dilluns, 28 de desembre de 2015

RESSENYA: ALLÀ ON ELS ARBRES CANTEN


Hola a tots,
Avui us porto una ressenya, encara que crec que és més aviat simbòlica perquè pel que he vist tothom del món blogger ja s’ha llegit el llibre que ressenyaré. I el llibre és “Allà on els arbres cantes” de la Laura Gallego, sent el primer llibre que llegeixo d’aquesta autora.

FITXA TÈCNICA

Títol: Allà on els Arbres canten
Autora: Laura Gallego
Nº de pàgines: 477
Editorial: Cruïlla
Sinopsi: La Viana, l'única filla del duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. Tots dos s'estimen i es casaran a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici d'hivern, un home estrafolari adverteix al rei de Nòrtia i els seus cavallers de l'amenaça dels bàrbars de les estepes... I tant el Robian com el duc es veuen obligats a anar-se'n a la guerra. En aquestes circumstàncies, una noia com la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s'expliquen sobre el Gran Bosc...


OPINIÓ PERSONAL

Bé, aquest llibre el començava amb grans expectatives perquè tothom que se l’havia llegit m’havia dit que era genial i que m’encantaria, però a la vegada el començava sense tenir ni idea de que tractava. Ningú m’havia explicat de què anava i la sinopsi no era extremadament explicativa, així que només us diré que en la meva edició del llibre que és aquesta (imatge), em pensava que el de la portada era el Robian… Si gent, em pensava que era el Robian…


Doncs bé, comencem per la trama. M’ha agradat moltíssim, m’ha encantat com s’anava desenvolupant la història i com tot anava lligant per adquirir un sentit. A més, és una d’aquelles trames enganxoses que t’agafen i no et deixen anar, que a mi, personalment, m’encanten. És una trama ràpida, no hi ha moments en que et puguis avorrir, i tota l’estona estan passant coses interessants que fan avançar tota la història.


També m’he fixat que al llarg de la trama, l’autora posa certes escenes que representen el fi d’una etapa i el començament d’una altra, com si representessin un nou començament i reconec que això és un detall que m’ha agradat. I, finalment, l’última cosa que volia dir sobre la trama és que realment t’endinsa en la història, t’ajuda a imaginar-te tots els escenaris en què passa la història i te’ls fa semblar molt reals.


Llavors, sobre els personatges; definitivament el meu preferit, sense dubte, és l’Uri. El trobo tant dolç, pur i innocent que simplement et fa sospirar cada vegada que diu o fa alguna cosa, però el que més m’agrada d’ell és el fet que aquesta puresa i innocència que té, el fan ser molt sincer i honest i diu les coses com ell les veu, sense embuts. Altres personatges que m’han agradat molt, han estat la Dorea, aquesta dona realment és increïble i enginyosa, i el Llop, tot i ser una mica rude és realment el que necessita la Viana.
Per l’altra banda, no puc dir el mateix sobre la protagonista del llibre, la Viana. L’admiro per com evoluciona, s’aconsegueix adaptar a una nova vida i com es converteix en una lluitadora capaç de sobreviure tota sola, però la seva actitud em posa dels nervis. Entenc el perquè fa tot el que fa, però trobo les raons una mica egoistes i mai arriba a considerar com el que fa pot arribar a afectar a tots el que l’envolten. La veritat és que mentre llegia el llibre anava pensant “Ara passarà alguna cosa que farà que la Viana se n’adoni que té molta gent que l’estima i que ha de començar a pensar en ells”, però la veritat és que no arriba mai.


Una altra cosa que m’ha agradat del llibre, és el llenguatge que utilitza l’autora. És molt planer i fàcil de llegir, totalment contrari al llenguatge del llibre que m’acabava de llegir, “Memòries d’una geisha”.
I sobre el final, simplement m’ha enamorat. Crec que mentre el llegia, durant un moment se m’han posat els ulls plorosos, no diré si d’alegria o tristesa, però realment m’ha emocionat. Personalment crec que és el final que es mereixia la història i encaixa a la perfecció.


En definitiva, és un llibre de cavallers barrejat amb una mica de fantasia que et donarà tot el que pots demanar si t’agraden aquests gèneres.

4,5/5

Us l'heu llegit? Que en penseu?


6 comentaris:

  1. Vaig llegir aquest llibre fa ja un cert temps, i per tant no recordo gaire bé què és el que va fer que m'agradés tant. Pero si que me'n recordo que vaig simpatitzar molt ràpidament amb la Viana, i que aquesta novel·la em va tenir una tarda sensera enganxada a les seves pàgines. Que bé que a tu t'hagi agradat tant com a mi, un petó guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mir,

      Penso que simplement té alguna cosa que el fa especial, la veritat! Hahah tenim gustos lectors similars ;)!

      Petoons!

      Elimina
  2. Hoola!
    Tots el llibres de la Laura Gallego m'agraden molt però sense cap mena de dubte aquest és un dels que més. El final em va marcar molt (vaig necessitar com una setmana per assimilar-ho), et recomano que també et llegeixis Totes les fades del regne, segur que també t'agrada!

    Un petó des de Crazy Books!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      Doncs aquest era el meu primer! Hahaha és que és bastant impactant...! Doncs el poso a la meva llista i a veure si me'l llegeixo un dia d'aquests!

      Petoons!

      Elimina
  3. ¡Hola!
    Tengo muchas ganas de leerlo. Me alegro de que te haya gustado. De Laura Gallego te recomiendo Memorias de Idhún, El libro de los portales y Crónicas de la torre, todos me encantan :D
    Saludos :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      Pues deberias porque esta superbien! Pues cuando termine los que ya tengo comprados me pondre a ello!

      Besoos!

      Elimina