ARTICLE DE "EL MÓN"

Hola a tots,

Sé que vaig dir que aquest cap de setmana intentaria fer una petita crònica de com va anar la presentació del divendres, però no he tingut temps. Encara tinc la intenció de fer-la en algun moment, però abans he de trobar el moment per fer-la. 

Aquí us deixo una foto de la presentació, només com si fos una promo de l'entrada en que faré la crònica de la presentació:

Intentaré no tardar massa a penjar la crònica!

Avui simplemente us porto un article sobre mi que em van passar perquè llegis i que em va agradar, així que he decidit compartir-lo amb vosaltres. L’article l’ha escrit la Xènia Bussé i està publicat al diari el Món (aquí), però tot i això també us el deixo aquí. Us adelanto que no es tracta de cap resenya sobre el llibre, més en dit crec que té un aire com a carta, però bé us el deixo perquè ho digueu vosaltres mateixos:

“Després de llegir una entrevista al Núvol de Xavier Serrahima a l'Aina Li, una joveníssima escriptora de 15 anys que acaba de publicar «El noi del bus», em va picar tant la curiositat que no vaig poder evitar precipitar-me al seu blog, el veritable origen del llibre i de tot plegat. El seu somriure i les tones de futur que té al davant del nas confesso que em van entendrir, també, i que vaig sentir una petita fiblada maternal...però això són coses de dones de la meva edat, Aina, no en facis cabal.

 Com bé explica la mateixa Aina en diverses entrades, el que era una novel.la per entregues, online i en obert es va convertir de manera totalment casual en un volum imprès i publicat per Fanbooks, de Grup 62. Ella, escriptora sense saber que ho és, com passa a tots els escriptors al començament, no podia evitar d'escriure cada dia un capítol i penjar-lo al seu blog. Per tant, els dos símptomes que marquen la «malaltia» són clars: no poder evitar escriure i necessitar compartir-ho de totes totes. L'Aina es lliurava a aquesta tasca de manera natural mentre constatava el fet que, tot plegat, anava lligat al tercer símptoma inevitable: ser una llegidora compulsiva. Als quinze anys, tots ho recordarem, o ets llegidor compulsiu o no ets llegidor. O t'estàs totes les hores d'un dia d'agost hipnòtic fins que acabes «Aloma» de la Rodoreda amb un mal de cap impressionant o no. O llegeixes tot el que trobes a les prestatgeries de casa, des del diari d'Anna Frank fins a «Bon dia, tristesa» de la Sagan, passant per «El quadern gris» o ets del tot indiferent a aquest món. L'Aina llegeix novel.les d'amor i escriu sobre l'amor a la seva edat però confessa que, a banda d'algun «tilín» per algú, ella mai no s'ha enamorat de debò. N'ha llegit coses, però no ho ha experimentat. Però n'està pendent. I qui no està interessat en l'amor total als quinze anys, eh?

Com a bona lectora compulsiva de tentacles llargs i diversos i escriptora en cocció, l'Aina està construint-se un criteri propi. I ho explica, amb tota naturalitat, encara que no sàpiga que ho està fent. Per exemple, no pot evitar sentir que per sempre més jutjarà les històries de detectius de manera totalment nova després d'haver-se llegit les aventures de Sherlock Holmes. I llavors, un no pot evitar recordar quan llegia Conan Doyle per primer cop... O que «The catcher in the rye» és tota una altra cosa...i un recorda la impressió d'aquest llibre, dècades enrere.

 Evidentment, com a qualsevol noia sana de la seva edat, a l'Aina li agraden els pentinats i els maquillatges, és clar, però reflexiona sobre la transcendència de la vida humana adonant-se'n amb prou feines que ho fa, a entrades com «Tag filosòfic» al seu blog. Parla de predestinació i lliure albir, es pregunta què passa després de la mort o just abans de la vida en aquest món.

 L'Aina és una escriptora moderna, que coneix els seus lectors amb la immediatesa d'un post. Ha sabut calcular, llegint els resultats de les lectures online, com podia fer cada nou capítol més irresistible per als lectors i convertir, finalment, el seu relat en un autèntic «page-turner» com va fer, des d'una altra època, Edgar Allan Poe, un mestre en calibrar les audiències i les seves dèries.

 L'Aina, a més, ha sabut escollir l'essencial, el punt de vista. A la seva «El noi del bus», no és pas només de la noia, la Diana, de qui es narra la història, sinó que el noi, el Joan, també passa a ser un punt de vista, coneixem com pensa i què pensa. Això aparta «El noi del bus» de la categoria típica de «novel.la romàntica per a noies joves» i la converteix en una novel.la potser somniadora, però oberta a lectors joves en general i potser també no tan joves. Els adults que no ens creiem gaire això de que siguem adults, recordem situacions, pensaments i estones com les que l'Aina descriu, tant al llibre com al blog. I si som sincers, no podem evitar somriure, tornant-hi. Com deia Kierkegaard, «la vida s'ha de viure cap endavant, però només es pot comprendre anant enrere».”

Moltíssimes gràcies per l'article!

COM VAIG ACABAR PUBLICANT UN LLIBRE.. #4

Hola a tots,

Finalment porto la quarta part de “com vaig acabar publicant un llibre”. Tinc l’estranya sensació que han passat segles d’ençà que vaig publicar la tercera part, així que pot ser que molts de vosaltres ja no recordeu ni on vaig deixar la història. A veure, us poso en context; havia anat per primer cop allà a l’editorial, primera reunió, em van dir que estaven interessats (no que me la publicarien), em van dir que em tornarien a contactar, vaig arribar fins al capítol trenta-cinc més o menys i finalment em van avisar. Ara ja podem començar:

“Doncs bé, allà tornava a estar una altra vegada, tot i que aquest cop amb una història de trenta-cinc o més capítols bastant més consistent que els deu primers capítols que els hi vaig portar quan hi vaig anar per primera vegada. Recordo que unes de les primeres preguntes que van caure va ser “quan falta perquè s’acabi la història?”. Si us sóc sincera, per mi la història hauria pogut continuar durant mesos, fins que se m’acabes la inspiració, però si una editorial com el grup 62 volia publicar-la, en algun moment li havia de donar un final i no massa llunyà.

Aquesta va ser una reunió molt important, bàsicament era la confirmació de què sí que publicarien la meva novel·la, així que es va parlar molt sobre el tema de com acabaria, si volia fer-hi algun canvi i altres coses. Però no us feu una idea equivocada, no em van dirigir en cap direcció respecte a com havia d’acabar el llibre, simplement tenien curiositat sobre com li posaria fi a aquella història d’amor. Sincerament, no recordo massa bé que més es va parlar en aquella reunió, però crec que bàsicament va ser això. Podria ser que ja es parles sobre el precontracte i alguns detalls relacionats amb aquest, però no tinc clar si va ser en aquesta reunió, tot i que crec que sí.

Bé, aquest cop sí que marxava d’allà sabent que la meva novel·la es publicaria, així ja us imagineu que bàsicament estava en els núvols, tot i això en aquells moments a part dels meus pares ningú ho sabia, ni tan sols els meus seguidors que llegien la novel·la dia a dia.

A partir d’aquella reunió, el contacte amb l’editorial per correu es va fer més freqüent, no us penseu que parlàvem cada dia eh, però sí que parlàvem sobre el tema del llibre de tant en tant. Per l’altra banda, jo seguia fent vida completament normal, seguia publicant cada dia un capítol de la història i finalment va arribar el dia en què la novel·la es va acabar. Vaig escriure dues cartes d’agraïments als lectors que vaig publicar en el blog de si m’estimes (si voleu llegir-ne una click aquí) i finalment va arribar una altre reunió amb l'editorial.”

I fins aquí arribem avui. No us faig cap promesa sobre quan escriure la continuació perquè últimament cada vegada que en faig una mai acabo complint-la. Per cert, sé que últimament hi ha hagut poca activitat en el blog, però ara mateix estic de trimestrals, així que això sumat amb la poca inspiració equival a un blog amb poca producció, tot i això, intentaré publicar una altra vegada el cap de setmana després de la presentació del llibre de divendres per fer-vos una petita crònica.

INSPIRATIONAL QUOTES #4

Hola a tots,

Finalment torno a penjar alguna cosa. Avui porto una entrada molt senzilla, és una altra “edició” de frases inspiradores. Encara que no totes ho són, espero que us distreguin i us agradin:

“I am good, but not an angel. I do sin, but I am not the devil. I am just a small girl in a big world trying to find someone to love.”

(Sóc bona, però no un angel. Peco, però no sóc un dimoni. Simplement sóc una petita noia en un gran món intentant buscar algú a qui estimar.)

Marilyn Monroe

 “I have to be alone very often. I'd be quite happy if I spent from Saturday night until Monday morning alone in my apartment. That's how I refuel.”

(Molts cops necessito estar sola. Seria bastant feliç si passes des de la nit del dissabte fins dilluns al matí sola al meu apartament. Així és com em recarrego.)

Audrey Hepburn

“Logic will get you from A to B. Imagination will take you everywhere.”

(La lògica et portarà de la A fins a la B. La imaginació et portarà a tot arreu.)

Albert Einstein

“It's kind of fun to do the impossible.”

(És bastant divertit fer l’impossible.)

Walt Disney

“I'm sick of not having the courage to be an absolute nobody.”

(Estic cansat de no tenir el coratge per ser un don-nadie.)

J. D. Salinger

“I’m intimidated by the fear of being average.”

(Em sento intimidada per la por a ser una persona normal.)

Taylor Swift

“I like someone who is a little crazy but coming from a good place. I think scars are sexy because it means you made a mistake that led to a mess.”

(M’agrada algú que està una mica boig, però bé d’un bon lloc. Crec que les cicatrius són sexis, perquè signifiquen que has fet errors que t’han portat a un un bon embolic.)

Angelina Jolie

“When you actually fall in love, no one sees that other person the way that you do.”

(Quan realmente t’has enamorat, ningú veu a aquella persona de la mateixa manera que tú.)

Rainbow Rowell

Always make the audience suffer as much as possible.

(Sempre fes patir l’audiencia tan com sigui possible.)

Alfred Hitchcock

Where there is no imagination there is no horror.

(Allà on no hi ha imaginació, no hi ha horror.)

Arthur Conan Doyle

Laziness may appear attractive, but work gives satisfaction.

(La mandra pot semblar atractiva, però el treball et dóna satisfacció.)

Anne Frank

I'm never pleased with anything, I'm a perfectionist, it's part of who I am.

(Mai estic satisfet amb res, sóc un perfeccionista, és una part de qui sóc.)

Michael Jackson

Us han agradat? Que en penseu? N’afegirieu alguna més?

LIEBSTER AWARD (III)

Hola tots,

Finalment torno a estar aquí després de gairebé una setmana. Sé que vaig dir que intentaria que el blog estigués actiu i que realment no ho ha estat massa, però ho seguiré intentant, a veure si em poso les piles definitivament. Avui vinc amb un Liebster Award al qual m’ha nominat JEY DI LIBROS, moltes gràcies per nominar-me. Doncs aquí va:

Aquestes són les regles:

- Agrair al blog que t’ha nominat i seguir-lo.

- Respondre a les 11 preguntes que t’han fet.

- Nominar a 11 blogs que tinguin menys de 200 seguidors.

- Avisar-los que han estat nominats.

- Realitzar 11 preguntes als blogs que han estat nominats.

      1-    Quin és el teu format preferit per llegir?

Evidentment un llibre físic, de paper. M’encanta poder-los tocar mentre els llegeixo, l’olor que fan quan els acabes de comprar, quan tenen portades amb relleus i sobretot passar les pàgines! Reconec que he llegit alguns llibres en format PDF i estan bé, però no es poden comparar amb un llibre de paper. A més, no sé si només em passa a mi, però se’m cansa més aviat la vista quan llegeixo en format PDF.

      2-    Quina va ser el primer llibre NO infantil que vas llegir?

Doncs la veritat és que no ho recordo massa bé, però tinc la teoria que potser van ser els llibres de la saga Twilight. No estic gens segura, però mirant a la meva estanteria, estic bastant segura que aquesta saga va ser la meva primera lectura juvenil.

      3-    De quin autor has llegit més llibres?

Doncs si no tinc en compte el Geronimo Stilton (perquè m’he llegit com cent llibres dels seus), crec que l’autor del qual he llegit més llibres és el Blue Jeans. Bàsicament perquè m’he llegit la trilogia de “Canciones para Paula” i la saga de “El club de los incomprendidos” que són set llibres. Però la Cassandra Clare tampoc es queda endarrere perquè m’he llegit la saga de “Caçadors d’ombres” i aquesta soleta ja són sis llibres.

      4-    Quin és el teu llibre més barat?

Ara us confessaré una cosa, el llibre més barat que m’he llegit m’ha costat 0€ perquè el vaig llegir pirata per PDF. No estic a favor de llegir llibres pirates per internet, però era l’estiu, estava avorrida a casa, volia llegir un llibre que encara no m’havia comprat i al final el vaig buscar per internet i allà estava. Però a part d’aquest cop, no ho he fet més.

      5-    Utilitzes post-it?

Bàsicament els post-its són una part de la meva vida. Tinc post-its per tota una estanteria de la meva habitació per recordar-me de totes les coses que he de fer. Això sí, no són els típics post-its grocs tant sossos, els meus post-its tenen forma de poma i són de diferents colors, així animes una mica l’estanteria.

      6 -    Pots llegir amb música?

Sí que puc. M’agrada fer-ho, tot i que no sempre. L’única norma que tinc és que la música que escolti ha d’estar en una llengua diferent de la del llibre que m’estic llegint, si no em desconcentro. Si llegeixo en català, música en anglès, si llegeixo en anglès, música en català o castellà. Tot i que a vegades simplement escolto als instrumentrals de les cançons i així no em desconcentro gens.

      7-    Quin moment del dia t’agrada més per llegir?

Si estic molt enganxada al llibre que m’estic llegint, qualsevol moment és perfecte per llegir. Però en general m’agrada llegir els vespres, em relaxa.

      8-    Quin és el teu personatge masculí preferit?

Crec que si hagués de triar, seria el Jace de “Caçadors d’ombres”, la seva forma de ser i de fer les coses m’encanta.

      9-    I femení?

Doncs no crec que en tingui cap, però ja que he dit el Jace també diré la Clary. És un personatge femení que és decidit, que fa el que ela vol, que és valenta i que sap lluitar.

      10- Quin va ser l’últim llibre que vas comprar?

Va ser “Allà on els arbres canten” de la Laura Gallego. Me l’han recomanat moltíssim, així que me’l vaig comprar i a veure si m’agrada.

      11- Quin és el llibre més llarg que has llegit?

No n’estic segura, però jo diria que és o “Amanecer” de la saga Twilight o “L’església del mar” d’Idelfonso Alcones.

Les meves preguntes pels blogs nominats són:

1- Quin animal mitològic t’agrada més?

2- Si poguessis reviure a algun famós (cantant, escriptor, actor...), a qui reviuries?

3- Si poguessis viatjar al passat, on aniries i a qui visitaries?

4- Quina pel·lícula basada en un llibre odies més?

5- Tens alguna frase preferida o alguna cosa per l’estil?

6- Et sents identificada amb algun personatge? Amb quin?

7- Quin tipus de música t’agrada?

8- Món de fantasia literari en el que t’encantaria viure?

9- Amb quin personatge literari et casaries?

10- Quin és el teu antagonista preferit?

11-Que busques en un llibre?

Els blogs que nomino són:

- Angels to fly
- Atrapada entre llibres
- El pingüino lector
- Ink people
- La biblioteca de Hedwig
- Libros con estrella
- Perduda entre pàgines
- Joana's books
- Relats de Carmel
- Tania's Dream
- Creacions adolescents
- Pájaras lectoras

Moltes gràcies! I espero veure les vostres respostes!

WHAT'S GOING ON?

Hola a tots,

Avui no us porto cap entrada dedicada a un tema concret (no és cap book-tag, cap ressenya, ni la continuació de com vaig escriure un llibre), simplement és una entrada per parlar.

Començaré fent una mica de publicitat sobre el llibre (sorry, però s’ha de fer), a veure, en primer lloc dir que l’entrevista de la qual us vaig parlar en una entrada anterior que m’havia de fer el Xavier Serrahima ja està feta, redactada i penjada al diari digital El Núvol, (enllaç aquí), si voleu passar i llegir-vos-la... Per l’altra banda, la Pingü de El pingüino lector, també ha fet una ressenya del llibre (moltes gràcies un altre cop) i si la voleu llegir també us deixo l’enllaç aquí. I bé, aquesta és tota la propaganda del dia.

Llavors, el motiu d’aquesta petita entrada és per dir-vos que estic tenint problemes a l’hora de crear contingut pel blog. Tinc uns quants book-tags als quals m’han nominat i que tinc ganes de fer; fins i tot el book-tag de la Castanyada, encara que vagi amb una mica de retard i tinc la història de “Com vaig acabar publicant un llibre” per continuar, però a part d’això no tinc gaire més inventari d'idees. Sé que la setmana passada justament, vaig escriure una entrada dient que “I’m Back”, però potser no estic tant Back com em pensava.

No us penseu que aquesta entrada és del pal “aquest blog ha acabat” o “deixaré de penjar tan sovint” o “estic pensant a deixar aquest món”, ni de broma. Només és per dir, doncs, que estic fluixa d’inspiració i que em costa crear tan contingut com m’agradaria. Tot i això, el blog i jo intentarem seguir al ritme de sempre, tres entrades a la setmana, i comentar en els altres blogs tan com ens sigui possible!

I ara us deveu preguntar; si el blog seguirà com sempre, per què està escrivint aquesta entrada? Doncs sincerament tampoc ho tinc clar, suposo que crec que heu de saber que últimament no tinc gaire inspiració i que realment faré un esforç perquè el blog segueixi al mateix ritme (irònic, tenint en compte que la setmana passada no vaig penjar res de res, però shht) i perquè la gent que em segueixi pugui seguir trobant contingut de qualitat aquí. Així que no em deixeu de visitar ;).

Vull dir, aquest blog només té set mesos, no el deixaré morir ara ni de broma. Com a mínim cinc anys més (potser ara m’he emocionat, però qui sap?).

PD: Crec que molta gent que tingui blog es sentirà bastant identificada amb aquesta situació, perquè tots i remarco TOTS em passat per temporades de sequera imaginativa com la que estic tenint jo. Així que si teniu consells per superar-la, estic totalment oberta a escoltar-los, tot i que tenint en compte que es tracta d'un blog potser més aviat llegir-los...