LA CHICA DANESA (PEL·LÍCULA)

Hola a tots,

Finalment torno a estar aquí després de dues setmanes exactes de desconnexió. Tinc la sensació que cada vegada que escric una entrada explicant amb quina regularitat publicaré les entrades, la setmana següent mai ho compleixo... Però bé, tot i haver tingut el blog abandonat una setmaneta, ja estic de tornada! Avui us porto una ressenya d’una pel·lícula que he vist fa res, és “La chica danesa”, segurament heu vist el tràiler, però per si no l’heu vist, us el deixo aquí baix.

Doncs bé, com heu pogut veure, la pel·lícula bàsicament tracta el tema de la transsexualitat i, en relació a això, aviso que segurament la setmana que ve us podré portar una ressenya d’un llibre, L’art de ser normal, que també tracta aquest tema, tot i que d’una forma diferent. I sense més dilacions us deixo amb la meva opinió sobre la pel·lícula:

OPINIÓ PERSONAL

En primer lloc, crec que he de dir que aquesta pel·lícula està basat en un cas real, el cas de la Lili Elbe, la primera persona que es va sotmetre a una cirurgia de canvi de sexe.  Per poder-vos dir si la pel·lícula més o menys és realista, m’he informat una mica sobre la història de la Lili Elbe real i he de dir que gairebé tot coincideix amb el que surt a la pel·lícula, així que personalment crec que això li dóna un valor afegit.

Aquesta és la Lili Elbe real

A veure, la trama de la pel·lícula, com podeu imaginar-vos, gira al voltant del descobriment per part del protagonista de què en realitat és una dona i de tot el que farà per aconseguir convertir-se en la persona que ell sent que és, però tot i això, crec que també queda molt interioritzada dins de la pel·lícula la idea de l’amor incondicional, del que és estimar una persona per sobre de qualsevol altra cosa. Encara més, la pel·lícula també compta amb un gran vestuari que acompanya tot el desenvolupament del protagonista i amb les diverses pintures que acompanyen a la trama i que ajuden a avançar la història.

La trama no és excessivament ràpida i enganxosa, però avança a bon ritme i realment aconsegueix reflectir cada part de tot el procés i els sentiments i pensaments de cadascún dels protagonistes. A més a més, la pel·lícula et fa adonar que no és només la persona transsexual que ho passa malament, sinó que les persones que l’envolten i que l’estimen també acaben patint unes certes conseqüències, almenys en aquesta pel·lícula que passa en un temps en què no se sabia el que era la transsexualitat i es creia que era una malaltia. Per això, crec que un personatge molt admirable és el de la dona, que ens demostra que és l’amor de veritat mantenint-se al seu costat en els moments més durs i complicats i estimant-la/lo incondicionalment.

Hi ha una part de la pel·lícula que m’ha impactat bastant que són tots els diagnòstics que li fan diversos metges que el protagonista visita perquè l’ajudin a entendre el que sent i el que li està passant, els quals ja us podeu imaginar més o menys que són... Tot i que per l’altra banda, també m’agrada la idea que transmet la pel·lícula de què sense importar l’època o les circumstàncies sempre hi haurà persones que no et comprendran perquè no estaràs dins del que ells cataloguen de normal, però que també n'hi haurà innovadores que t’acceptaran com ets i que et voldran ajudar, sense importar el què.

Llavors, sobre els actors, simplement dir que són excel·lents, el protagonista, l’Eddie Redmayne, sap transmetre les diverses emocions i la confusió que sent la protagonista amb la mirada i, a vegades, fins i tot sense la necessitat de paraules i la dona, la Alicia Vikander, tampoc es queda endarrere amb la seva actuació, transmet a la perfecció tots els seus sentiments i emocions al llarg del procés de descobriment personal del protagonista en el qual ella es veu involucrada.

Sobre el final no diré res, perquè si el vols saber, l’has de mirar, però aviso que si et decideixes a anar-la a veure i ets una persona molt sensible, hi ha altes probabilitats que ploris en algun moment determinat de la pel·lícula.

En definitiva, és una pel·lícula que et fa pensar, t’ensenya el que és l’amor incondicional i t’explica una història dura, però bonica del que és la recerca d’un mateix.

4,5/5

PD: La veritat és que no sé si he aconseguit explicar-me bé sobre el que penso sobre la pel·lícula, però la veritat és que després de veure-la m’ha deixat sense paraules.

COM VAIG ACABAR PUBLICANT UN LLIBRE #6

Hola a tots,

Sé que des que ha començat l’any no he publicat masses entrades, així que he decidit fer-me un propòsit pel blog durant aquest any i aquest és escriure com a mínim una entrada a la setmana. Reconec que és poc en comparació amb altres temps, però crec que és el que a mi m’aniria millor per poder realment complir amb el que dic i també pot ser que en setmanes amb més temps lliure n’escrigui més d’una, mai se sap. Per cert, l’entrada setmana probablement caurà en dia de cap de setmana.

I ara, en relació a l’entrada d’avui, finalment us porto l’entrada que us vaig prometre i que és el final de la saga d’entrades de “com vaig acabar publicant un llibre”. La veritat és que la història en si ja la vaig acabar d’explicar en l’última entrada, però encara tenia certs petits detallets que volia acabar d’explicar i per això teniu aquí aquesta entrada.

      1.  CORRECCIÓ DE LA NOVEL·LA

Com sabeu, i si no ho sabíeu, ara ho sabeu, totes les novel·les s’han de corregir abans d’enviar-les a impressió, però no us penseu que tu escrius el llibre, el donés i llavors ells el corregeixen i ho fan tot, ni de broma (almenys en el meu cas)! Doncs bé, vaig acabar el llibre i allà a l’editorial primer se’l va quedar la meva editora per vigilar que no hi hagués qualsevol error de cohesió o coherència, llavors el van enviar a una correctora que em va corregir totes les faltes ortogràfiques i finalment em va tornar a mi.

Així dit sembla que jo no hagués de fer res, però a mi el manuscrit me’l van tornar amb totes les anotacions que havia fet l’editora i la correctora en un costat, així que bàsicament a través d’un programa del word jo vaig haver de tornar a llegir-me tota la novel·la i canviar totes les coses que l’editora i la correctora m’havien anotat en un costat, perquè elles no van canviar res, simplement van anotar en un costat tots els errors que van trobar.

I sent sincera, això de la correcció em va robar molt més temps del que em pensava que em trauria.

     2.  CANVIS I ELIMINACIÓ DE CERTS CAPÍTOLS

Aquest apartat va totalment lligat al primer. Com us acabava d’explicar, durant la correcció vaig decidir canviar algunes coses i una d’elles va ser molt significativa. Segurament qualsevol persona que s’hagués llegit el llibre en el blog de “si m’estimes” i després es llegís “el noi del bus” trobaria evident que hi ha un personatge que canvia i aquest és l’Albert. A veure, no és que es tracti de personatges totalment diferents, però la seva història amb la protagonista canvia un miqueta. Però per no fer spoilers, només diré que en un principi el sobrenom de l’Albert era “pirat de les flors”, aquí ho deixo.

Llavors, respecte a l’eliminació de capítols, si alguna persona s’ha fixat en la distribució dels capítols, haurà notat que cada capítol està dividit en dues parts, una explicada pel Joan i l’altre per la Diana, doncs confesso que hi ha un capítol que només té una part perquè per recomanació de la meva editora l’altre part va ser eliminada i només parla la Diana en tot el capítol... Per casualitat algú sap quin és ;) ?

      3. ERROR DE LA DEDICATÒRIA

Doncs bé, com la majoria d’escriptors jo també vaig decidir que havia de dedicar el llibre a algú i encara que hauria tingut molt sentit que el dediqués als meus pares, vaig decidir dedicar-lo a la meva àvia per motius personals. Però, com tothom que té l’edició en paper haurà notat, no hi ha cap dedicatòria i això és perquè hi va haver un error en l’impremta i al final no la van posar. Per sort, en la versió electrònica sí que hi és i si al final s’acaba fent una segona edició, ja m’han promès que aquesta vegada sí que la posaran.

I això és tot el que us volia explicar de més, espero que us hagi agradat i finalment s’acaba la saga de “com vaig acabar publicant un llibre”. Si, per casualitat, teniu alguna altra pregunta o dubte sobre com va passar tot, poder deixar-la als comentaris i intentaré contestar tant aviat com em sigui possible.

RESSENYA: A TODOS LOS CHICOS DE LOS QUE ME ENAMORÉ

Hola a tots,

Avui us porto una nova ressenya, encara que com em va passar amb la d’Allà on els arbres canten, no sé si realment hi haurà gent que la llegeixi i que no s’hagi llegit ja el llibre, però bé...

FITXA TÈCNICA

Autora: Jenny Han

Editorial: Destino

Nº de pàgines: 348

Idioma: Castellà

Sinòpsi : Lara Jean guarda sus cartas de amor en una caja. No son cartas que le hayan enviado, las ha escrito ella, una por cada chico de los que se ha enamorado. En ellas se muestra tal cual es, porque sabe que nadie las leerá. Hasta que un día alguien las envía por equivocación y la vida amorosa de Lara Jean pasa de «imaginaria » a estar totalmente fuera de control.

OPINIÓ PERSONAL

Confesso que començava aquest llibre amb unes expectatives bastant altes, totes les ressenyes que havia llegit el deixaven molt pels aires i la idea de les cartes em semblava molt original, així que esperava que aquest llibre m’enamores.

Per començar crec que m’agradaria parlar de la trama. La veritat és que no tinc gens clar com la descriuria, però una cosa clara: enganxa com una mala cosa (vull dir, em vaig acabar el llibre en un dia). A més, el tema de les cartes m’ha semblat molt divertit i original, crec que li dóna un toc diferent a la història perquè no sigui la típica història d’amor i ajuda molt a avançar la trama; bé, la trama bàsicament gira al voltant d’aquest tema...

Tot i això, no sé per què, m’esperava algun “plot twist” que em deixes amb la boca oberta i confesso que no n’he trobat, almenys que ho fos per mi, per exemple, quan es revela com ha passat tot el tema de les cartes, potser algú no s’ho esperava, però a mi em semblava una mica evident. Tanmateix, reconec que hi ha certs moments que si que m’han sorprès, potser no tant com per considerar-se un “plot twist”, però que realment li afegien més drama a la història. Personalment, m’encanta aquest toc dramàtic de tan en quan.

Sobre els personatges, m’agrada la protagonista. No em passa gaire sovint, però amb aquesta protagonista no he tingut la sensació que el que feia era irreal, a veure, determinades parts potser si, però en general els seus actes tenen un cert sentit. (De veritat, poques vegades passa..)

Sobre els protagonistes masculins... m’agraden, però no m’han enamorat tant com ho han fet molts altres personatges literaris. Vull dir, estan bé, m’han agradat molt i crec que lliguen perfectament amb la protagonista i la història, però com per exemple puc dir que quan vaig llegir “Caçadors d’ombres”, vaig pensar que m’agradaria un Jace en la meva vida, no em passa el mateix amb els nois d’aquest llibre. Que si hi fossin no em sobrarien, però que no m’han agradat tant com per voler-los expressament a ells.

En relació a les germanes de la protagonista, que tenen un paper molt determinant, m’ha passat com amb els nois, m’han caigut bé, m’han semblat simpàtiques, però tampoc m’han marcat en excés. Cadascuna té les seves coses que m’han agradat i que no, però no he aconseguit simpatitzar amb elles tant com amb la protagonista, tot i que és normal tenint en compte que ella narra la història. Tanmateix reconec que la Kitty, la germana petita, en certes parts del llibre m’ha sorprès i m’ha semblat absolutament adorable.

I sobre el final, m’ha agradat, és obert perquè hi ha una segona part, però crec que tot ha quedat ben posat al seu lloc i que els sentiments de la protagonista estan ordenats com haurien d’estar-ho en el final d’un llibre.

Personalment, no crec que em compri la segona part. M’ha agradat com s’ha acabat aquest llibre i tinc una llista tan llarga de llibres per llegir que de moment apartaré una mica aquesta saga per donar peu a altres llibres.

En definitiva, és un llibre super ràpida, fàcil i àgil de llegir. Perfecte per passar una bona estona, somriure mentre llegeixes i si busques una història d’amor.

3,5/5

Us l’heu llegit? Us va agradar? Us el llegireu?

FRASES DE LLIBRES #5

Hola a tots,

Avui us porto una nova entrada de, com podeu veure en el títol, FRASES DE LLIBRES! Fa moltíssim que no penjava una d’aquestes entrades, des que vaig començar amb les inspirational quotes, vaig deixar una mica abandonades les frases de llibres, però avui he decidit tornar a fer una edició de frases de llibres per descansar una mica de les altres. Espero que us agradin:

Suspiro. En realidad no soy tan capulla, es solo que estoy mosqueada con el mundo.

Mi teoria del todo

Lo quiera o no, el 92% de las cosas que digo suenan a sarcasmo. No puedo evitarlo, es superior a mí.

Mi teoria del todo

Empiezo a comprender que tenemos una clase de amistad en la que no se necesitan muchas palabras.

El lado bueno de las cosas

Le decía «te quiero» como si fuera un secreto, y un secreto importantísimo.

Teorema de Katherine

Eleanor tenía razón. No era guapa exactamente. Emanaba algo artístico, y el arte no busca ser bonito; busca despertar tus sentimientos.

Eleanor & Park

No hay ningún manual que te indique cómo actuar en cada situación concreta de esta vida,

La historia de Julian

Me gusta que haya palabras que no entiendes que expliquen cosas que eres incapaz de entender.

Wonder

a veces no hace falta que uno quiera hacerle daño a alguien para hacerle daño, ¿entiendes?

Wonder

Me enamoré de ella cuando estuvimos juntos, y después aún me enamoré más de ella en los años en que estuvimos separados.

Querido John

yo también alzo la vista hacia la luna. Por un instante efímero, me estremezco por la inexplicable sensación de que, de nuevo, los dos estamos juntos.

Querido John

Morir es fácil. Lo duro es vivir.

Si decido quedarme

A veces hay que elegir en la vida, y a veces la vida te elige a ti. ¿Lo entiendes?

Si decido quedarme

Espero que us hagin agradat!