RESSENYA: LA NOIA DEL TREN (PAULA HAWKINS)

Hola a tots,

Avui finalment vinc amb la ressenya que vaig prometre ja fa un temps i que per fi l’hi ha arribat l’hora. Avui toca la ressenya de “La noia del tren” (quina ironia eh?) que encaixa amb el requisit d’un llibre amb la portada negra de l’Autumnthon. Aquí va:

FITXA TÈCNICA

TÍTOL: La noia del tren

AUTORA: Paula Hawkins

Nº DE PÀGINES: 496

LLENGUA: Català

EDITORIAL: La campana

SINOPSIS: Estaves en el tren de les 8.04? Vas veure alguna cosa sospitosa? La Rachel, sí. La Rachel sempre agafa el tren de las 8.04 h. Cada matí és el mateix: el mateix paisatge, les mateixes casae? i la mateixa parada en el semàfor. Son només uns segons, però li permeten observar a una parella esmorzant tranquil·lament en la seva terrassa. La Rachel té la sensació que els coneix i s'inventa uns noms per ells: Jess i Jason. La seva vida és perfecta, no como la seva. Però un día veu alguna cosa. Passa molt depressa, però és suficient. I si la Jess i el Jason no són tan feliços como ella creu? I si res és el que sembla? Tú no la coneixes. Ella a tu, sí.

OPINIÓ PERSONAL

Començaré dient que tenia altes expectatives en aquest llibre, havia llegit i m’havien dit que estava molt bé, que el final era molt inesperat i que enganxava molt; a més, tot i que no en llegeixo massa sovint, m’encanten els llibres de misteri, deduccions i coses d’aquest estil, així que esperava grans coses del llibre, que en gran part m’ha donat.

En primer lloc us aviso que el llibre té tres narradores, la Rachel que és la protagonista de la història i la que narra més capítols, la Megan, una peça clau per entendre la història i l’Anna, un personatge bastant secundari. Això en un primer moment em va desconcertar perquè segons la narradora, les dates en que passava la història canviaven, però ràpidament em vaig acostumar i em va començar a agradar això d'anar endavant i endarrere.

Sobre la Rachel, la protagonista, he de dir que hi ha moments en que li donaries una bufetada per certes coses que fa (com per exemple un petit problema que té amb una addicció), però en general és un personatge que et cau bé i amb el que més o menys empatitzes perquè ha passat per moltes coses i pel que de tant en tant sents una mica de pena. Sobre la Megan, és un d’aquells personatges que no comprens del tot fins que descobreixes algunes coses sobre la seva vida i que llavors et comença a caure millor perquè, tot i que no narra masses parts, és un personatge que evoluciona  i l’Anna, és un personatge al que no tardes a agafar mania perquè, almenys per mi, és un personatge superficial, repelent i venjatiu, tot i que aquest últim amb els seus motius.
Sobre els personatges masculíns, només dir que s'ha d'anar descobrint com són al llarg del llibre perquè són personatges dels que has d'anar descobrint la personalitat i en certs casos alguns secrets.

Que puc dir sobre la trama? Molt ingeniosa i molt ben feta. Reconec que al principi, les cinquanta primeres pàgines o menys no són res de l’altra món perquè és com el temps que l’autora tarda a introduir-te plenament a la vida dels personatges i no hi ha massa acció, ni la trama avança massa, tot i això són indispensables per després disfrutar completament de la resta del llibre.

A partir d’aquestes primeres pàgines la trama t’absorbeix completament, comencen a succeir coses, et comences a fer preguntes, descobreixes coses i t’endinses totalment en la vida dels personatges. Trobo que la trama està molt ben treballada i és original, però hi havia certs moments en que tenia la sensació que algunes coses que passaven eren una mica irreals (tot i que mentre llegia no em semblaven res estrany) i aquest final tan inesperat del qual tothom parlava, per mi no ho saber massa. Vull dir, clarament el final no te l’esperes gens quan comences el llibre o quan estàs a la meitat, però arriba un punt en què l’autora et comença a donar pistes i si estas suficientment atent es pot arribar a deduir més o menys com acabarà el llibre.

Finalment, una cosa que volia destacar d'aquest llibre és que no m'ha deixat amb aquell buit que alguns llibres deixen. Vull dir, sabeu que hi ha llibres que quan s'acaben tens la sensació de buit, que et falta alguna cosa, doncs amb aquest no. T'involucres moltíssim amb la història i t'endinses en la vida dels personatges, però quan acabes no tens la sensació de buit i suposo que això deu ser perquè tot queda ben tancat i lligat.

En definitiva, crec que és un bon llibre per passar el temps, que enganxa i si t’agraden els llibres de misteris, és un llibre que t’agradarà. La meva nota és de:

4/5

Us l’heu llegit? Us va agradar? Us el llegirieu?