COM VAIG ACABAR PUBLICANT UN LLIBRE #1

Hola a tots,

Avui us porto una entrada una mica diferent, ja fa uns dies que tenia planejat escriure aquesta entrada, però no havia trobat el dia fins avui. A veure, aquesta entrada és una petita explicació de com vaig acabar publicant un llibre amb Fanbooks i sobre com va anar el procés, tot i que amb algunes entrades que ja havia publicat sobre el llibre ja podeu deduir algunes coses.

Sé que en el món de blogger i també a fora hi ha molts adolescents als que els hi agradaria escriure un llibre, que l’estan escrivint o que ja l’han escrit i un dels seus somnis seria publicar-lo però no saben com, així que amb aquesta entrada, a part d’explicar-vos com jo vaig aconseguir-ho, també donar-vos una idea de com fer-ho o deixar-vos veure que tot és possible.

"Tot va començar el dia que del meu aniversari, el 26 de desembre, quan vaig decidir obrir un blog on vaig publicar el pròleg d’una història que encara no estava escrita. L’endemà vaig escriure el primer capítol i vaig deixar un comentari per primer cop a Adolescents.cat per intentar donar a conèixer la meva història i va funcionar, vaig rebre unes 200 visites i cinc o sis comentaris de gent que volia llegir la continuació de la història. Això em va donar molts ànims per continuar i aquell mateix dia vaig escriure el segon capítol de la història per publicar-lo el dia següent i així durant totes les vacances de Nadal.

Llavors va arribar un petit problema, la tornada a l’escola.  Durant les vacances de Nadal era molt fàcil dedicar una horeta cada dia a escriure un capítol per la meva història i publicar-la, però quan vaig tornar a l’escola va deixar de ser tan fàcil poder escriure un capítol cada dia i publicar-lo, perquè tenia molts deures i feia extraescolars que em robaven molt temps; tot i això cada dia aprofitava qualsevol petit moment per poder escriure i mantenir el blog actiu de forma diària.

A meitat del mes de gener, quan segurament devia portar uns vint capítols, vaig rebre un o dos comentaris de lectors que em deien que si publiqués el llibre, ells el comprarien i això em va fer començar a plantejar-me la possibilitat d’arribar a publicar un llibre. Seré sincera amb vosaltres, mai m’havia plantejat escriure un llibre i encara menys publicar-lo, això mai havia estat un dels meus grans objectius a la vida, però en aquell moment la idea em va agradar i vaig pensar que podia intentar-ho.

Sobre el món de les editorials ja en coneixia algunes coses, sabia que més del 90% de les vegades les editorials no contestaven, ja que rebien centenars de manuscrits al dia de gent que volia publicar-los i no els podien contestar tots, sobretot les que eren importants. Tot i això jo vaig decidir intentar-ho, em vaig informar sobre quines editorials publicaven literatura juvenil i de totes les possibilitats, vaig anar a triar la que era més improbable que em contestes perquè era una de les més importants, “Grup 62”, que està constituida per Columna, Empúries, Selecta, Proa, Destino, Estrella Polar, Labutxaca, Fanbooks... i moltes més.

Tenia unes esperances de que em contestessin molt baixes, potser del 5% com a molt; bàsicament perquè segurament ells devien rebre centenars i centenars de manuscrits al dia i jo només els hi enviava l’enllaç d’un blog amb una història que no estava ni acabada. Vaig enviar un email i al cap de d’un sol dia quan vaig entrar al correu, tenia una resposta. No m’ho podia creure, només els hi havia enviat l’enllaç d’un blog amb una història inacabada i m’havien conestat. Vaig llegir el mail i em vaig decebre una mica, era un d’aquells mails automàtics que em deia que estaven de vacances i que em respondrien quan tornessin, però bé, allò significava que encara tenia oportunitats, a més ja sabia quin dia tornaven (estava en el mail que m’havien enviat) i més o menys podia controlar quan m’havien de contestar, així si tardaven molt, ja podia saber que segurament no em contestarien mai.

 Finalment dos o tries dies després de la seva tornada vaig rebre una resposta, era d’una noia, i només em deia que hauria de reenviar aquest correu a l’editora jefa de la secció de novel·les juvenils i em va deixar el seu mail.  En aquest moment no estava segura de si això era bo o dolent; per mi hi havia dues opcions: aquella noia se’m volia treure de sobre i per això m’havia dit que li envies el correu a una altra persona o havia entrat al blog, li havia agradat i per això em recomanava enviar-li a l’editora de secció de novel·les juvenils. La veritat és que jo creia molt fermament que era la primera opció, no sé per què, però la segona opció era com massa perfecta per ser real. Tot i això em vaig decidir a reenviar el mail on aquella noia m’havia dit."

Encara queda molt per explicar, però estic veient que aquesta entrada està sent molt llarga, així que la dividiré en diverses parts i algun dia d’aquests publicaré la segona part. Així de moment us deixo amb la intriga ;).

Us ha agradat la història? Que en penseu? Teniu ganes de saber com continua?