RESSENYA: UNFILTERED (LILY COLLINS)

Hola a tots,

Finalment torno a estar aquí i us porto una ressenya d’un llibre que vaig llegir ja fa bastant temps. Es tracta del llibre de la Lily Collins, Unfiltered. Vaig saber que treia un llibre a través d’Instagram i vaig començar a sentir curiositat sobre els temes que tractaria en el seu llibre, així que quan va sortir a la venta no vaig pensar-m’ho dues vegades i el vaig demanar per internet sense dubtar-ho un instant. Aquí teniu la meva opinió:

FITXA TÈCNICA

Autora: Lily Collins

Editorial: Harper

Nº de pàgines: 224

Idioma: Àngles

Sinòpsi: <>

(Obrir-se fa por. Ens preocupa que ningú pugui entendre els nostres problemes. Ens preocupa només ser els nostres problemes i que les nostres peculiaritats ens facin estranys. Però creu-me: si t’obres i et deixes anar, l’única cosa que aconseguiràs és sentir-te lliure. Utilitzar la nostra veu ens permet connectar amb els altres i adonar-nos que no estem sols. Estem motivats, inspirats i tenim suport. Com més aviat acceptem les nostres històries i com més aviat deixem la vergonya, els penediments i la por, més aviat podrem viure, estimar i ser estimats. L’hora de deixar els filtres és ara.)

OPINIÓ PERSONAL

(*El llibre actualment només està disponible en anglès)

Abans de començar amb la ressenya en si, penso que fa falta destacar que aquest llibre no és una novel·la normal, és un llibre autobiogràfic, així que si no coneixes a l’autora, la Lily Collins, o no sents cap tipus d’interès per la seva vida, probablement ara mateix pensés que llegir-te aquest llibre seria perdre el temps. Tanmateix, jo et recomano que et quedis aquí i llegeixis aquesta ressenya fins al final i després decideixis. Un cop dit això, comencem amb la ressenya.

En aquest llibre, la Lily Collins ens acompanya en un repàs de la seva vida i ens parla de molts temes diversos; des de les seves inseguretats infantils fins a la seva situació actual, però també tractant altres temes més delicats com els seus problemes alimentaris, les seves relacions tòxiques i la presència del seu pare en la seva vida.

A diferència d’altres novel·les autobiogràfiques, en aquesta, la Lily Collins no ens explica tota la seva vida a través de fets i dades concretes, sinó que tracta la seva història a través de diverses temàtiques que caracteritzen diferents etapes de la seva vida. Quan ens parla de la seva infantesa tracta el tema de les seves inseguretats, quan passem a l’adolescència entra en joc la seva relació amb el menjar i a mesura que la seva història avança, anem descobrint nous aspectes que han marcat la seva vida. Aquesta forma de narrar la seva història fa que la lectura sigui molt amena, ja que llegeixes les seves reflexions sobre totes les dificultats a les quals s’ha enfrontat i com ella considera que l’han ajudat a créixer com a persona. Encara més, està escrit de forma que l’autora s’adreça al lector de tu a tu i això, opino, que li dóna profunditat a la narració i t’aporta una sensació de proximitat amb l’autora que un llibre biogràfic escrit en tercera persona no podria assolir.

Una altra característica positiva a destacar sobre aquest llibre és que cada capítol és una mena de “procés d’aprenentatge”, ja que al final de cada capítol, a través de les seves reflexions, l’autora fa una retrospecció sobre el que el tema que acaba de tractar ha significat per ella i et “resumeix” el més important del capítol en una frase que pretén ensenyar-te alguna cosa.

És un llibre que pretén motivar als seus lectors a obrir-se i ser ells mateixos sense por a ser jutjats, de la mateixa forma que ho fa la Lily Collins a través d’aquest llibre, per aquest motiu penso que és interessant llegir-lo.

*El llibre conté fotografies de la infància de l’autora per complementar la narració.