Hola
a tothom,
Torno
a estar per aquí! Sóc totalment conscient que no he penjat res en el blog des
del tres de març i no intentaré excusar-me perquè no tinc excusa vàlida. Sé que
seria molt fàcil dir que no he tingut temps per escriure entrades o que no he
llegit gaire aquesta temporada, però no us vull mentir tan descaradament, la veritat
és que sí que he tingut temps i sí que he llegit bastant en aquests mesos, però
no he volgut escriure en el blog.
Quan
portava unes setmanes sense publicar res em vaig proposar escriure una ressenya
d’un llibre que m’havia agradat molt, però no sé per què, quan em vaig asseure
davant de l’ordinador disposada a plasmar les meves idees en paraules, no vaig
poder. No em sentia emocionada ni motivada davant de la perspectiva de compartir
la meva opinió sobre un llibre, em venia de gust quedar-me-la per mi i només
per mi.
He
decidit que no vull convertir el fet de llegir en una obligació per així, després,
poder escriure una ressenya i crec que amb aquests mesos de descans, d’alguna
forma ho he aconseguit. Llavors, significa això que hem arribat al final del
recorregut? La resposta és que no. Irònicament, ara que no em sento obligada a
escriure, em ve més de gust compartir les meves opinions amb la gent. No diré
que tinc unes ganes boges de posar-me davant de la pantalla de l’ordinador a
redactar ressenyes, però la idea no em repulsa tant com potser ho feia uns
mesos enrere.
No
us puc prometre que començaré a penjar entrades regularment una altra vegada
perquè sé que no ho faré, tot i això, sí que us puc prometre que encara no hem
arribat al final del camí, encara queda una llarga distància per recórrer i molts projectes per portar a terme...
Una
abraçada,
Aina
