer-lo ja, i un altre dia, encara no sé quan, respondre les preguntes d’un altre liebster award i faré el 20 song tag.
Bé, tornem a l’entrada d’avui, es tracta d’un rànquing de novel·les romàntiques i adaptacions cinematogràfiques. (Tinc la sensació que últimament m’ha donat pels rànquings :$). En aquest rànquing aviso que només hi haurà llibres dels quals s’han fet pel·lícules i que m’he llegit, així que pot ser que trobeu a faltar alguna novel·la. Comencem?

            1.    The fault in our stars (No està escrit a les estrelles)
He posat aquest llibre en primer lloc perquè és molt bonic, està ben escrit, els personatges m’han encantat i la història també. Però a part d’això es troba en el primer lloc perquè l’adaptació cinematogràfica crec que està molt ben feta. Normalment és difícil trobar pel·lícules basades en llibres que siguin fidels a aquests i justament la pel·lícula de TFIOS ho és (diria que té diàlegs calcats del llibre), i des del meu punt de vista, per aquest motiu ha tingut tant d’èxit. Amb això vull dir que quan es fan adaptacions de llibres els guionistes normalment canvien molt la història i jo penso, si el llibre ha tingut èxit, serà perquè la història ja està bé, així que perquè canviar-la???? Resumint: gran llibre → adaptació cinematogràfica fidel al llibre → gran pel·lícula.


            2.    Twilight (Crepuscle)
Fa bastant d’aquest llibre, però recordo que tant el llibre com la pel·lícula van tenir moltíssim d’èxit i a mi personalment em van encantar. A més, en aquest cas la pel·lícula també és molt fidel al llibre i, com amb TFIOS, va tenir moltíssim èxit (una coincidència?). Una altra cosa és que aquest llibre i aquesta pel·lícula van ser les precursores del tema dels vampirs en novel·les romàntiques juvenils i això es mereix un aplaudiment.


           3.    Shadow Hunters (Caçadors d’ombres)
Personalment trobo que aquest és un cas especial. La saga em va enamorar, els personatges eren perfectes, la història emocionant i innovadora, el romanticisme estava present i també hi havia acció, perfecte. Però la pel·lícula ja és una altra història, els actors que van triar em van encantar, eren justament com m’imaginava que serien, a més tots tenien molta química entre ells, tot i això hi havia alguna cosa que em va fallar d’aquella pel·lícula; quan vaig sortir del cinema tenia la sensació que m’havia faltat alguna cosa, que la pel·lícula no m’havia omplert ni de lluny tant com els llibres. Segueixo sense estar segura del que va ser, però tinc la teoria de què els guionistes van intentar compactar tant el llibre que al final no va quedar bé, tot i que no estic gens segura.


            4.    Bon dia, Princesa!
En aquest cas puc dir que la pel·lícula em va agradar però em va decebre molt. El llibre em va agradar molt, els personatges eren molt amens i les històries d’amor super boniques. Sobre la pel·lícula sincerament no sé que dir, la història era completament diferent, però absolutament diferent del llibre, l’única cosa que van mantenir fidel al llibre van ser els nomes dels personatges i les relacions que hi ha entre ells, però les històries que viuen, el físic d'alguns personatges i la trama en general totalment diferents, no tenien absolutament res a veure. A veure, a mi la pel·lícula em va agradar, però va ser com una pel·lícula romàntica normal, no era la pel·lícula basada en el llibre, simplement era una pel·lícula romàntica més.


I aquí s’acaba l’entrada, espero que us hagi agradat i com haureu pogut veure en les meves explicacions, em considero una d’aquelles persones a les quals els agrada que les adaptacions cinematogràfiques siguin fidels als llibres, bàsicament perquè el que vull és veure com la història cobra vida, però la història que vaig llegir, no una història completament diferent.

I vosaltres? Us passa com a mi amb les adaptacions cinematogràfiques? En posaríeu alguna més a la llista?




dijous, 23 de juliol de 2015

LAS AVENTURAS DE HUCKLEBERRY FINN (MARK TWAIN)


Bé, com vaig dir en una entrada molt antiga en què parlava de quins llibres em llegiria aquest estiu (aquí la podeu veure), vaig dir que faria una entrada per parlar d'un llibre que m'havia agradat bastant. I, finalment ha arribat. Aquesta és una entrada per parlar de Las aventuras de Huckleberry Finn de Mark Twain.
Aquest llibre vaig demanar que me’l compressin, no va ser cap regal, ni cap llibre que em deixessin. Un dia, a una llibreria el vaig veure i quan vaig llegir la sinopsi vaig veure això escrit “Esta obra fue uno de los primeros alegatos abolicionistas, y hoy en día sigue siendo una de las más bellas alegorías a la libertad”, en aquell moment sabia que me l’havia de comprar. I així va ser.


I, tant aviat com vaig poder el vaig començar, el problema va ser que just abans m’havia llegit “Girl Online” en anglès, de forma que el canvi d’idioma, l’ús d’un vocabulari no tan planer com el de Girl Online per part de Mark Twain i el canvi d’època en què succeeix el llibre em va dificultar endinsar-me del tot en el llibre.


Tot i això, quan ja portava unes quantes pàgines vaig veure que la història m’agradava, que passaven coses totalment inesperades (cosa que m’agrada), i que el personatge principal, el Huck, em queia molt bé per la seva forma de pensar i actuar. Però, va venir el primer problema; Trimestrals, de forma que vaig haver d’abandonar el llibre durant un temps.


Quan ja havia acabat els trimestrals i no anava tan estressada, no sé per què no vaig tornar a endinsar-me en el llibre, així que el vaig deixar molt abandonat. Durant aquest període va ser quan em vaig llegir “No està escrit a les estrelles”. I, quan vaig acabar el llibre de “No està escrit a les estrelles” em va agafar un atac i vaig tornar a endinsar-me en aquesta història. I en menys de dos dies ja s’havia acabat.


MILLOR ESCENA (SPOILER)

En aquest llibre hi ha tants moments inesperats, que sorprenen, que agraden, que fan somriure... que seria molt difícil triar-ne un, així que diré l’escena que més em va sorprendre, la què més em va emocionar i la què més em va fer riure.

La què més em va sorprendre: va ser un episodi en què en Huck, després de separar-se del Jim durant un petit període, s’integra a una família, clarament mentint sobre el seu nom i la seva història. Doncs aquesta família resulta que té una gran rivalitat amb una altra família veïna i com en un Romeo i Julieta un noi d’una família i una noia de l’altre s’enamoren i fugen. Llavors, no sé com, comença una espècie de batalla d’una nit en la qual acabaven morint tots els membres de la família amb la qual vivia el Huck. What? Doncs sí, moren tots, fins i tot un nen d’uns vuit o nou anys que es fa molt amic del Huck.

La què més em va emocionar: evidentment l’escena final, quan el Jim després de passar per moltes dificultats aconsegueix la seva llibertat i el Huck troba una família.

La què més em va fer riure: (més que riure, somriure). Aquesta escena va ser una en què en Huck i en Jim durant un temps s’ajunten amb dos estafadors i com aquests d’una forma molt òbvia i molt ximple aconsegueixen estafar tot un poble i sortir-ne immunes.

ADAPTACIÓ CINEMATOGRÀFICA

Sé que hi ha una pel·lícula, però no l’he vista, així que no us puc dir res. Més ben dit, crec que hi ha més d’una adaptació cinematogràfica i la més nova és del 1993 i l’actor que interpreta en Huck és l’Elijah Wood.


Us l'heu llegit? Us va agradar? Heu vist alguna de les adaptacions cinemtagràfiques? Us el llegirieu?

CONCURS ANGELS TO FLY

Si sou subscriptors del blog Angels to fly, sabreu que fa poc va arribar als 100 seguidors, (un aplaudiment per ella i pel que ha aconseguit) moltes felicitats, així que va crear un concurs per celebrar-ho. Us animo que us passeu pel seu blog i us apunteu en el concurs. El premi és un llibre comprat personalment per ella com un regal pels seus seguidors.





dimarts, 21 de juliol de 2015

RANKING D'EDITORIALS


Hola a tots i totes,
Avui porto una entrada dedicada al món dels libres, però sense parlar precisament d’aquests, parlaré dels que es troben al seu darrere (a part dels escriptors per descomptat). Avui farem un ranking d’editorials.
Per què he decidit fer aquest ranking? Doncs perquè crec que les editorials a vegades no aconsegueixen tot el reconeixement que mereixen. Amb això vull dir que quan una persona es compra un llibre simplement el considera un mèrit de l’autor, quan realment no és així. Sí que és veritat que l’autor és la persona que ha creat uns personatges, una trama, una acció, en alguns casos mons i universos nous... i ha de ser reconegut pel seu treball (que no és poc), però les persones que han corregit el seu treball, li han fet el disseny del llibre, han ajudat a promocionar-lo i l’han ajudat en general són les editorials, per això els hi dedico l’entrada d’avui.
Llavors, com he decidit quines entrades entraven en aquest ranking i quines no? Molt fàcil simplement he revisat la meva estanteria de dalt a baix i aquí us deixo les editorials de les quals tinc més llibres i les que m’agraden més.

      1.    Destino
He de dir que aquesta editorial guanya bàsicament perquè tinc una col·lecció d’uns 46 o 47 llibres del Geronimo Stilton (m’encantaven els seus llibres). A més, a part d’aquests també tinc molts altres llibres d’aquesta editorial, tots són infantils. Crec que l’única saga juvenil que tinc d’aquesta editorial és la de “Abrazame fuerte”.


      2.    Cruïlla
Una altra editorial que té un lloc molt elevat perquè també tinc una col·lecció d’uns 25 llibres de “La penya dels Tigres” i molts llibres infantils de quan era molt més petita. Crec que fa bastant que no llegeixo cap novel·la juvenil seva i no he estat massa alerta de les seves publicacions en aquest àmbit.


      3.    Fanbooks
És una editorial que es va crear fa uns dos anys més o menys, però tot i això ja ha tret bastants llibres, incluits els de John Green i molts altres del que estan de moda. La veritat és que de moment tots els llibres que han tret al mercat m’han agradat bastant i han estat bastant encertats, almenys pel meu gust. Així que Fanbooks havia d’estar en el ranking perquè s’ha tornat com la meva proveïdora de llibres.

     
      4.    Penguin
És una editorial que publica en anglès, però l’he posada perquè he vist que gairebé tots els llibres que tinc en anglès són d’aquesta editorial i en tinc bastants, així que es mereixia un lloc en el ranking.


      5.    Montena
És una editorial de la qual no tinc massa llibres, però tots els que tinc d’aquesta editorial em van agradar (la saga de “Oscuros” i la saga de “El bosc dels cors adormits”), així que crec que es mereix un lloc en aquesta llista.


      6.    Roca editorial
Finalment l’última editorial que poso a la llista és Roca. Igual que amb Montena tinc llibres seus però en grans quantitats com per exemple amb Destino. Una saga d’aquesta editorial que recordo que em va encantar va ser la de “La selección”, així que pel simple fet d’haver traduït aquesta saga, Roca havia d’estar en el ranking.


Aquí s’acaba l’entrada, he de dir que tinc llibres de moltes altres editorials, però aquí només us he posat les editorials de les quals tinc més llibres i les que han publicat llibres que realment m’han agradat.

Teniu alguna editorial preferida? Quina? Heu trobat a faltar algun nom a la llista?

dissabte, 18 de juliol de 2015

COSES DE L'ESTIU...


Hola a tots i totes,
Avui porto una entrada dedicada a les vacances. Sincerament avui no em sentia gaire inspirada com per escriure una gran entrada sobre llibres, però sí que tenia ganes de parlar sobre les vacances. Abans que digueu res, sé que faig tard, les vacances van començar fa gairebé un mes ja (que ràpid passa el temps) i jo estic fent l’entrada ara, però que hi farem si me sentit inspirada avui?

1.    Els pobles
Durant les vacances segurament un 70% de la població marxa al “poble”, segurament perquè allà hi viuen els seus avis, hi tenen una casa, sempre hi han anat i és tradició o per qualsevol altre motiu. El cas és que jo no tinc poble i crec que sóc una de les poques persones que no en tenen, perquè a l’estiu tots els meus amics marxen als seus pobles. I, almenys pel que ells m’expliquen, els pobles semblen el paradís; poden sortir fins tard perquè, clar, en el poble tothom coneix a tothom, tots tenen una colla d'amics amb la que es porten super bé, no sé com però als pobles sempre es fan coses (cinema a l’aire lliure, festes majors...) i molt més. I, clarament, després que em diguin totes aquestes coses sobre els pobles l’única cosa que puc dir és: JO VULL TENIR UN POBLE ON ANAR CADA ESTIU.


2. La calor
Un dels elements que et permeten saber que és estiu. Perquè, què és un estiu sense calor? És veritat que quan arriba la calor tots semblem vampirs; sempre intentant buscar ombres, evitant la vorera a la qual li toca el sol...i també sembla que no puguem viure sense el nostre estimat aire condicionat, però em de reconèixer que la calor ens dóna la sensació de vacances d’estiu; les ganes de menjar un gelat o un iogurt gelat, de veure un granissat o una orxata, de tirar-te de cap a la piscina... Tot això és gràcies a la calor.


3. “El rollete de verano”
Un d’aquells detalls que també fan estiu. Qui no vol un “amor de verano”? La gent que té parella, la que acaba de passar per una ruptura i la que no té ganes d’estar amb ningú, però a part d’aquestes persones, qui no vol un “amor de verano”? Com seria anar a la platja/piscina amb el teu nòvio i passar-vos tot el dia junts? Quedar les tardes per anar a menjar un gelat o un granissat? O simplement passar la tarda tancats en un lloc amb aire condicionat?


4. El viatge
Per les vacances d’estiu la gent marxa de viatge (tot i que menys persones; estem en crisi gent) per desconnectar de tot. Aquí no m’enrotllaré gaire, perquè no hi ha gaire cosa a dir.


5. Les estades
Gairebé se m’oblidaven les estades. L’estiu és l’època en què la gent, adolescents sobretot, marxen a l’estranger durant unes dues o tres setmanes per aprendre anglès. Qui no té un amic que marxa per aprendre anglès? I, tot i que jo crec que amb dues setmanes el nivell d’angles o de l’idioma que sigui no millorarà exageradament, les estades són una gran experiència. ANÈCDOTA PERSONAL: fa dos anys, jo vaig fer una estada a Irlanda i va ser genial. Vaig conèixer a moltíssima gent, vaig millorar una mica l’anglès, vaig riure moltíssim i, en definitiva, m’ho vaig passar molt bé. FINAL DE L’ANÈCDOTA.


6. Platja vs. Muntanya
I, finalment, el dilema “anem a la platja a la muntanya?”. Segurament molts de vosaltres teniu clar el lloc al qual aniríeu o directament no podeu triar perquè això ho trien els papis, però el dilema existeix. A mi, personalmente, m’agrada més la muntanya (sí, sóc d’aquelles persones rares que prefereixen la muntanya), però la part divertida és que des dels tres anys fins a l’any passat sempre he passat l’estiu a la platja amb els meus pares. Tot i això, aquest estiu (redoble de tambors) anem a la muntanya! Bien!



I vosaltres? Teniu poble? Millor platja o muntanya? Heu fet alguna estada o la fareu? Teniu algun viatge planejat?


dijous, 16 de juliol de 2015

LA RUPTURA


Hola a tots i totes,
Avui us porto un petit relat que vaig escriure ja fa un temps, de l’estil novel·la romàntica. Espero que us agradi.

"Es sentia totalment confosa, segurament si en aquell moment li haguessin preguntat quan eren un més un no hauria sabut respondre, només volia fugir d’aquella situació. Va començar a caminar sense saber on anava, cada cop accelerant més el pas perquè encara podia sentir la seva veu demanant-li perdó i, tot i que en el fons li hauria agradat tirar-se als seus braços i dir-li que el perdonava perquè l’estimava, el seu honor i confusió no li permetien fer-ho. De sobte va notar com l’agafava del braç, no li calia girar-se, sabia que era ell, reconeixia el tacte i la sensació que sorgia cada cop que les seves mans entraven en contacte amb el seu cos.
-Deixa'm anar! –va cridar furiosa, la seva tristesa i confusió havien desaparegut en el moment en què l’havia tocat per convertir-se en rabia pura.
-Perdona’m sisplau, no et tornaré a fer mal mai més –va dir amb veu suplicant –t’estimo.
Aquelles paraules li van sentar tan malament com una bufetada.
-M’estimes? Això ho hauries d’haver pensat abans d’enrotllar-te amb la Laura, no trobes? –va dir sarcàsticament, mentre amb un moviment brusc alliberava el seu braç d’aquella mà.
Va començar a córrer, tot i que, no li hauria fet falta, ja que ell s’havia quedat parat observant com ella marxava. No sabia on anar, només volia fugir d’ell i de tots els seus records. Quan ja s’havia allunyat prou com per no veure’l es va parar al costat d’un arbre. Les llàgrimes li van començar a caure i no sabia com aturar-les, es va treure el mòbil de la butxaca per trucar a la seva mare perquè la recollís quan de sobte un taxi es va parar davant seu.
Es va tornar a guardar el mòbil a la butxaca i va obrir la porta del taxi, no sabia on volia anar però estava segura que aquell taxí l’havia portat el destí.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -- - - - - - - 

Estava esperant que ella arribés, de sobte va veure la seva silueta corrent cap a ell. Havia de reconèixer que era bastant mona, però comparada amb la que acabava de conèixer no era res. En arribar ella el va abraçar i li va plantar un petó als llavis enmig del carrer. Ell es va deixar fer. La noia finalment va separar els seus llavis dels d’ell i li va somriure.
-On anirem avui? –sonava molt feliç.
 -Escolta, avui, si et sóc sincer, volia quedar amb tu per dir-te una cosa molt important. Crec que la nostra relació no té futur, som molt diferents i la química que hi havia en un principi, ja no la sento, crec que seria millor pels dos que deixéssim aquesta relació. – va dir intentant sonar el més convincent possible, no li podia dir que la realitat era que acabava de conèixer una noia molt més guapa que ella i per això la deixava.
Ella es va quedar en xoc, això realment no s’ho esperava gens, creia que tenien alguna cosa especial, les llàgrimes li van començar a caure, destrossant-li tot el maquillatge que portava. En veure que començava a plorar i hi havia la possibilitat que el deixes en ridícul enmig del carrer, va decidir marxar d’aquella escena que no li agradava, va veure un taxi aparcat al costat de l’altra vorera, va caminar-hi rapidament i va entrar-hi.
Quan ja havia obert la porta i tenia la meitat del cos encabit en el seient va veure que per l’altra banda del taxi també acabava d’entrar una noia amb llàgrimes als ulls. Va somriure, havia pujat al taxi per desfer-se d’una noia ploranera i el destí volia que en el seu mateix taxí en puges una altra. Bé, va sospirar, era més fàcil conquistar una noia amb el cor trencat que una amb el cor sencer."


dimarts, 14 de juliol de 2015

2 NOTÍCIES (+ 1 REGAL?)


Hola a tots i totes,
Avui vinc amb dues notícies sobre el meu llibre i un regal. La primera notícia és la data de publicació de la meva novel·la, és a dir, el dia que estarà a les llibreries i ja es podrà comprar (m’encantaria que poguéssiu veure la meva cara de felicitat mentre estic escrivint això). Doncs aquí ve, esteu preparats? És el dia 21 D’OCTUBRE.


I la segona notícia del dia són petits detalls que us vull revelar sobre el llibre. Si us el veu llegir mentre el publicava al blog de “si m’estimes”  (el qual, per cert, torna a estar obert, però de forma que només el pugui veure jo, el motiu: hi ha tota la novel·la publicada allà) quan us estigueu llegint el llibre físic (perquè dono per sentat que el comprareu ;) ) veureu que hi ha escenes que han canviat i escenes que s’han eliminat (ara sembla que estigui parlant sobre una pel·lícula, però no). Hi ha una escena en particular, que considero bastant important que ha canviat bastant, però tranquils perquè això no ha suposat cap canvi a la trama original del llibre, la història segueix sent la mateixa.

Indirecta en forma de foto?

Moltes gràcies a tots.
Però encara no he acabat, com he dit abans el blog de “si m’estimes” torna a existir, i tot i que només per mi, quan el vaig obrir un altre cop vaig haver d’entrar-hi i em vaig passar una bona estona llegint tots els comentaris que hi havíeu deixat i reconec que em vaig emocionar molt (vaig arribar a les llàgrimes? Pot ser...). Així que he decidit que us volia regalar la Carta als Lectors que vaig publicar a l’antic blog just abans de tancar-lo i us he de dir que tots els sentiments d’agraïment que vaig intentar reflectir en aquelles curtes línies, encara ara, segueixen sent el mateix. Una altra vegada gràcies als que em vau seguir i tothom que em segueix ara. Aquí teniu el meu regal:


"CARTA ALS LECTORS
A tots els que heu llegit la meva novel·la, no sé com agrair-vos la vostra fidelitat i el fet que m'hàgiu estat seguint durant tot el temps que ha durat aquesta història, que jo diria que ha estat molt. M'agradaria que sabéssiu que els vostres comentaris o el simple fet que us molestéssiu a entrar al blog per llegir el que jo escrivia cada dia, m'ajudava a agafar més ganes de tirar endavant i acabar la meva història.
Pel que he vist molts no us esperàveu que acabés, però els llibres no poden ser eterns, sinó al final us acabaria avorrint. De moment no he començat a escriure res nou, però no dubteu que en algun moment, espero que no molt llunyà, tornaré a la càrrega escrivint una nova història, potser una continuació o potser una història completament diferent, tanmateix, espero que la rebeu amb el mateix carinyo amb el que veu rebre la Diana i el Joan.
També us volia anunciar que mentre no comenci aquesta nova història, tinc moltes idees pensades pel blog, potser convertir-lo en una pàgina de contes momentanis? Un lloc on es puguin relacionar els amants dels llibres? Un lloc on la gent pugui conèixer les històries amagades dels altres...?
Sincerament, tinc moltes idees però no tinc res clar, així que us animo a deixar suggeriments als comentaris, també us animo a què inviteu als vostres amics a visitar al blog, un cop ja estigui decidit en què es convertirà.
Realment, ho dic amb tota la sinceritat del món, espero que realment hàgiu gaudit llegint una mica de "si m'estimes" el dia a dia. Us animo a deixar comentaris fent-me preguntes sobre la novel·la, sobre el futur del blog o deixant suggerències.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS "



dissabte, 11 de juliol de 2015

BOOK-TAG FILOSÒFIC


Hola a tots i totes,
Avui crec que ens posarem una mica filosòfics...A veure, fa poc vaig estar parlant amb una amiga meva parlant sobre el tema de la vida després de la mort. Com va sorgir aquest tema? Doncs la veritat és que no ho sé, però crec que va sorgir després que li expliqués a la meva amiga que m’havien dit que la llum al final del túnel que la gent diu veure abans de morir-se, realment es tracta de la llum que veuen els nadons quan neixen. What? Doncs sí, això és el que em van dir, o sigui que bàsicament just després de morir tornes a néixer.
Ara us preguntareu perquè estic parlant d’això i ho comprenc, en teoria això és un blog de literatura i de tant en tant una mica artístic, però avui volia fer una entrada una mica diferent i com vèieu en el títol farem un tag (crec que és el primer que faig). Us explico com funciona aquest tag (invenció meva per cert); doncs anomenaré diferents creences del que passa després de la mort, us diré si crec en aquestes coses o no i finalment ho lligaré tot amb els llibres.
      1.    La reencarnació
En primer lloc, es podria dir que sí que crec en la reencarnació, bé no en el concepte total de la reencarnació, però sí que crec que vivim més d’una vida. Vull dir, una vida és massa poc temps per disfrutar-ho tot.
- Un llibre que et va recordar molt (per la trama, els personatges...) a un llibre que t’havies llegit anteriorment.
Doncs la veritat és que quan em vaig llegir els llibres de lof yu (Abrázame fuerte, Dime que sí i Llévame Contigo), va ser inevitable pensar en la saga de Canciones para Paula. Bàsicament perquè la trama gira al voltant d’un grup d’unes quatre o cinc noies, les Princess i les Sugus, i de la història romàntica particular de cada una.

      
      2.    Cel i Infern
De moment no, no hi crec. No puc negar que existeixin perquè podrien existir, però no són la meva primera opció del que passa després de la mort. A més, la idea de l’infern crec que és massa cruel per ser real, vull dir, és que és un lloc en el qual et torturaran per la resta de l’eternitat.
- Cel: Un llibre que t’hagi agradat molt, fins al punt que podria entrar al cel.
Un llibre que crec que podria entrar al cel per la seva trama tan bonica, els seus personatges tan amens i per absolutament tot és No està escrit a les Estrelles. He de dir que no és el meu llibre preferit, però és un bon llibre que tindria totalment les portes al cel obertes.


- Infern: el pitjor llibre que t’hagis llegit i que mereix estar a l’infern.
A veure, la veritat és que no hi ha cap llibre que m’hagi desagradat de tal manera com per voler enviar-lo a l’infern, però he de dir que crec que només hi ha dos llibres en el meu historial que no em vaig acabar perquè no podia més. I un d’aquests és el llibre “Poderosa 2” que tracta sobre una jove amb poders, tot el que escriu es fa realitat, però no sé per què no el vaig poder acabar.

      
       3.    Fantasmes/ Esperits/ Ànimes
Aquests sincerament em fan dubtar molt, el fet de creure en ells em va a moments. Veig un vídeo o un documental a la televisió sobre fets paranormals i estic segura que podrien ser reals, em diuen que segurament estava tot manipulat i penso que no poden ser reals. Però com es diu, no et fiquis amb el que no coneixes.
- Un llibre en el qual segueixes pensant avui en dia, encara que fa moltíssim de temps que vas acabar.
Es tracta dels llibres del Sherlock Holmes. Pot semblar estrany, però quan me’ls vaig llegir la forma de pensar i de deduir del Sherlock Holmes em va marcar i cada vegada que veig una sèrie policíaca penso en els llibres.

     
      4.    No hi ha vida després de la mort
Absolutament no, després de la vida hi ha d’haver alguna cosa més. No m’entra al cap que simplement ens morim, ens enterren i el nostre cos es podreix sota terra o ens cremen i aquí s’acaba tot, per força hi ha d’haver alguna cosa més després de la mort.
- Un llibre totalment inigualable i que mai podrà ser superat.
Mmm... crec que en aquest molta gent no estarà d’acord o potser no podrà opinar, però jo aquí hi posaria el llibre de “the catcher in the rye”. Sé que a molta gent no li va agradar en excés, però a mi sí i crec que es mereix estar aquí.


Hi vosaltres? En que crèieu? Quins llibre posarieu a cada secció? Penseu igual que jo?