diumenge, 5 d’abril de 2015

EL MIRALL


Va tornar a mirar-se al mirall mentre feia un gran sospir. Res havia canviat, les seves cames seguien tenint la mateixa forma que abans i seguien ocupant el mateix espai en el mirall, la seva panxa seguia sense ser una línia recta quan es mirava de perfil i la seva cara, simplement, seguia sent la mateixa.
Els seus ulls seguien sent de color marró; quin color tan poc original, d'entre tants colors que existeixen a mi m'havien de tocar els ulls marrons, sóc tan poc especial, el seu nas seguia sense ser tan petit i ben format com li agradaria; per què no havia pogut heretar el nas petit i ben proporcionat de la seva mare?, els seus llavis seguien sent molt prims; per què no podia tenir uns llavis més gruixuts, més atractius, que la fessin destacar en un bon sentit, els seus pòmuls seguien sense notar-se darrere de les seves galtes; per què no podia tenir uns pòmuls marcats com la majoria de les models que veia per la televisió? Les seves celles eren poc marcades i buides; sempre li hauria agradat tenir aquelles celles ben definides, primes i sense cap pèl fora de lloc que semblava tenir tothom menys ella, i el seu front seguia sent molt ample, però ja s’havia mentalitzat que sempre seria així, el front no era una d’aquelles coses que podia canviar fent dieta o exercici.
Va sospirar i va apartar la vista del mirall i d’aquella imatge de si mateixa que no li agradava. Va sentir com obrien la porta, i en girar-se va veure entrar a la Maria.
-Estàs preparada?- va dir mentre deixava una gran capsa al costat de tot el maquillatge.
Va assentir, sentia el mateix nerviosisme que va sentir el primer cop, però amb cada fotografia se sentia molt més segura d’ella mateixa.
-Quin és l’estil de la sessió d’avui?- va preguntar la Maria mentre es treia la jaqueta i començava a escollir el maquillatge.
-Crec que el tema és «Cita a París»- va dir mentre s’apartava els cabells de la cara per què la Maria la pogués començar a maquillar.
-Llavors, et faran les fotografies amb un model masculí?- va agafar un pinzell i va començar a escampar-se base sobre la mà.
-Suposo que si, però no m’han dit qui és- va tancar els ulls i va notar com la Maria començava a maquillar-la.
Després de mitja hora ja estava. Va mirar-se al mirall i va veure aquella imatge d’ella que li agradava. Portava unes lentilles que li feien els ulls d’un color blau marí, el seu nas semblava molt més petit gràcies als contorns i els seus pòmuls estaven molt més marcats, els seus llavis eren molt més grans gràcies a aquell pintallavis vermell que li havia posat la Maria i les seves celles s’assemblaven a aquelles que tenien totes les models, com ella.

2 comentaris:

  1. M'ha agradat moolt, i a mi tampoc m'agraden els meus llavis jajajja

    ResponElimina