diumenge, 20 de desembre de 2015

COM VAIG ACABAR PUBLICANT UN LLIBRE... #5


Hola a tots,
Avui finalment porto l’última part de “Com vaig acabar publicant  un llibre”, però abans volia disculpar-me per la poca activitat que ha tingut el blog, tot i això us prometo que dic la veritat quan dic que “faig tot  el que puc per pujar el màxim de contingut possible”. A més, fa poc em va passar una cosa amb el blog que és el primer cop que em passa, vaig perdre un subscriptor. Sé que potser no és res per fer-ne un drama, però realment això de perdre subscriptors no et deixa un somriure a la cara, tanmateix reconec que potser això ha passat per culpa de la inactivitat del blog, de forma que ara que comencen les vacances de Nadal sí que intentaré penjar contingut més sovint.


 I ara tornant a l’entrada, sé que fa molt temps que vaig publicar l’altra part, així que us posaré una mica en context. Bé, ja havia acabat la novel·la, crec que ja tenia un precontracte firmat i era hora d’una nova reunió per decidir coses sobre la publicació del llibre.

<< Doncs allà tornava a estar després d’haver acabat la novel·la, davant de l’edifici de Planeta. Com ja havia fet unes quantes vegades abans, vaig entrar a secretària, em van demanar el DNI i llavors em van donar una targeta de visitant per poder entrar (perquè allà la seguretat és potent). Aquesta reunió va ser una mica diferent de les altres, bàsicament perquè vam discutir temes pertinents a la publicació del llibre i pel número de gent que érem.


Com ja us havia explicat anteriorment, en les reunions sempre erem la meva editora, el meu pare i jo, doncs en aquesta ja no. En aquesta reunió vam ser el meu pare, la meva editora, una altra editora, l’encarregada de premsa, l’encarregada de màrqueting, l’encarregada de les xarxes digitals, una altra noia, de la qual ara mateix no recordo les funcions (sorry!) i evidentment jo. Detall: totes dones (a exepció del meu pare).


I ara els temes que es van discutir en aquesta reunió; en primer lloc es va escollir el títol del llibre; no sé si ja us ho havia explicat, però anteriorment m’havien dit que el títol de “si m’estimes...” no servia i que penses en un altre, el problema va ser que no vaig poder pensar-ne un altre i en aquesta reunió em van suggerir el títol “El noi del bus” i vaig haver d’acceptar encara que el títol no em convencia massa. Llavors també em van confirmar data de publicació del llibre, “21 OCTUBRE”, i vam parlar sobre el nou blog que havia obert (en el qual us trobeu en aquest moment), ja que el de “sí m’estimes..” havia de ser tancat perquè tota la novel·la estava penjada allà.


Sobre el que vam parlar d’aquest blog va ser quin contingut hi penjaria i quan ho faria. Bàsicament vam fer un calendari de totes les entrades que es penjarien i quan fins al mes en què es publiques el llibre (segurament ja heu deduït que actualment el blog el controlo jo soleta per la falta d’entrades..). Potser penseu que vaig perdre una mica de llibertat sobre tot el que penjava en el blog, que en part és una mica veritat, però confesso que aquests calendaris que fèiem amb l’encarregada de xarxes socials m’anaven molt bé per organitzar-me i així poder penjar coses més regularment. En aquest moment els trobo a faltar...


I, finalment, també es va parlar de com aniria el tema de màrqueting i prensa (entrevistes, presentacions i aquestes coses). Crec que va ser una de les reunions més productives que hem fet!


Doncs bé, després d’aquesta reunió el temps va anar passant i finalment un dia em van enviar per correu la portada del llibre i em va encantar. El títol sol no em convencia, però amb aquella portada em va enamorar absolutament. Bàsicament en aquell moment el llibre acabava de néixer, jo ja li havia donat un cos i l’editorial li acabava de donar una cara.>>

Us he dit que aquesta era l’última part de tota aquesta saga d’entrades i personalment crec que podria ser-ho, però és veritat que encara queden aquells petits detallets (com la correcció de la novel·la, alguns canvis que es van fer i algunes altres coses) que m’agradaria explicar-vos, així que si voleu que us els expliqui jo faré una altra entrada per explicar aquests petits detalls, però si amb aquesta entrada ja us heu quedat bé, doncs que així sigui!


12 comentaris:

  1. Doncs la veritat és que m'agradaria saber més detalls sobre la publicació del llibre, així que no em semblaria malament que pengessis una altra entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pingü!

      Doncs llavors publicaré una altra entrada amb aquests detallets ;)!

      Petoons!

      Elimina
  2. Sembla que ha sigut un procés llarg, però ha merescut la pena. Jo el primer cop que vaig perdre dos seguidors també em vaig quedar una mica trasbaldada, però els vaig recuperar ràpidament, i ja em vaig mentalitzar que això tornaria a passar tard o d'hora.
    Un petó guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mir,

      Doncs la veritat és que sí! La veritat és que et deixa amb una sensació estranya, però ara que ja m'ha passat una vegada ja tinc present que pot tornar a passar!

      Petoons!

      Elimina
  3. M'ha encantat la història del teu procès editorial. Com que he tingut molts contactes en editorials (durant un temps m'encarregava d'algunes traduccions i correccions per a editorials tècniques) m'ho he imaginat fàcilment!. Hahahaha!
    T'he de donar la enhorabona pel blog, pel llibre i per la frescor que transpua tota la teva escriptura. En realitat, escriure no és més que comunicar sentiments, coneixements, estats d'ànim... i tú ho fas molt bé! O sigui que no t'entristeixi haver perdut un seguidor, perquè a partir d'avui ja en tens un altre (puc?)
    I a més a més, ara recomano l'enllaç a "Aina Li - Històries trobades" a la meva llista de blogs preferits del meu blog. Molts dels meus lectors potser s'estranyaran perquè els altres blogs recomanats són d'art, història o medicina, però mira... així coneixeran un blog diferent, que a mi m'agrada i que ho fa una noia de Terrassa amb moltes coses a dir. I sabran quines coses són les que jo llegeixo.
    Petons!! I bones festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xavier,

      Moltíssimes gràcies! De veritat? No ho sabia, així és més fàcil entendre tot el que explico. Moltes gràcies un altre cop i evidentment estàs totalment convidat a subscriure't!

      Petoons!

      Elimina
  4. És difícil escriure a algú tan volgut, sense caure en el parany del subjectivisme. Aina vaig a seguir el teu *bloc i et donaré canya, perquè "el que bé et vol et farà plorar". Vaig a llegir detingudament i a poc a poc el teu llibre per desentranyar el fons i descobrir el que batega en el cor d'una adolescent encara que potser encarnis el paper DEL'adolescent en la història. En qualsevol cas, per opinar cal saber i per saber cal llegir i a això aniré. Un petó Crac.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,

      Hahaha, però sense passar-se a l'hora de donar canya eh! Doncs espero que t'agradi i a veure si aconsegueixes desentrenyar el fons del llibre..

      Petons!

      Elimina
  5. Hola!
    M'ha encantat saver com vas acavar publicant el llibre, i la veritat es que em faria gràcia saver les atres detalls ( si pots!). Pareix un procés llarg i espero que el disfrutessis molt.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Izzy!

      Me n'alegro moltíssim, per comentaris com aquests segueixo publicant aquest tipus d'entrades ;)! Doncs quan pugui penjaré una entrada amb els detalls! La veritat és que ho va ser i si que el vaig disfrutar ;)!

      Petoons!

      Elimina
  6. Hola!
    M'ha encantat saver com vas acavar publicant el llibre, i la veritat es que em faria gràcia saver les atres detalls ( si pots!). Pareix un procés llarg i espero que el disfrutessis molt.
    Petons!

    ResponElimina