Hola a tots,
Aquesta
entrada simplement és per desitjar-vos un BON ANY NOU a tots! Sé que vaig
avançada perquè encara falta una mica per les campanades (bé, depèn de quan ho
llegeixis, però dubto que a les dotze de la nit estiguis llegint això...), però
volia desitjar-vos un bon any nou a tots!
Encara
no fa un any que aquest blog existeix, però tenint en compte que tenim al
davant un canvi d’any, he pensat que potser és hora d’una d’aquelles entrades
una mica sensibleres... Us aviso amb antelació per si no us agraden aquest
tipus d’entrades.
“Bé,
comencem des del principi, tot va començar amb un petit blog que només tenia
dos seguidors i en el que només es publicaven relats escrits per una noia que
volia compartir les seves històries amb algú. Amb el temps, aquella noia va
començar a endinsar-se en el món blogger, va descobrir blogs de lectura que li
van agradar, el que eren les iniciatives i que existien una quantitat immensa de gadgets que ella desconeixia.
D’aquesta
forma, va arribar un dia en què aquesta noia va decidir que volia créixer com a
blogger, volia donar al món alguna cosa més a part de les seves històries,
volia ser com aquells blogs grans que eren coneguts i reconeguts en la blogosfera,
així que va començar a recomanar llibres que a ella li agradaven, d’aquesta forma
es va aconseguir introduir en el món dels blogs literaris. A mesura que passava
el temps, el blog creixia, cada cop tenia més seguidors, la noia havia conegut
molta més gent dins d’aquest món de blogs literaris gràcies a una iniciativa a
la qual s’havia apuntat i el blog
s’estava tornant un blog estrictament literari, cada vegada publicava més
ressenyes, book-tags, frases de llibres i menys històries de les que ella
escrivia.
Llavors va arribar la publicació d’un llibre, “El noi del bus”, i el
blog de la noia es va convertir en un blog més aviat publicitari, on de tant en
tant publicava alguna ressenya, book-tag o liebster award. A mesura que el tema
del llibre avançava, la noia tenia més oportunitats per escriure sobre altres coses
que no fossin el llibre “El noi del bus”, tanmateix va descobrir la perfecta
combinació per poder parlar sobre el llibre “el noi del bus” conjuntament amb
altres temes literaris i va tornar a transformar el blog en un blog literari i
una mica publicitari a la vegada.
Cada
dia el blog creixia una mica més; guanyava en contingut, en visites i de tant
en tant amb algun seguidor, però com sempre passa, van arribar els mals temps.
La noia va perdre la inspiració i ganes d’escriure en el seu blog durant un
temps, simplement no trobava idees que la motivessin a posar-se davant de l’ordinador
per escriure una entrada o llibres que l’enganxessin per passar-se tardes
llegint. Per sort, després d’unes setmanes els mals temps van acabar passant,
la noia va recobrar la seva passió per la lectura i el blog va seguir endavant,
però llavors va arribar un dia en què la noia va adonar-se que el seu blog
havia perdut una part de la seva essència inicial.
Aquell
blog que ella havia creat per compartir les seves històries, ara només contenia
ressenyes, book-tags i cap història seva. Feia molt que no escrivia cap text
pel seu blog i no sabia si fer-ho, però volia que el seu blog recobrés l’essència,
així que el dia de cap d’any es va asseure davant del seu ordinador i va
decidir relatar als seus lectors la història d’aquell petit blog amb dos
seguidors que ella havia creat ja feia un temps i que en aquell moment tenia
cinquanta-sis seguidors, vuitanta-dues entrades publicades, cinc-cents vuit comentaris i dinou mil dues-centes vint-i-quatre visites
per agrair que estiguessin sempre allà per llegir el que ella penjava i per
recordar quina era l’essència del seu blog.”