FITXA
TÈCNICA
Autor: Chris Pueyo
Editorial: Destino
Nº de pàgines: 208
Idioma: Castellà
Sinopsi: ¿TIENES EL VALOR DE SER TÚ MISMO? PORQUE NO HAY CURA PARA DEJAR DE SER
QUIEN ERES.
Érase un niño que jamás vivió más de dos años seguidos en una misma
casa, por lo que decidió pintar las paredes de todas sus habitaciones con
estrellas. Su rechazo al colegio y una familia inusual le empujarán a emprender
un viaje donde no todo serán constelaciones y pedirle deseos a la luna. Es hora
de bajar al barro, equivocarse con una princesa y terminar encontrando un
príncipe…¿o no? Sus ansias de libertad, tres antídotos de supervivencia y unas
botas plateadas le acompañarán por un mundo muerto donde los sueños llegan
descalzos y despeinados a Ninguna Parte.
OPINIÓ
PERSONAL
He
de començar per dir que sento una gran admiració per les persones que són
capaces d’escriure sobre elles mateixes d’una forma tan íntima, com passa en
aquest llibre, i tenen la valentia de tornar-se vulnerables davant de tota la
gent desconeguda que llegirà el seu llibre. I si a això li sumes la capacitat
de saber jugar amb les paraules per expressar-te d’una forma poètica i
artística, no hi ha cap dubte que un llibre d’aquestes característiques
m’encantarà i, com ja deveu suposar, aquest llibre les recull totes i no ha
estat una excepció a la norma.
Com
un petit incís, he de dir que, personalment, penso que els llibres
autobiogràfics tenen un valor afegit molt important, almenys per mi, ja que
tenen una certa sinceritat que ajuda a connectar les emocions del lector amb
les de l’autor d’una forma diferent a com ho fa una novel·la de ficció. Una
altra cosa sobre aquest tipus de llibres, és que no pots analitzar la trama o
la complexitat dels personatges que hi apareixen perquè es tracta de persones
reals i la trama és la història d’una vida d’una persona de carn i ossos, i qui
som nosaltres per jutjar la història d’una altra persona?
Tornant
ara al llibre, m’encanta la forma en què està escrit. Trobo que la forma amb la
que s’adreça al lector li dona una sensació d’intimitat i de connexió amb les
emocions de l’autor que per un llibre d’aquest estil és perfecta. Penso que
l’autor intenta crear un ambient molt concret pel seu lector, per mi llegir
aquesta novel·la ha estat com tenir una d’aquelles converses profundes, íntimes
i plenes de vulnerabilitat que es tenen amb la gent més propera a tu a les
tantes de la nit.
Una
altra cosa que volia destacar sobre el llibre, són els sobrenoms que l’autor li
dona als seus personatges. Els he trobat molt poètics, bonics i molt ben
pensats, penso que aquesta forma nova d’anomenar als personatges li dona un toc
molt original a la història i, com ja he dit abans, sobretot, molt poètic. Per mi,
el fet d’anomenar una persona segons aquella característica seva que per tu més
destaca o que més t’ha influenciat és molt bonic.
Sobre
el que vindria a ser la trama del llibre, no puc dir massa en termes de complexitat,
originalitat o plot-twists, ja que no és una història inventada, és una part de
la vida de l’autor que ell ha decidit compartir. Tot i això, opino que ha triat
molt bé el que explicar i com fer avançar la història a un bon ritme i mantenir
al lector enganxat a cada pàgina. Encara més, parla de totes les seves
experiències d’una forma molt càndida i sincera, deixant veure al lector la
seva ànima totalment al descobert, cosa que et fa endinsar-te més en la
història i emocionar-te, plorar i sobretot entendre a l’autor.
En
definitiva, és un llibre que recomano totalment perquè és preciós, molt poètic,
molt íntim i que no et deixarà indiferent. El llibre parla sobre temes molt
personals i en certs aspectes el lector es pot sentir fàcilment identificat amb
algunes experiències de l’autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada