diumenge, 31 de gener de 2016

LA CHICA DANESA (PEL·LÍCULA)


Hola a tots,
Finalment torno a estar aquí després de dues setmanes exactes de desconnexió. Tinc la sensació que cada vegada que escric una entrada explicant amb quina regularitat publicaré les entrades, la setmana següent mai ho compleixo... Però bé, tot i haver tingut el blog abandonat una setmaneta, ja estic de tornada! Avui us porto una ressenya d’una pel·lícula que he vist fa res, és “La chica danesa”, segurament heu vist el tràiler, però per si no l’heu vist, us el deixo aquí baix.


Doncs bé, com heu pogut veure, la pel·lícula bàsicament tracta el tema de la transsexualitat i, en relació a això, aviso que segurament la setmana que ve us podré portar una ressenya d’un llibre, L’art de ser normal, que també tracta aquest tema, tot i que d’una forma diferent. I sense més dilacions us deixo amb la meva opinió sobre la pel·lícula:

OPINIÓ PERSONAL

En primer lloc, crec que he de dir que aquesta pel·lícula està basat en un cas real, el cas de la Lili Elbe, la primera persona que es va sotmetre a una cirurgia de canvi de sexe.  Per poder-vos dir si la pel·lícula més o menys és realista, m’he informat una mica sobre la història de la Lili Elbe real i he de dir que gairebé tot coincideix amb el que surt a la pel·lícula, així que personalment crec que això li dóna un valor afegit.

Aquesta és la Lili Elbe real

A veure, la trama de la pel·lícula, com podeu imaginar-vos, gira al voltant del descobriment per part del protagonista de què en realitat és una dona i de tot el que farà per aconseguir convertir-se en la persona que ell sent que és, però tot i això, crec que també queda molt interioritzada dins de la pel·lícula la idea de l’amor incondicional, del que és estimar una persona per sobre de qualsevol altra cosa. Encara més, la pel·lícula també compta amb un gran vestuari que acompanya tot el desenvolupament del protagonista i amb les diverses pintures que acompanyen a la trama i que ajuden a avançar la història.





La trama no és excessivament ràpida i enganxosa, però avança a bon ritme i realment aconsegueix reflectir cada part de tot el procés i els sentiments i pensaments de cadascún dels protagonistes. A més a més, la pel·lícula et fa adonar que no és només la persona transsexual que ho passa malament, sinó que les persones que l’envolten i que l’estimen també acaben patint unes certes conseqüències, almenys en aquesta pel·lícula que passa en un temps en què no se sabia el que era la transsexualitat i es creia que era una malaltia. Per això, crec que un personatge molt admirable és el de la dona, que ens demostra que és l’amor de veritat mantenint-se al seu costat en els moments més durs i complicats i estimant-la/lo incondicionalment.


Hi ha una part de la pel·lícula que m’ha impactat bastant que són tots els diagnòstics que li fan diversos metges que el protagonista visita perquè l’ajudin a entendre el que sent i el que li està passant, els quals ja us podeu imaginar més o menys que són... Tot i que per l’altra banda, també m’agrada la idea que transmet la pel·lícula de què sense importar l’època o les circumstàncies sempre hi haurà persones que no et comprendran perquè no estaràs dins del que ells cataloguen de normal, però que també n'hi haurà innovadores que t’acceptaran com ets i que et voldran ajudar, sense importar el què.


Llavors, sobre els actors, simplement dir que són excel·lents, el protagonista, l’Eddie Redmayne, sap transmetre les diverses emocions i la confusió que sent la protagonista amb la mirada i, a vegades, fins i tot sense la necessitat de paraules i la dona, la Alicia Vikander, tampoc es queda endarrere amb la seva actuació, transmet a la perfecció tots els seus sentiments i emocions al llarg del procés de descobriment personal del protagonista en el qual ella es veu involucrada.


Sobre el final no diré res, perquè si el vols saber, l’has de mirar, però aviso que si et decideixes a anar-la a veure i ets una persona molt sensible, hi ha altes probabilitats que ploris en algun moment determinat de la pel·lícula.
En definitiva, és una pel·lícula que et fa pensar, t’ensenya el que és l’amor incondicional i t’explica una història dura, però bonica del que és la recerca d’un mateix.


4,5/5

PD: La veritat és que no sé si he aconseguit explicar-me bé sobre el que penso sobre la pel·lícula, però la veritat és que després de veure-la m’ha deixat sense paraules.

3 comentaris:

  1. Hola Aina!
    Que bonic el que dius de la pel·lícula, des de que es va estrenar tenia moltes ganes de vere-la, i ara estic impacient, jaja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Izzy!

      Moltes gràcies, la veritat és que és molt bonica, l'has de veure!

      Petoons!

      Elimina
  2. L'Eddie Redmayne es un actor que m'encanta, i tothom té molt bona opinió d'aquesta película! Potser m'animo a veure-la.
    Un petó

    ResponElimina