dimecres, 26 d’octubre de 2016

RESSENYA: CONNEXIONS (ELIZABETH STEWART)


Hola  a tothom,
Avui us porto la ressenya d’un llibre, que m’ha encantat! La veritat és que no n’havia vist cap de ressenya, així que m’he decidit a fer-ne una.

FITXA TÈCNICA

Títol: Connexions
Autora: Elizabeth Stewart
Editorial: Cruïlla
Nº de pàgines: 300
Idioma: Català
Sinopsi: La FIONA, una noia canadenca, ha fet un disbarat: ha enviat al noi que surt amb ella una foto indiscreta que s'ha fet amb el mòbil... Un aparell que havia passat per les mans d'alguna treballadora xinesa com la LAIPING, que acaba d'arribar a una gran ciutat per treballar soldant condensadors fets de coltan... Un mineral que potser havia sortit de la regió natal de la SYLVIE, una noia congolesa que ha patit de manera molt directa la violència generada pel comerç d'aquest mineral maleït.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

RESSENYA: LA RÀBIA (LOLITA BOSCH)


Hola a tots,
Avui us porto, després de gairebé una setmana, la ressenya d’un llibre amb una temàtica que m’ha semblat realment interessant: el bullying. L’autora del llibre, Lolita Bosch, va confessar en el temps que el llibre va ser publicat que ella va ser víctima del bullying des dels 14 fins als 17 anys i que el que s’explica en el llibre està totalment basat en la seva experiència personal, de forma que això li dóna encara un toc més profund al llibre.

FITXA TÈCNICA

Títol: La ràbia
Autora: Lolita Bosch
Nº de pàgines: 170
Editorial: Ara llibres
Sinopsis: «Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia és una forma estranya d’esperança.»

dimecres, 12 d’octubre de 2016

EL CANVI


Hola a tothom,

La veritat és que ja fa uns dies que em plantejo si hauria o no d’escriure aquesta entrada. La idea de tornar a penjar entrades com si res hagués passat és extremadament atraient, però després de pensar-hi trobo que ho he de fer, per mi. Sé que em vaig acomiadar a principis del juliol, prometent que tornaria a penjar entrades quan tornes a començar el curs, però ja estem a octubre i resulta evident que no he fet.