THE IDIOT TEST

Hola a tots,

Avui us porto una cosa totalment diferent a les entrades habituals. Es tracta del “THE IDIOT TEST”, que bàsicament són unes preguntes mooolt fàcils per mesurar el vostra nivell de intel·ligènica ;). Si esteu segurs de la vostra intel·ligència us animo a fer-lo i si no ho esteu, també us animo a fer-lo; potser n’encerteu més de les que us penseu… Si decidiu fer el test, només dir-vos que no us trenqueu el cap pensant i que per veure les respostes, heu de seleccionar amb el ratolí l’espai que hi ha a sota de cada pregunta i les veureu.

- Quants aniversaris té de mitjana un home en tota la seva vida?

*Els homes tenen de mitjana UN aniversari . Només pots nèixer una vegada…

- Alguns mesos tenen 31 dies. Quants en tenen 28?

*La resposta és 12. Tots els mesos tenen com a mínim 28 dies…

- Una dona li dóna 50 cts a un rodamón. La dona és la germana del rodamón, però el rodamón no és el germà de la dona. Com pot ser?

*El rodamón també és una dona, així que és la germana de la dona, no el seu germà.

- Per què un home que viu als Estats Units no pot ser enterrat a Canada?

*Si l’home està VIVINT en els EUA, per què el voldries enterrar???

- És legal a California que un home és casi amb la germana de la seva vidua?

*No, no és legal per un home casar-se amb la germana de la vidua, sense importar on visqui. Perquè per tenir una VIDUA, l’home hauria d’estar MORT...

- Dos homes juguen cinc partides d’escacs. Cada home guanya el mateix nombre de partides. No hi ha cap empat. Explica com pot ser això.

*Els dos homes han guanyat el mateix nombre de partides perquè no estan jugant entre ells!!

- Divideix 30 entre ½  i suma-li 10. Quina és la resposta?

*La resposta és 70. 30 dividit entre ½ és igual a 30x2, llavors li sumes 10 i tens 70. Ai les mates…

- Un home contrueix una casa amb una forma rectangular. Totes les parets estan exposades al nord. Passa un ós per davant de la casa. De quin color és l’ós?

*Clarament l’ós és blanc. Si totes les parets estan exposades al nord, significa que la casa està al POL NORD.

- Si hi ha tres pomes i n’agafes dues, quantes pomes tens?

*En tens 2, les que TU HAS AGAFAT!

- Si només tinguessis un llumí i entressis a una habitació on hi ha una lampàra de querosé, una estufa de fusta o una espelma, que encendries primer?

*Doncs evidenment el primer que encendràs serà el llumí…

- El metge et dóna tres pastilles i et diu que n’has de prendre una cada mitja hora. Quan et duraràn les pastilles?

*Et durarà 1 HORA. Et prens la primera pastilla, passa mitja hora, et prens la segona, passa mitja hora, et prens la tercera i ja no en tens més.

- Quants animals de cada sexe es va endur el Moises a l’Arca?

*La resposta és CAP, el Moises no es va endur cap animal, en tot cas va ser el NOÉ…

- Un treballador en una carnicería fa 1, 78m. Què pesa?

*Si treballa en una carniceria, doncs probablement es dediqui a pesar CARN!

- Quants segells de dos cares hi ha en una dotzena?

*Doncs DOTZE, en una dotzena sempre hi ha dotze coses....

Moltes gràcies per haver fet el test!!

Com ha anat?  Tot acerts ;)? L'heu trobat fàcil o moolt díficil?

PD: Sento molt els gifs, però és que anaven perfecte amb l'entrada...

BOOK-TAG: ELS CASTELLERS

Hola a tots,

Finalment torno a publicar alguna cosa, sé que des del dijous no penjo res, però és que durant el cap de setmana no he trobat el moment i tampoc tenia cap idea de res per publicar. Per sort, m’han nominat a dos book-tags, així puc portar-vos alguna cosa.

M’han nominat al book-tag de la Castanyada i la persona que m’ha nominat ha estat la WINA d’Atrapada entre llibres i també m’han nominat al book-tag dels Castellers i la persona que m’ha nominat ha estat l’IZZY d’Ink People.

Bé, avui només en faré un i serà el dels Castellers, bàsicament perquè m’espero al cap de setmana per fer el de la Castanyada que és bastant més llarg. Així que comencem:

L’ENXANETA

Llibre d’extensió curta que t’hagi encantat i emocionat

Doncs aquí poso Mi teoria del todo, no és que sigui molt curt, però en comparació amb tots els llibres que tinc a les estanteries es podria considerar d’extensió curta. A més, fa poc que en vaig fer la ressenya, així que el tinc molt recent i recordo que va arribar un punt en el qual em va enganxar moltíssim i que em va agradar bastant el final, tot i que certes coses quedaven una mica a l’aire.

LA PINYA

Llibre amb un munt de personatges i que t’hagi enamorat cada un d’ells

Definitivament “Caçadors d’ombres”, tots sabem que té centenars de personatges i a mi sincerament tots em cauen bé. I sí, tots em cauen bé, inclosos els dolents, perquè encara que siguin dolents, almenys ho fan bé això de ser dolents, vull dir es nota que no són dolents de poca monda sinó que són bons dolents, fan bé el que fan. A més, a part d'això sobre els dolents, els personatges bons també em cauen molt bé, sobretot el Jace. Té una personalitat peculiar, però que fa que t'agradi. I tots els altres personatges, tot i que potser amb alguns no tenia massa bona relació al principi, al llarg de sis llibres m'han acabat agradant o simplement he acabat acostumant-me a la seva presència.

COLLA VELLA

Llibres que t’hagis llegit fa temps, que t’hagin encantat i que te’ls hagis llegit mil cops

No ho dubto ni un moment, tota la saga de Geronimo Stilton, el millor rosegador de tot Ratalonia. M’encantaven els seus llibres, eren fàcils de llegir, eren originals i simplement m’encantaven. Crec que dec tenir un quaranta llibres del Geronimo Stilton més o menys i a més, també em vaig enganxar bastant als llibres que representava que escrivia la germana del Geronimo, la Tea Stilton, tot i que crec que seus només en tinc uns cinc o sis.

COLLA JOVE

Llibre que t’hagis llegit fa poc i del que tothom parla

Crec que aquí faré trampes i diré la saga de “La selección” perquè me la vaig llegir ja fa bastant temps, però és que dels llibres dels quals tothom parla en l’actualitat crec que no me n’he llegit cap. A veure passem llista, Els jocs de la Fam (No me l’he llegit), Divergent (No me l’he llegit), Ciutats de Paper (No me l’he llegit), El corredor del laberinto (No me l’he llegit)... Així que, definitivament “La selección”. Tot i això, d'aquesta saga encara no estic del tot al dia perquè no m'he llegit "La heredera", ni cap altra dels spin-off que l'autora a publicat. Crec que me de començar a posar al dia.

GRALLES

Moment d’un llibre en el qual ja saps el que passarà o com acabarà

Aviso que la resposta pot contenir SPOILERS, així que si no t’has llegit el llibre del qual parlaré ara, no llegeixis la meva resposta. Crec que el llibre de Girl Online encaixa en aquesta secció. M’explico; no és que arribés un punt en què ja sabés el que passaria, però durant el llibre s’anaven donant pistes i podies deduir el fet que el Noah segurament era una persona famosa o alguna cosa per l’estil, i a partir d’aquí, podies deduir que segurament la Penny ho descobriria, s’enfadaria, ell li demanaria perdó i tot acabaria bé.

I això és tot per avui, aquest dijous porto la tercera part de com vaig acabar publicant un llibre i espero que us hagi agradat.

Coincidim en alguna? Quins hauríeu posat vosaltres?

COM VAIG ACABAR PUBLICANT UN LLIBRE...#2

Hola a tots,

Avui vinc amb la continuació de la història sobre com vaig acabar publicant un llibre, si no heu llegit la primera part, està aquí i crec que no cal dir res més:

“On m’havia quedat? Ah sí, a quan vaig reenviar el mail a l’editora de la secció de literatura juvenil. Doncs això, li vaig reenviar el mail amb l’adreça del blog, on publicava un capítol de la novel·la cada dia, i al cap d’uns quants dies em va respondre.

Sincerament per mi això ja hauria estat totalment suficient, vull dir, només li havia enviat l’enllaç d’un blog; si m’hagués respòs amb un mail dient-me que no podia treballar amb una història que encara no estava acabada, m’hauria semblat perfectament comprensible, potser és el que hauria fet jo en el seu lloc, no ho sé. Tornant a la història, en el mail em deia que la història li semblava molt interessant, que li agradaria que l’anés a veure a les oficines de Grup 62 per parlar-ne i em deia quan li anava ve que hi anés. Aquí tot va començar a semblar totalment irreal. Realment m’estava demanant que anés a les oficines d’una de les editorials més importants de Catalunya per parlar sobre el meu blog? Doncs es veu que sí.

Llavors vaig tenir un petit inconvenient que no havia previst, els hi havia d’explicar als meus pares perquè no sóc de Barcelona i necessitava que em portessin o almenys tenir el seu permís per anar-hi. Encara més, l’hora a la qual li anava bé a l’editora, jo tenia classes, així que m’havia de saltar una hora per poder anar-hi. Sé que els hi hauria pogut demanar de canviar el dia, però quan una editorial com Grup 62 et diu quin dia els hi va bé per veure’t i tu ets una completa desconeguda en el món editorial amb una història inacabada, qui té temps per exigir res?

Doncs bé, un vespre abans d’anar a dormir els hi vaig dir als meus pares que els hi havia d’explicar una cosa molt important que m’havia passat. Sincerament m’encantaria que poguéssiu veure les seves cares en aquell moment, ves a saber que els hi estava passant pel cap. Doncs quan els tenia els dos asseguts els hi vaig explicar lentament com havia obert un blog, havia començat una història, havia enviat un mail i m’havien demanat d’anar a les oficines de l’editorial. Crec que al principi no s’ho creien, es pensaven que era una broma, així que els hi vaig haver d’ensenyar el mail. I, fins i tot després d’ensenyar el mail encara tenien dubtes, recordo que el meu pare em va dir que anés amb compte perquè potser era un estafador o alguna cosa per l’estil i m’estaven intentant enganyar.

SPOILER ALERT: No era cap estafador ni res per l’estil.

Doncs bé, els meus pares ho sabien, els hi semblava perfectíssim i ja tenia una nota feta per poder-me saltar les classes. En aquest punt encara no ho sabia ningú a excepció dels meus pares, recordo explicant als meus amics que havia d’anar al metge i com em preguntaven si em passava alguna cosa greu, la veritat és que no em passava res, ni tan sols anava al metge.

Després de mitja horeta de cotxe finalment em trobava davant de les oficines, (he de dir que l’edifici és molt bonic) a l’entrada hi ha una recepció i no pots entrar sense un identificador. Recordo com l’home de recepció va haver de trucar a les oficines per confirmar que tenia una cita amb la meva editora i ens donava identificadors al meu pare i a mi per poder entrar.

Les oficines de l’editorial estaven a la planta set. Vam pujar a l’ascensor fins a la planta set i quan vam sortir ens vam trobar en un petit rebedor amb una gran porta automàtica de cristall que donava pas a les oficines. No hi havia ningú, vam esperar un moment i finalment va arribar l’editora a buscar-nos."

I per avui això és tot. Sé que és una història molt llarga, sobretot si us ho explico amb tots els detalls, com estic fent, però crec que així tot plegat s’entén més i millor.

La continuació encara no sé quan la publicaré, però ho acaabré fent i, fins a la pròxima entrada!

TODAY IS D-DAY

Hola a tots,

Finalment ha arribat el dia!! Els llibres ja estan a les llibreries i ja es poden comprar!! (Abans de res, us volia dir que potser que els llibres encara no estiguin col·locats a les estanteries, perquè avui és el dia en què seguríssim que els hi arriben i hi ha llibreries que tarden més a obrir les caixes i col·locar els llibres, però si el demaneu seguríssim que el tenen.)

Bé, no sé massa que escriure en aquesta entrada, bàsicament dir-vos que em fa molta il·lusió, que estic molt emocionada i a la vegada volia i necessitava donar-vos les gràcies a tots, però sobretot a les persones que em seguien quan la novel·la encara era una cosa només d’internet perquè gràcies a vosaltres està passant això.

També dir-vos que mai m’hauria imaginat que això arribaria a passar mai, però ara ja sabeu que tot és possible, (la segona part de la història sobre com va passar tot, la publicaré aquesta setmana quan pugui) i realment espero que si us el compreu i us el llegiu que us agradi i em digueu que en penseu.

I per cert, a tots els que teniu blogs de literatura, que sapigueu que estic esperant les ressenyes com m’heu promés ;) i espero que siguin bones :$.

I un petit detall que no té gaire, per no dir gens, a veure amb tot això del llibre és que avui és el dia en què el Marty Mcfly viatja des del passat; qui diria que el protagonista d’aquesta gran peli acabaria viatjant al mateix dia que surt el meu llibre??! Quantes probabilitats hi ha que una cosa com aquesta passi??!

Doncs això és tot per aquesta entrada, moltíssimes gràcies una altra vegada i per avui, això és tot. <3 font="" nbsp="">

CONCURS "EL NOI DEL BUS"

Fanbooks fa un concurs on sorteja 10 exemplars firmats del llibre. Si voleu guanya un exemplar firmat del noi del bus passeu per:

-El Facebook de Fanbooks

-L’instagram de Fanbooks

I digueu; a quina línia de bus algun cop t’has fixat en algun/a noi/a?

Molta soort a tothom!! Animeu-vos a participar!

COM VAIG ACABAR PUBLICANT UN LLIBRE #1

Hola a tots,

Avui us porto una entrada una mica diferent, ja fa uns dies que tenia planejat escriure aquesta entrada, però no havia trobat el dia fins avui. A veure, aquesta entrada és una petita explicació de com vaig acabar publicant un llibre amb Fanbooks i sobre com va anar el procés, tot i que amb algunes entrades que ja havia publicat sobre el llibre ja podeu deduir algunes coses.

Sé que en el món de blogger i també a fora hi ha molts adolescents als que els hi agradaria escriure un llibre, que l’estan escrivint o que ja l’han escrit i un dels seus somnis seria publicar-lo però no saben com, així que amb aquesta entrada, a part d’explicar-vos com jo vaig aconseguir-ho, també donar-vos una idea de com fer-ho o deixar-vos veure que tot és possible.

"Tot va començar el dia que del meu aniversari, el 26 de desembre, quan vaig decidir obrir un blog on vaig publicar el pròleg d’una història que encara no estava escrita. L’endemà vaig escriure el primer capítol i vaig deixar un comentari per primer cop a Adolescents.cat per intentar donar a conèixer la meva història i va funcionar, vaig rebre unes 200 visites i cinc o sis comentaris de gent que volia llegir la continuació de la història. Això em va donar molts ànims per continuar i aquell mateix dia vaig escriure el segon capítol de la història per publicar-lo el dia següent i així durant totes les vacances de Nadal.

Llavors va arribar un petit problema, la tornada a l’escola.  Durant les vacances de Nadal era molt fàcil dedicar una horeta cada dia a escriure un capítol per la meva història i publicar-la, però quan vaig tornar a l’escola va deixar de ser tan fàcil poder escriure un capítol cada dia i publicar-lo, perquè tenia molts deures i feia extraescolars que em robaven molt temps; tot i això cada dia aprofitava qualsevol petit moment per poder escriure i mantenir el blog actiu de forma diària.

A meitat del mes de gener, quan segurament devia portar uns vint capítols, vaig rebre un o dos comentaris de lectors que em deien que si publiqués el llibre, ells el comprarien i això em va fer començar a plantejar-me la possibilitat d’arribar a publicar un llibre. Seré sincera amb vosaltres, mai m’havia plantejat escriure un llibre i encara menys publicar-lo, això mai havia estat un dels meus grans objectius a la vida, però en aquell moment la idea em va agradar i vaig pensar que podia intentar-ho.

Sobre el món de les editorials ja en coneixia algunes coses, sabia que més del 90% de les vegades les editorials no contestaven, ja que rebien centenars de manuscrits al dia de gent que volia publicar-los i no els podien contestar tots, sobretot les que eren importants. Tot i això jo vaig decidir intentar-ho, em vaig informar sobre quines editorials publicaven literatura juvenil i de totes les possibilitats, vaig anar a triar la que era més improbable que em contestes perquè era una de les més importants, “Grup 62”, que està constituida per Columna, Empúries, Selecta, Proa, Destino, Estrella Polar, Labutxaca, Fanbooks... i moltes més.

Tenia unes esperances de que em contestessin molt baixes, potser del 5% com a molt; bàsicament perquè segurament ells devien rebre centenars i centenars de manuscrits al dia i jo només els hi enviava l’enllaç d’un blog amb una història que no estava ni acabada. Vaig enviar un email i al cap de d’un sol dia quan vaig entrar al correu, tenia una resposta. No m’ho podia creure, només els hi havia enviat l’enllaç d’un blog amb una història inacabada i m’havien conestat. Vaig llegir el mail i em vaig decebre una mica, era un d’aquells mails automàtics que em deia que estaven de vacances i que em respondrien quan tornessin, però bé, allò significava que encara tenia oportunitats, a més ja sabia quin dia tornaven (estava en el mail que m’havien enviat) i més o menys podia controlar quan m’havien de contestar, així si tardaven molt, ja podia saber que segurament no em contestarien mai.

 Finalment dos o tries dies després de la seva tornada vaig rebre una resposta, era d’una noia, i només em deia que hauria de reenviar aquest correu a l’editora jefa de la secció de novel·les juvenils i em va deixar el seu mail.  En aquest moment no estava segura de si això era bo o dolent; per mi hi havia dues opcions: aquella noia se’m volia treure de sobre i per això m’havia dit que li envies el correu a una altra persona o havia entrat al blog, li havia agradat i per això em recomanava enviar-li a l’editora de secció de novel·les juvenils. La veritat és que jo creia molt fermament que era la primera opció, no sé per què, però la segona opció era com massa perfecta per ser real. Tot i això em vaig decidir a reenviar el mail on aquella noia m’havia dit."

Encara queda molt per explicar, però estic veient que aquesta entrada està sent molt llarga, així que la dividiré en diverses parts i algun dia d’aquests publicaré la segona part. Així de moment us deixo amb la intriga ;).

Us ha agradat la història? Que en penseu? Teniu ganes de saber com continua?

RESSENYA: LA NOIA DEL TREN (PAULA HAWKINS)

Hola a tots,

Avui finalment vinc amb la ressenya que vaig prometre ja fa un temps i que per fi l’hi ha arribat l’hora. Avui toca la ressenya de “La noia del tren” (quina ironia eh?) que encaixa amb el requisit d’un llibre amb la portada negra de l’Autumnthon. Aquí va:

FITXA TÈCNICA

TÍTOL: La noia del tren

AUTORA: Paula Hawkins

Nº DE PÀGINES: 496

LLENGUA: Català

EDITORIAL: La campana

SINOPSIS: Estaves en el tren de les 8.04? Vas veure alguna cosa sospitosa? La Rachel, sí. La Rachel sempre agafa el tren de las 8.04 h. Cada matí és el mateix: el mateix paisatge, les mateixes casae? i la mateixa parada en el semàfor. Son només uns segons, però li permeten observar a una parella esmorzant tranquil·lament en la seva terrassa. La Rachel té la sensació que els coneix i s'inventa uns noms per ells: Jess i Jason. La seva vida és perfecta, no como la seva. Però un día veu alguna cosa. Passa molt depressa, però és suficient. I si la Jess i el Jason no són tan feliços como ella creu? I si res és el que sembla? Tú no la coneixes. Ella a tu, sí.

OPINIÓ PERSONAL

Començaré dient que tenia altes expectatives en aquest llibre, havia llegit i m’havien dit que estava molt bé, que el final era molt inesperat i que enganxava molt; a més, tot i que no en llegeixo massa sovint, m’encanten els llibres de misteri, deduccions i coses d’aquest estil, així que esperava grans coses del llibre, que en gran part m’ha donat.

En primer lloc us aviso que el llibre té tres narradores, la Rachel que és la protagonista de la història i la que narra més capítols, la Megan, una peça clau per entendre la història i l’Anna, un personatge bastant secundari. Això en un primer moment em va desconcertar perquè segons la narradora, les dates en que passava la història canviaven, però ràpidament em vaig acostumar i em va començar a agradar això d'anar endavant i endarrere.

Sobre la Rachel, la protagonista, he de dir que hi ha moments en que li donaries una bufetada per certes coses que fa (com per exemple un petit problema que té amb una addicció), però en general és un personatge que et cau bé i amb el que més o menys empatitzes perquè ha passat per moltes coses i pel que de tant en tant sents una mica de pena. Sobre la Megan, és un d’aquells personatges que no comprens del tot fins que descobreixes algunes coses sobre la seva vida i que llavors et comença a caure millor perquè, tot i que no narra masses parts, és un personatge que evoluciona  i l’Anna, és un personatge al que no tardes a agafar mania perquè, almenys per mi, és un personatge superficial, repelent i venjatiu, tot i que aquest últim amb els seus motius.
Sobre els personatges masculíns, només dir que s'ha d'anar descobrint com són al llarg del llibre perquè són personatges dels que has d'anar descobrint la personalitat i en certs casos alguns secrets.

Que puc dir sobre la trama? Molt ingeniosa i molt ben feta. Reconec que al principi, les cinquanta primeres pàgines o menys no són res de l’altra món perquè és com el temps que l’autora tarda a introduir-te plenament a la vida dels personatges i no hi ha massa acció, ni la trama avança massa, tot i això són indispensables per després disfrutar completament de la resta del llibre.

A partir d’aquestes primeres pàgines la trama t’absorbeix completament, comencen a succeir coses, et comences a fer preguntes, descobreixes coses i t’endinses totalment en la vida dels personatges. Trobo que la trama està molt ben treballada i és original, però hi havia certs moments en que tenia la sensació que algunes coses que passaven eren una mica irreals (tot i que mentre llegia no em semblaven res estrany) i aquest final tan inesperat del qual tothom parlava, per mi no ho saber massa. Vull dir, clarament el final no te l’esperes gens quan comences el llibre o quan estàs a la meitat, però arriba un punt en què l’autora et comença a donar pistes i si estas suficientment atent es pot arribar a deduir més o menys com acabarà el llibre.

Finalment, una cosa que volia destacar d'aquest llibre és que no m'ha deixat amb aquell buit que alguns llibres deixen. Vull dir, sabeu que hi ha llibres que quan s'acaben tens la sensació de buit, que et falta alguna cosa, doncs amb aquest no. T'involucres moltíssim amb la història i t'endinses en la vida dels personatges, però quan acabes no tens la sensació de buit i suposo que això deu ser perquè tot queda ben tancat i lligat.

En definitiva, crec que és un bon llibre per passar el temps, que enganxa i si t’agraden els llibres de misteris, és un llibre que t’agradarà. La meva nota és de:

4/5

Us l’heu llegit? Us va agradar? Us el llegirieu?