Hola
tots,
Aquí
està la noia que ha superat el blogueig lector amb una nova ressenya. Abans de
començar només dir que aquest llibre és el llibre amb portada verda de
l’autumnthon, encara que el color és una barreja de blau i verd estrany.
FITXA
TÈCNICA
Títol:
Mi teoria de todo
Autora:
J. J. Johnson
Pàgines:
336
Editorial:
Ediciones SM
Llengua:
castellà
SINÒPSIS: Fa un any que la Sarah va viure el pitjor moment de la seva
vida. La seva millor amiga, la Jamie, va morir en un estrany accident en el
gimnàs de l’escola, el qual la Sarah va presenciar. Desde llavors, la vida de
la Srah només ha empitjorat. Les seves notes han baixat, les seves relacions
amb els amics són gairebé inexistents, té problemes de comunicació amb la seva
família i la seva relació amb el Stenn trontolla.
OPINIÓ
PERSONAL
PERSONATGES
La
protagonista es diu Sarah i al principi és un personatge que et fa gràcia i et
cau bé, ja que segons ella té la “neurona borde” (causada per la mort accidental
de la seva millor amiga), que fa que tingui aquest toc d’ironia i sarcasme amb
el qual podria deixar amb un moc a qualsevol (cosa que acostuma a fer bastant),
però realment no acabes d’entendre el perquè de certes coses. Tot i això, a
mesura que la trama avança, de seguida veus que és un personatge que té un
motiu per fer tot el que fa, acabes entenent-la a la perfecció i simplement et
cau bé, almenys en el meu cas.
Sobre
els personatges secundaris, que podria dir? N’hi ha de tot tipus, n’hi ha que
et cauen molt bé, n’hi ha que t’agradaria donar-li’s una bufetada, com en la majoria
de llibres. Però, una cosa a destacar crec que és el fet que encara que hi ha
personatges que no et cauen bé, pots entendre el motiu darrere de totes les
coses que fan, encara que aquestes estiguin malament.
TRAMA
La
trama és bastant original, bàsicament és la història de com la Sarah supera la
seva “depressió”; però no us penseu que és una història del pal “superació
personal, segueix endavant, autoconeixement...” perquè no és gens això (potser
té algun toc de tant en tant, però tenint en compte la trama és inevitable).
Més aviat és una barreja entre fets una mica estranys, comentaris irònics i
divertits que et faran riure, un toc de superació personal totalment integrat a
la novel·la perquè realment no sembli que aquesta gira al voltant d’això, una
mica de romanticisme, i personatges peculiars.
Recordo
que quan la vaig començar a llegir em sentia una mica perduda perquè la protagonista
parlava de moltes coses que jo no coneixia (perquè les explica més endavant),
no entenia el perquè d’algunes coses i semblava que no avances massa
ràpidament. Però tot va canviar quan vaig passar el primer quart (o menys) del
llibre; de sobte, tot anava a un bon ritme, cada pàgina eren coses noves que
enganxaven i la protagonista em queia millor..
L’única
cosa que puc dir que no em va agradar massa sobre la trama és que el final, és
un final bastant inesperat (cap al final et comencen a donar senyals), però
realment no és com em pensava que seria i deixa algunes coses poc clares. Tot i
que em va agradar, m’haurien agradat unes quantes pàgines més per acabar
de saber com acaba tot, encara que està bé llegir llibres de tant en tant que
no ho deixen tot perfectament tancat.
LLENGUATJE
El
llibre està escrit en primera persona per la protagonista i realment és com si
estiguessis en el seu cap, perquè narra molts dels seus pensaments
(majoritàriament irònics i sarcàstics) i t’ajuda a entendre-la millor. No és un
llenguatge massa culte ni res per l’estil, bàsicament perquè la protagonista és
una adolescent i en els seus pensaments fa servir un llenguatge molt normal.
OPINIÓ
GENERAL
4/5
En
definitiva, una trama original, uns personatges ben fets, un ritme molt àgil i
molt sarcasme i ironia.
Us heu llegit el llibre? Us agradaria?
