POTSER

Hola a tothom,

Ha passat bastant temps des de l'última entrada i sóc conscient que he deixat el blog totalment abandonat aquest últim any. M'agradaria dir que em sap greu haver deixat de fer ressenyes i haver abandonat aquesta comunitat, però la veritat és que m'ha anat bé, crec que feia molt temps que el fet de mantenir el blog s'havia tornat una obligació i un punt més en la llista de coses que havia de fer. Per això, quan hem vaig veure a mi mateixa sense temps per fer-ho tot, vaig decidir que mantenir el meu blog actiu ja no era una prioritat perquè no era una cosa essencial pel meu futur, pel meu dia a dia, a més, si ja no gaudia escrivint ressenyes quin era el punt de mantenir el blog? Confesso que vaig tenir el meus moments en que em sentia culpable per no estar aquí escrivint ressenyes, suposo que d'aquí van sortir les dues úniques entrades del 2018, però clarament no estava prou motivada com per seguir actualitzant-lo.

Suposo que ara us preguntareu per què he decidit tornar, i la veritat és que això no és una tornada, simplement és jo fent una cosa de m'agrada i gaudeixo fent, però sense cap pressió, sense la sensació que necessito publicar regularment, sense les sensacions negatives, simplement és jo fent el que m'agrada, llegir i donar la meva opinió sobre allò que llegeixo. Llavors, podeu esperar entrades regularment? Doncs no us prometo res, la veritat és que estic intentant redescobrir la meva passió pel meu pròpi blog i crec molt sincerament que posar-me pressió per actualitzar-lo i penjar coses regularment és el pitjor que puc fer, així que de moment deixem-ho en un "potser", perquè mai se sap que pot passar. L'únic que us puc dir és que me n'alegro de tornar a estar per aquí, sigui durant el temps que sigui.