RESSENYA: L'ART DE SER NORMAL

Hola a tots,

Tal com havia promès, aquí torno a estar amb una ressenya. Sé que potser us esperaveu la ressenya de “L’aniversari”, però abans havia de portar-vos aquesta. Sé que faig una mica de tard i la veritat és que segurament em fa més ràbia a mi que a vosaltres portar-vos aquesta ressenya ara. Feia més de tres mesos que tenia aquest llibre a la tauleta de nit, però com que he estat en aquesta epòca d’aturada lectora, no el vaig començar fins aquest dilluns... Així que aquí està la ressenya, espero que us agradi.

FITXA TÈCNICA

Títol: L’art de ser normal

Autora: Lisa Williamson

Nº de pàgines: 414

Editorial: Fanbooks

Sinòpsis: En el seu primer dia de curs, en Leo només té un objectiu: passar desapercebut i que ningú s’assabenti del seu passat. Però les coses es compliquen: la noia més guapa de la classe s’enamora d’ell i, a més a més, comença a fer-se amic d’en David, el raret de la classe. Els secrets, però, són difícils de guardar...

OPINIÓ PERSONAL

Començant per la trama, he de dir que m’ha agradat bastant. No hi ha hagut cap moment en què m’hagi sorprès exageradament perquè certes coses les he trobat previsibles, però m’ha semblat que tot el que passava quedava ben enllaçat i tenia un sentit per poder fer avançar la història. A més a més, una cosa que m’ha agradat molt és que la trama no intenta ensucrar la realitat dels transsexuals, sinó que realment te l’intenta representar tal com és, evitant la sensació de conte de fades en gairebé totes les parts del llibre. Respecte al final, m’ha agradat, no ha quedat massa ensucrat, però a la vegada li ha donat aquell toc de final de llibre que en general ens agrada a tots els lectors.

Respecte als personatges, sincerament, m’han encantat. Els dos protagonistes tenen personalitats bastant oposades, fet que provoca que d’alguna forma es complementin i es creï complicitat entre ells al llarg de la història. A més, les seves personalitats queden ben descrites i representades al llarg del llibre. Queden ben molt ben explicats els seus sentiments davant de diverses situacions fent que puguis empatitzar amb ells, ja que encara que el tema de la transsexualitat potser no és el que ens preocupa a tots, sempre pots adaptar alguns dels seus sentiments a situacions personals teves. Ara, més en l’àmbit personal, el personatge del Leo és el que més m’ha agradat, no sé per què, però la seva personalitat, més aviat tancada, l’he trobat molt interessant i potser és amb el que més m’he identificat a l’hora d’actuar i pensar.

Sobre els personatges secundaris, en general m’han agradat, les seves personalitats, tot i que no tant com les dels dos protagonistes, queden ben definides, però sense arribar a la complexitat mental a la qual pots arribar percebre dels dos protagonistes.

En general el llibre és fàcil de llegir, el llenguatge és senzill i fàcil. Encara més, una cosa a destacar és el fet que la història és narrada pels dos protagonistes depenent dels capítols, fet que t’ajuda a endinsar-te molt més en la història i en les seves vides perquè realment entens el que pensen en cada moment i per quin motiu fan el que fan (cosa que a vegades no s’entén en altres llibres...)

Així que en termes general recomano el llibre com una història entretinguda, potser més profunda que la novel·la juvenil en general, amb bons personatges que no sembla que hagin sortit d’un conte de fades.

4/5

MÉS NOTÍCIES!

Hola a tots,

Finalment torno com havia promès ja fa bastant... Sincerament, sento tardar tant a penjar entrades, però és que em costa moltíssim trobar el temps per fer-ho i la veritat és que necessitava un descans del blog (que potser s’ha acabat allargant massa). Bé, tornant al que és important, avui vinc amb bastantes notícies noves pel blog!

     1. TEMA I CONTINGUT DEL BLOG

En l’última entrada us vaig explicar que volia donar-li una rentada de cara el blog i canviar el contingut temàtic, doncs al final resulta que això no passarà! Quan vaig deixar de penjar coses en el blog va ser perquè, bàsicament, havia deixat de llegir i, tenint en compte que això és un blog literari, no tenia contingut nou per ensenyar-vos. El temps va anar passant i vaig decidir tornar al món blogger, però com que encara estava en aquesta fase de no llegir llibres, no podia penjar res, per aquest motiu l’última entrada que vaig penjar. Tanmateix, últimament han passat certes coses i m’he tornat a reincorporar al món dels llibres, així que d’aquí poc espero tenir contingut nou per penjar al blog i tornar a com era abans!

  2. COL·LABORACIÓ AMB EDITORIALS

Una de les coses que m’ha animat a tornar-me a incorporar a aquest món ha estat l’oportunitat de col·laborar amb una editorial. Fa poc vaig rebre un mail del Grup62 (sé que és la meva editorial, però no té res a veure amb el meu llibre eh!) demanant-me si estaria interessada a fer la ressenya d’un llibre que ells m’enviarien. Evidentment vaig acceptar i avui m’ha arribat el llibre a casa! El llibre és de l’Imma Monsó i es diu “L'aniversari”, espero poder-vos portar la seva ressenya d’aquí poc!

     3. SANT JORDI

I finalment, l’últim esdeveniment que m’ha ajudat a tornar-me a incorporar en aquest món va ser el dia de Sant Jordi, en el qual vaig estar firmant llibres i rodejada d’aquests. No sé per què, però això em va tornar a despertar les ganes de llegir una altra vegada i la veritat és que tinc una quantitat anormal de llibres acumulats per llegir. Durant aquesta època en què no he llegit, he seguit comprant llibres que em volia llegir igualment (una mica estrany, ho sé) i bàsicament s’han anat acumulant a la meva tauleta de nit...

Així que en definitiva, espero poder tornar a activar el blog d’una forma permanent d’aquí a poc temps!

AVÍS: BLOG ABANDONAT

Hola a tots,

Finalment torno a escriure en el blog després d’haver-lo deixat abandonat durant més d’un mes sense escriure res. La veritat és que aquest últim mes he estat desconnectada, no únicament del meu blog, sinó del món dels blogs en general i la veritat és que ho trobava a faltar, així que he decidit tornar, però aquesta vegada porto canvis. Reconec que no és el primer cop que deixo el blog una mica abandonat, cosa de la qual no em sento orgullosa, però aquest cop me n’he adonat que és hora de fer un petit canvi...

En el moment de reflexió sobre que fer amb el blog després  de no haver-hi penjat res durant gairebé més d’un mes, em vaig adonar que si no em venia de gust escriure-hi devia ser per alguna cosa; << potser la temàtica inicial del blog ja no concordava amb les coses que més m’agradava fer i per això no em venia gust d’escriure, potser ja no tenia res que volia compartir amb la blogosfera, potser la meva passió per la literatura havia disminuït perquè havia trobat noves passions, potser...>>.

Finalment, tot i els grans potsers, vaig decidir que tancar el blog no era una opció, hi ha una gran part de qui sóc (o era) en aquest blog i no tenia intencions d’esborrar-ho, tancar-ho o abandonar-ho per sempre, però també era veritat que la temàtica literària del blog potser ja no m’engrescava tant per escriure com ho havia fet en temps anteriors, de forma que vaig arribar a la conclusió que potser era hora de canviar una mica la temàtica del blog.

Tanmateix, us seré molt sincera i us reconeixeré que encara no tinc gens clar quina serà d’ara endavant. Aquesta entrada només era per explicar-vos, doncs això, que no sé què passarà amb el blog. Estic en procés de canvi, i tot i que no el tancaré, no puc assegurar-vos com anirà d’aquí en endavant.

De moment, com podeu observar, he canviat dràsticament la seva imatge/disseny. Si algú per casualitat s’ha deixat caure pel blog aquests últims dies, haurà observat més d’un disseny de blog diferent perquè aquests dies he estat fent proves. De moment he decidit deixar el blog com el veieu ara, tot i que no descarto tornar a canviar el disseny en un futur pròxim...

Així que sí, bàsicament aquesta entrada era per explicar-vos una mica la inactivitat del blog i parlar-vos del seu futur totalment incert. Mentre penso en què faré respecte al tema, intentaré pujar alguna entrada de tant en tant per no tenir-lo totalment abandonat.

Moltes gràcies a tots!