ENTRANT EN EL MÓN DE LA MODA #2

Bé, avui torno amb una entrada totalment relacionada amb l’anterior. Bàsicament en aquesta entrada us ensenyaré com m’han quedat aquells dibuixos després de pintar-los a petició de l’Aria (aquí us deixo el seu blog)*(espero que em diguis que et semblen).

Però abans de començar amb la meva petita “exposició d’art”, us volia anunciar que he decidit obrir una nova secció en el blog (redoble de tambors sisplau): serà una secció ARTÍSTICA. En aquesta nova secció de tant en tant penjaré entrades amb alguns dels meus dibuixos, o fotografies, o esborranys com els que porto avui... En resum, coses relacionades amb l’art, sense tenir en compte la literatura.

Ara ja puc començar a ensenyar-vos els dibuixos.

1.    A veure, que us puc explicar sobre el dibuix que no pugueu veure amb els vostres ulls? Doncs que per pintar la samarreta he triat aquest color perquè és molt semblant al color d’una samarreta de les que em van robar a Itàlia. (Així que d’aquesta forma m’acomiado de la meva samarreta robada).

2.    Uff... A veure, si us sóc sincera aquest color amb el qual l’he pintat no em convenç massa. Ara esteu pensant “i per què l’has pintat d’aquest color?”, doncs perquè en el meu cap el conjunt era originalment blanc, però si l’hagués deixat blanc, no tindria gràcia i com que les sanefes ja les havia pintat verdes, he decidit pintar la resta també verda. (Reconec que sembla groc florescent, però és un verd claret).

3.    Aquest és un dels més senzills de pintar... però ja se sap que moltes vegades “menys és més” així que això és el que ha sortit d’aquesta frase. A més, recordeu que us vaig explicar que aquest vestit estava inspirat en un que va portar l’Ariana Grande? Bé, el que portava ella era blanc i jo, per marcar un mica de diferència (tot i que els vestits en realitat no s’assemblen) l’he decidit pintar negre.

4.    Sobre aquest vestit no sé què dir-vos. Simplement he pensat que el vermell li donaria un toc important. I, tot i que pot semblar que ha estat molt fàcil de pintar, ha costat bastant perquè ho he fet amb aquarel·les per intentar que el color es veiés més saturat (no sé si ho he aconseguit, però bé...).

5.    I, finalment, el vestit de princesa. Crec que aquest és que m’agrada més. Potser perquè és el que ha costat més de pintar o perquè era el més gran, però reconec sincerament que m’agrada com ha quedat.

Us ha agradat com han quedat? De quin color els hauríeu pintat?

PD: en la pròxima entrada deixaré una mica aquesta secció Artística i tornaré al món de la literatura. Però tranquils, que aquesta secció no es quedarà pas abandonada.

ENTRANT EN EL MÓN DE LA MODA...

Bé aquí torno a estar després de 5 dies i he decidit tornar amb una entrada de moda (espera, què? Jo parlant de moda en el meu blog?) doncs sí i no. La veritat és que avui he trobat uns esborranys que vaig fer, com aquells que fan els dissenyadors de moda, però sense ser tan bons ni de lluny i sense de tenir tant de glamur com els seus. Però mira, m’ha fet il·lusió penjar-los, a veure si algú del món de la moda els veu i em vol contractar (és broma, crec que no aconseguiria sobreviure en aquell món ni dos dies seguits).

SPOILER: res del que esteu a punt de veure té cara, cabell, mans o peus. A veure, sobre això de les extremitats, he de reconèixer que no són el meu fort, hi ha un dibuix que té una mà, però si feu zoom per veure com és entendreu el motiu pel qual cap dels altres dibuixos en té.

     

      1.    D’acord, no sé per què però aquest dibuix o esborrany no sé per què em fa pensar en la Taylor Swift i reconec que hi ha moltes probabilitats de que estigui basat en alguna foto que hagi vist d’ella.

     

     2.    Aquest, tot i que si busqueu la foto veureu que són completament diferents, el vaig fer pensant en el vestit que va portar l’Ariana Grande a la carpeta vermella dels Grammys. Però com que el vaig fer sense mirar cap foto, doncs va sortir aquesta versió rara.

      

     3.    Bé, aquest és el més normalet i el què té una mà, la qual si mireu de prop veureu que no està precisament ben dibuixada (així que us hi fixeu massa). I per aclarar dubtes, no són pantalons pirates és només una ratlla on haurien d’estar els genolls.

     

     4.    Sincerament no sé en que pensava quan vaig dibuixar aquest, potser en un vestit de gala?. Doncs si us explico una mica la història sobre aquest dibuix és que originalment no tenia aquesta espècie de capa que veieu dibuixada. I ara penseu “per què li vas posar aquesta capa?”, doncs per que li vaig ensenyar els dibuixos a una amiga meva i em va dir que aquest era massa simple i molt normal, exagerant el molt.

     

     5.    Crec que aquest no té cap misteri. És un vestit de princesa parlant clarament. Almenys des del meu punt de vista. I tots aquests puntets que té us els heu d'imaginar com si fossin petit diamanats.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada, així una mica diferent.

Us han agradat? Quina us ha agradat més? Us agrada dibuixar?

DESVENTURES A ITÀLIA

          Bé, aquesta setmana estava de viatge de fi de curs i per això només vaig publicar dues entrades, i ara que he tornat us volia parlar d’una cosa que m’ha passat durant aquest viatge: M’HAN ROBAT!!

Ara la majoria està pensant “es va deixar la motxilla en algun lloc i llavors li van agafar”, doncs no; vaig experimentar el que jo anomenaria un robatori col·lectiu (existeix aquest terme?). A veure, millor que us ho expliqui:

El viatge consistia en una ruta en autocar per Itàlia, i com és lògic, l’autocar ens portava tot arreu. Doncs per tornar d’Itàlia a Barna havíem d’anar amb ferri, però no podíem pujar les maletes al ferri (no em pregunteu perquè, perquè no ho sé), així que ens van demanar que poséssim totes les coses que necessitaríem pel ferri dins d’una bossa. Llavors vam deixar les bosses a l’autocar i vam anar a passejar per Roma i SORPRESA quan vam tornar a pujar a l’autocar unes 15 bosses havien desaparegut (la meva inclosa; tinc sort i tal). Es veu que quan el conductor de l’autocar el va anar a buscar es va trobar la porta oberta i que havien desaparegut unes quantes bosses.

Però espereu, això no és tot (si us pensàveu que el fet que ens robessin era suficient mala sort aneu equivocats), just abans de pujar a l’autocar per descobrir que ens havien robat, mentre esperàvem que arribes vam veure com atropellaven a un home. Un atropellament en tota regla, perquè l’home es va quedar estirat a terra( tenia tota l’esquena vermella), llavors va venir la policia i l’ambulància... Bé, com podeu veure sóc una suertuda eeh.

I per acabar la història, us explicaré com va ser la meva experiència al ferri (per la qual no tenia roba, ni necesser, ni res perquè m’ho acabaven de robar tot): doncs bé, així com sóc jo, em vaig passar gairebé tota l’estona amb un mareig infernal i unes ganes de vomitar increïbles. Ja veieu quina sort que tinc.

Però bé, s’ha de reconèixer que la resta del viatge, o sigui just abans que comencessin a passar coses desastroses, m’ho vaig passar molt bé. Tot i això, si ara em preguntéssiu si voldria tornar a Itàlia, us diria que NO. Necessito una mica de temps per esborrar de la memòria tot el que em va passar allà.

I vosaltres? Us han robat alguna vegada? Heu vist un atropellament? Us maregeu molt?

LIEBSTER AWARD

Hola tots i totes,

Aquesta entrada, com heu vist en el títol, és perquè m’han nominat a un Liebster Award, però no us penseu què és una premi de literatura, ni res per l’estil, simplement  és un premi al qual es nominen bloggers entre ells i en el qual s’han de respondre algunes preguntetes.

Aquestes són les regles:

- Agraïr al blog que t’ha nominat i seguir-lo.

- Respondre a les 11 preguntes que t’han fet.

- Nominar a 11 blogs que tinguin menys de 200 seguidors.

- Avisar-los que han estat nominats.

- Realitzar 11 preguntes als blogs que han estat nominats.

Així que, seguint les normes del premi: moltes gràcies Iñi per nominar-me, si us voleu passar pel seu blog, aquí us el deixo.

I ara toca respondre les preguntes.

1. La primera novel·la que recordes haver llegit?

La veritat és que no recordo la primera novel·la que em vaig llegir i si m’insistíssiu perquè us digués un títol, us prometo que em seria totalment impossible dir-vos quina novel·la va ser la meva primera.

2. I la saga?

No sé si va ser la meva primera saga, però estic segura que va ser la meva primera saga estrictament de literatura juvenil: Cançons per la Paula.

3. De quin personatge te n'has enamorat més o te n'has enganxat més?

M’he enamorat de tants personatges que no us ho podeu ni imaginar. M’han enganxat: el Jace de Caçadors d’Ombres, el Maxon de la Selección, el Raul i el Cesar de Bon dia, Princesa!...

4. Una saga o llibre que s'hagi llegit gairebé tot el món menys tu.

Uff.. ara us pensareu que sóc molt estranya, però no m’he llegit: No està escrit a les estrelles, ni  La saga dels jocs de la Fam, ni La saga de divergent i tampoc m’he llegit 50 sombras de Grey. Ara us deveu estar preguntant que llegeixo si no m’he llegit això..

5. T'agradaria escriure algun llibre en el futur?

Mmm… com hauria de respondre a aquesta pregunta? Doncs la veritat és que ja n’he escrit un, però clarament m’encantaria escriure alguna altra cosa en un futur.

6. Escrius poesia, en llegeixes?

No, no escric poesia (bé, alguna vegada per l’escola), i tampoc en llegeixo massa sovint, però alguna vegada m’he passat per algun blog de poesia.

7. Algun cop has guanyat algun premi relacionat amb la literatura?

Sóc sincera? Mai. Però no perdo l’esperança de que algun dia em donin un premi de literatura.

8. Segueixes la comunitat Booktube?

Mmm… del que és diu seguir..no, però se que existeix i m’hi he passejat més d’una vegada per veure com és.

9. Blogs que freqüentes?

Uff.. podria fer una llista molt llarga, però els que freqüento més són: Angels to Fly, El pingüino lector, Shining like a book, La Cultura de Íñigo Ovejero, Atrapada entre llibres i molts més.

10. T'has plantejat seguir molt de temps amb el teu blog?

Doncs la veritat és que mai m’he plantejat el temps que vull seguir amb el meu blog, però espero seguir bastant més temps en la comunitat Blogger.

11. Per què vas començar el blog?

A veure.. el primer blog que vaig tenir, el vaig començar per publicar una història que tenia i que es va acabar convertint en una novel·la, i aquest segon blog doncs els vaig obrir perquè encara tenia moltes coses per compartir a la xarxa.

I, aquí estan totes les respostes. Ara, segons les normes, em tocaria nominar a onze blogs més, però gairebé tothom que conec que té blogs ja ha fet aquest premi més d’un cop, així que trencaré les normes (ja es diu que les normes estan per trencar-les) i no nominaré a ningú. Tot i això, si algú vol fer aquesta entrada i no l’han nominat, jo us nomino amb les mateixes preguntes que he respost.

Moltes gràcies.

JA TINC PORTADA

Hola a tots i totes,

Tinc notícies moolt importants, esteu preparats?

Ja tinc la portada de la novel·la, l’editorial me l’ha enviat avui a la tarda i sincerament la trobo maquíssima (hi ha algun cor, color blau...). A més, ja tinc nou títol per la novel·la. 

Com molts sabeu, la meva novel·la en un principi es deia “si m’estimes...” i el fet que tingués punts suspensius va fer que l’editorial el declinés com a possible títol. Però, tothom tranquil, perquè la meva editora juntament amb l’equip de marketing de l’editorial em van suggerir un altre títol i he de dir que quan el vaig veure escrit a la portada (repeteixo què és maquíssima i que m’encanta) em va encantar.

Ara mateix segurament voleu veure com és aquesta portada que m’ha enamorat, però li he de preguntar a la meva editora si us la puc ensenyar i tant aviat com tingui una resposta seva, tindreu la portada aquí penjada, juntament amb el títol. Tinc unes ganes boges de ensenyar-vos la portada de la novel·la.

I, no vull fer-me massa pesada, però us volia tornar a dir que la podreu comprar a les llibreries el més d’octubre (ara mateix no us ho imagineu, però tinc un somriure tonto de felicitat a la cara mentre escric això).

Un petonàs a tothom.
PD: Si acabeu de llegir això i no sabeu de que estic parlant, aquí podeu informar-vos una mica més.