dijous, 16 de juliol de 2015

LA RUPTURA


Hola a tots i totes,
Avui us porto un petit relat que vaig escriure ja fa un temps, de l’estil novel·la romàntica. Espero que us agradi.

"Es sentia totalment confosa, segurament si en aquell moment li haguessin preguntat quan eren un més un no hauria sabut respondre, només volia fugir d’aquella situació. Va començar a caminar sense saber on anava, cada cop accelerant més el pas perquè encara podia sentir la seva veu demanant-li perdó i, tot i que en el fons li hauria agradat tirar-se als seus braços i dir-li que el perdonava perquè l’estimava, el seu honor i confusió no li permetien fer-ho. De sobte va notar com l’agafava del braç, no li calia girar-se, sabia que era ell, reconeixia el tacte i la sensació que sorgia cada cop que les seves mans entraven en contacte amb el seu cos.
-Deixa'm anar! –va cridar furiosa, la seva tristesa i confusió havien desaparegut en el moment en què l’havia tocat per convertir-se en rabia pura.
-Perdona’m sisplau, no et tornaré a fer mal mai més –va dir amb veu suplicant –t’estimo.
Aquelles paraules li van sentar tan malament com una bufetada.
-M’estimes? Això ho hauries d’haver pensat abans d’enrotllar-te amb la Laura, no trobes? –va dir sarcàsticament, mentre amb un moviment brusc alliberava el seu braç d’aquella mà.
Va començar a córrer, tot i que, no li hauria fet falta, ja que ell s’havia quedat parat observant com ella marxava. No sabia on anar, només volia fugir d’ell i de tots els seus records. Quan ja s’havia allunyat prou com per no veure’l es va parar al costat d’un arbre. Les llàgrimes li van començar a caure i no sabia com aturar-les, es va treure el mòbil de la butxaca per trucar a la seva mare perquè la recollís quan de sobte un taxi es va parar davant seu.
Es va tornar a guardar el mòbil a la butxaca i va obrir la porta del taxi, no sabia on volia anar però estava segura que aquell taxí l’havia portat el destí.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -- - - - - - - 

Estava esperant que ella arribés, de sobte va veure la seva silueta corrent cap a ell. Havia de reconèixer que era bastant mona, però comparada amb la que acabava de conèixer no era res. En arribar ella el va abraçar i li va plantar un petó als llavis enmig del carrer. Ell es va deixar fer. La noia finalment va separar els seus llavis dels d’ell i li va somriure.
-On anirem avui? –sonava molt feliç.
 -Escolta, avui, si et sóc sincer, volia quedar amb tu per dir-te una cosa molt important. Crec que la nostra relació no té futur, som molt diferents i la química que hi havia en un principi, ja no la sento, crec que seria millor pels dos que deixéssim aquesta relació. – va dir intentant sonar el més convincent possible, no li podia dir que la realitat era que acabava de conèixer una noia molt més guapa que ella i per això la deixava.
Ella es va quedar en xoc, això realment no s’ho esperava gens, creia que tenien alguna cosa especial, les llàgrimes li van començar a caure, destrossant-li tot el maquillatge que portava. En veure que començava a plorar i hi havia la possibilitat que el deixes en ridícul enmig del carrer, va decidir marxar d’aquella escena que no li agradava, va veure un taxi aparcat al costat de l’altra vorera, va caminar-hi rapidament i va entrar-hi.
Quan ja havia obert la porta i tenia la meitat del cos encabit en el seient va veure que per l’altra banda del taxi també acabava d’entrar una noia amb llàgrimes als ulls. Va somriure, havia pujat al taxi per desfer-se d’una noia ploranera i el destí volia que en el seu mateix taxí en puges una altra. Bé, va sospirar, era més fàcil conquistar una noia amb el cor trencat que una amb el cor sencer."


2 comentaris:

  1. Hola,
    M'ha agradat molt ;) Continuaras l'historia o no????
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,
      No crec que tingui continuació, però si n'hi ha ja ho diré que és la continuació.
      Un petó <3

      Elimina