BOOK-TAG FILOSÒFIC

Hola a tots i totes,

Avui crec que ens posarem una mica filosòfics...A veure, fa poc vaig estar parlant amb una amiga meva parlant sobre el tema de la vida després de la mort. Com va sorgir aquest tema? Doncs la veritat és que no ho sé, però crec que va sorgir després que li expliqués a la meva amiga que m’havien dit que la llum al final del túnel que la gent diu veure abans de morir-se, realment es tracta de la llum que veuen els nadons quan neixen. What? Doncs sí, això és el que em van dir, o sigui que bàsicament just després de morir tornes a néixer.

Ara us preguntareu perquè estic parlant d’això i ho comprenc, en teoria això és un blog de literatura i de tant en tant una mica artístic, però avui volia fer una entrada una mica diferent i com vèieu en el títol farem un tag (crec que és el primer que faig). Us explico com funciona aquest tag (invenció meva per cert); doncs anomenaré diferents creences del que passa després de la mort, us diré si crec en aquestes coses o no i finalment ho lligaré tot amb els llibres.

      1.    La reencarnació

En primer lloc, es podria dir que sí que crec en la reencarnació, bé no en el concepte total de la reencarnació, però sí que crec que vivim més d’una vida. Vull dir, una vida és massa poc temps per disfrutar-ho tot.

- Un llibre que et va recordar molt (per la trama, els personatges...) a un llibre que t’havies llegit anteriorment.

Doncs la veritat és que quan em vaig llegir els llibres de lof yu (Abrázame fuerte, Dime que sí i Llévame Contigo), va ser inevitable pensar en la saga de Canciones para Paula. Bàsicament perquè la trama gira al voltant d’un grup d’unes quatre o cinc noies, les Princess i les Sugus, i de la història romàntica particular de cada una.

      

      2.    Cel i Infern

De moment no, no hi crec. No puc negar que existeixin perquè podrien existir, però no són la meva primera opció del que passa després de la mort. A més, la idea de l’infern crec que és massa cruel per ser real, vull dir, és que és un lloc en el qual et torturaran per la resta de l’eternitat.

- Cel: Un llibre que t’hagi agradat molt, fins al punt que podria entrar al cel.

Un llibre que crec que podria entrar al cel per la seva trama tan bonica, els seus personatges tan amens i per absolutament tot és No està escrit a les Estrelles. He de dir que no és el meu llibre preferit, però és un bon llibre que tindria totalment les portes al cel obertes.

- Infern: el pitjor llibre que t’hagis llegit i que mereix estar a l’infern.

A veure, la veritat és que no hi ha cap llibre que m’hagi desagradat de tal manera com per voler enviar-lo a l’infern, però he de dir que crec que només hi ha dos llibres en el meu historial que no em vaig acabar perquè no podia més. I un d’aquests és el llibre “Poderosa 2” que tracta sobre una jove amb poders, tot el que escriu es fa realitat, però no sé per què no el vaig poder acabar.

      

       3.    Fantasmes/ Esperits/ Ànimes

Aquests sincerament em fan dubtar molt, el fet de creure en ells em va a moments. Veig un vídeo o un documental a la televisió sobre fets paranormals i estic segura que podrien ser reals, em diuen que segurament estava tot manipulat i penso que no poden ser reals. Però com es diu, no et fiquis amb el que no coneixes.

- Un llibre en el qual segueixes pensant avui en dia, encara que fa moltíssim de temps que vas acabar.

Es tracta dels llibres del Sherlock Holmes. Pot semblar estrany, però quan me’ls vaig llegir la forma de pensar i de deduir del Sherlock Holmes em va marcar i cada vegada que veig una sèrie policíaca penso en els llibres.

     

      4.    No hi ha vida després de la mort

Absolutament no, després de la vida hi ha d’haver alguna cosa més. No m’entra al cap que simplement ens morim, ens enterren i el nostre cos es podreix sota terra o ens cremen i aquí s’acaba tot, per força hi ha d’haver alguna cosa més després de la mort.

- Un llibre totalment inigualable i que mai podrà ser superat.

Mmm... crec que en aquest molta gent no estarà d’acord o potser no podrà opinar, però jo aquí hi posaria el llibre de “the catcher in the rye”. Sé que a molta gent no li va agradar en excés, però a mi sí i crec que es mereix estar aquí.

Hi vosaltres? En que crèieu? Quins llibre posarieu a cada secció? Penseu igual que jo?

FRASES DE LLIBRES (THE FAULT IN OUR STARS/NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES)

Com havia dit en l'última entrada, aquí hi ha moltes frases de "No està escrit a les estrelles" que em van agradar i aquí estan (potser que en faltin perquè les anava apuntant mentre em llegia el llibre).

“Per què coi hauria de jugar a bàsquet quan podria volar o llegir o mirar gent guapa o una altra cosa que de dèbo m’agradi?”

“-Què és allò?

-El cabàs de la roba bruta?

-No, al costat.

-No hi veig res al costat.

-És el meu útilm bri de dignitat. És molt petit.”

“-Tot té gust a monedes. A part d’això, vaig amb una muntanya russa que només puja. Com tens els ulls?

-Ah, molt bé. Vull dir, l’únic problema és que no els tinc al cap.

-Genial. No és que vulgui ser més que tu ni res, però el meu cos està fet de càncer.”

“Crec que l’univers vol que se’l noti. A l’univers li agrada que observin la seva elegància”.

“-La ignorància és felicitat –vaig dir.”

“No hi ha honor a morir-se <de>.”

“El meu càncer sóc jo. Els tumors estan fets de mi. Estan fets mi com segur que estan fets de mi el cervell i el cor. És una guerra civil, Hazel Grace, amb un vencedor predeterminat.”

“-El món no és una fàbrica de concedir desitjos.”

“No et preocupis per mi Hazel Grace. Estic bé. Trobaré la manera de continuar aquí per empipar-te molt de temps.”

“Qui és tan ferm que no es deixa seduir?”

“Saps que hauríem de fer Hazel Grace? Ens hauríem d’unir i formar una parella de vigilància discapacitada que va rugint pel món, reparant les injustícies, defensant els dèbils, protegint qui està en perill.”

“Estic enamorat de tú i no estic per negar-me el senzill plaer de dir certeses.”

“Observació: fer cua és una forma d’opressió.”

“És a dir, que si ens organitzàvem a assignàvem a una certa quantitat de cadàvers a cada viu, hi hauria prou gent viva per recordar tots els morts?”

“El més estrany de les cases és que quasi sempre fa l’efecte que a dintre no hi passa res, tot i que contenen gran part de les nostres vides.”

“-Ara ja estic millor. Demà me’n vaig a Amsterdam amb en Gus.

-Ja ho sé. Estic força informat de la teva vida perquè en Gus no. Parla. Mai De. Res. Més.”

“-Per això m’agrades. T’adones que és molt rar trobar-te un tros de dona així que deixa anar la versió adjectival de la paraula pedòfil? Estàs tan ocupada sent tu que no tens ni idea de com ets de totalment insòlita.”

“-T’adones que intentar mantenir la distància amb mi no disminuirà l’afecte que sento per tu, oi? –va dir.

-Suposo?

-Tots els esforços per estalviarme el que sigui fracassaran.”

“I tot i que jo era al llit i ell al seu soterrani, era com si fóssim en aquell tercer espai increat, que era un lloc que m’encantava visitar amb ell.”

“-Que són massa bufons, els animals? –va preguntar en Gus.

-Vull minimitzar el nombre de morts de les quals sigui responsable –vaig dir.”

“-No vulguis ser massa ansiós.

-Ja, per això he dit demà. Et vull tornar a veure aquesta nit, però estic disposat a esperar tota la nit i part de demà.”

“És una metàfora, mira: et poses la cosa mortal entre les dents, però no li dónes el poder de matar-te.”

“-Em sembla que li està fent mal a la teta –vaig dir.

-Sí, costa d’establir si intenta excitar-la o fer-li un examen mamari.”

“-L’hauries de veure –va dir—. V de vendetta, em refereixo.

-Molt bé. Ja la buscaré.

-No. Amb mi. A casa meva. Ara.

Em vaig aturar.

-Amb prou feines et conec, Augusts Waters. Podries ser un assassí.”

“M’agrada mirar la gent guapa, i fa un quant de temps vaig decidir no negar-me els plaets més senzills de l’existència”.

Us han agradat les frases? Les recordeu?

NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES (The fault in our stars)

En primer lloc he de dir que això no és una ressenya, simplement he sentit l’impuls de parlar sobre aquest llibre i d’aquí a sortit aquesta entrada.

Bé, hauria de començar des del principi posant-vos una mica en context. Fins a la setmana passada, no havia llegit absolutament res del John Green i tampoc havia vist l’adaptació cinematogràfica de “Tha fault in our Stars”. Sí, molt estrany, ja ho sé, però és que el llibre no m’havia cridat que el llegís i, tot i que el tràiler de la pel·lícula em va agradar, tampoc vaig sentir la necessitat d’anar-la a veure.

Però tot això va canviar fa una setmana, quan vaig anar a una reunió amb la meva editora i em va regalar un exemplar de “No està escrit a les estrelles”. Quan vaig arribar a casa, vaig decidir que me l’hauria de llegir, almenys per entendre el perquè a la gent li havia agradat tant o si era un llibre tan memorable com tothom deia.

Tenia expectatives molt altes, altíssimes, gairebé pels núvols; havia escoltat a tanta gent dir que era el millor llibre de la història, que els hi havia encantat, que els havia ajudat a veure les coses d’una forma diferent... Al principi no em va enganxar tant com m’esperava. Pot ser perquè vaig llegir-me’l quan anava per la meitat del llibre de les “Aventuras de Huckleberry Finn” del Mark Twain, el qual té una forma de narrar i un vocabulari evidentment molt diferent, i em va acostar a adaptar-me a un narrador en primera persona i un vocabulari més normal.

Vaig deixar-lo pel capítol quatre o cinc, però l’endemà el vaig veure sobre la meva tauleta de nit i aquest cop sí que vaig sentir com em cridava perquè seguís llegint. El vaig agafar i vaig seguir una mica més, la veritat és que hi havia certes parts que tenia spoilejades perquè havia vist el tràiler de la pel·lícula de forma que quan vaig llegir que (atenció SPOILER) l’autor del llibre preferit de la Hazel vivia a Amsterdam, ja sabia que d’alguna forma hi acabaria anant amb el Gus perquè ho havia vist al tràiler, igual que altres coses.

Tanmateix després d’avançar una mica més, ja estava una mica més enganxada, tot i que no tant com m’imaginava al principi. A mesura que avançava la novel·la, em vaig adonar que realment m’agradava i que hi havia certs fets que no m’esperava gens i això em va agradar molt. Així que ja no vaig parar fins que el vaig acabar.

ESCENA QUE RECORDO MILLOR (SPOILER)

No sé per què però l’escena que se m’ha quedat més gravada a la ment és en la qual la Hazel a d’anar a buscar a l’August a una gasolinera perquè la sonda se li ha infectat i se’l troba plorant i vomitant sobre ell mateix.

Aquesta escena em va afectar molt, potser perquè vaig veure una part del August que em va tocar la fibra sensible, potser perquè vaig sentir molta compassió de la seva situació o potser perquè em van emocionar les ganes del Gus de poder fer coses per ell mateix, tot i les seves limitacions.

ADAPTACIÓ CINEMATOGRÀFICA

Bé, just després de llegir la pel·lícula, vaig veure molt clar que havia de veure la pel·lícula i aquesta em va fer plorar com una mala cosa. No sé per què però vaig plorar a tantes escenes, moltes de les quals no eren per plorar, que no puc recordar el número.

L’adaptació em va encantar perquè des del meu punt de vista és molt fidel al llibre, potser amb un toc més juvenil, però molt fidel. La majoria de diàlegs són calcats als que hi ha en el llibre.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada i espero que em digueu si; Us he llegit el llibre? Us va agradar? Heu vist la pel·lícula? Que us va semblar?

PD: Originalment en aquesta entrada hi havia una secció que posava “millors frases”, però quan les estava copiant he vist que n’hi havia tantes que he decidit fer una entrada de “frases de llibres” dedicada a les frases de “No està escrit a les estrelles”.

SOBRE MI #2

Hola a tots i totes,

Avui volia fer una entrada una mica més diferent i es tracta d’una entrada igual a la que vaig fer fa gairebé dos mesos, és a dir, que serà una entrada en la qual us explicaré deu coses més sobre mi. A més, també volia celebrar que ja som vint-i-tres persones en aquesta petita comunitat i més gent que espero que també em llegeixi. Pot semblar molt poc, però tenint en compte que al principi només érem dues, doncs és un gran avenç. A més, els blogs no es creen d’un dia per l’altre i creixen amb el temps i la dedicació.

Bé, torno al que volia dir al principi, aquí teniu deu coses sobre mi, a aquest ritme acabareu sabent més coses sobre mi de les que jo sé sobre mi mateixa.

     1. M'encanta mirar sèries, no sé com però quan m'enganxo a una sèrie no puc deixar de mirar-la i actualment estic totalment enganxada a la sèrie de Pretty Little Liars i tinc unes ganes boges de saber qui és l’A. A algú més li passa? 

2.    M'encanta anar al cinema, si fos gratis hi aniria cada dia (bé, potser no hi hauria suficient pel·lícules...). Però no puc veure pel·lícules de terror perquè em passo tota l’estona amb els ulls tapats. No puc suportar el no saber quan passaran les coses i em tapo els ulls perquè penso que en qualsevol moment pot aparèixer un monstre o poden matar a algú o qualsevol cosa per l’estil.

3.    Porto ulleres i lentilles. Sóc d’aquelles persones que un dia li ve de gust anar amb les ulleres i l’endemà necessita portar lentilles.

4.    Adoro ballar i cantar. Veurem ballar encara seria un espectacle bastant decent perquè he anat a una escola de dansa des dels tres anys, però no sé cantar. L’únic lloc en el qual em podríeu sentir cantar és a dins de la dutxa o en una festa amb la música tan forta que ningú em pugui escoltar.

      5.    L’única xarxa social que utilitzo, molt de tant en tant, és el Facebook. Sí gent, no tinc ni Insta, ni Twitter, ni Snap, ni res. He pensat a fer-me’n però de moment encara no.

6.    M’encanten les pel·lícules Dinsey, però... a qui no? Vull dir, són part de la nostra infància. Parlant d’això, també us comunico que tinc totes les pel·lícules de High School Musical en DVD.

7.    Sempre estic escoltant música, no m'agrada el silenci, així que sempre hi ha alguna cançó sonant a la meva habitació. Respecte això, m’encantaria que el meu primer concert, sense comptar concerts de festes majors, fos del Bruno Mars, l’Ed Sheeran, l’Ariana Grande o la Taylor Swift.

8.   Quan tinc temps lliure tinc l'estranya afició d'experimentar amb el maquillatge i els pentinats. M'agrada provar noves sombres d'ulls o nous recollits.(M'encanta portar el cabell recollit. A veure, moltes vegades el porto deixat anar, però crec que han estat pocs els dies en què he aguantat tot el dia amb el cabell deixat anar, ja que al final sempre acabo fent-me una cua o un monyo.)

9.    Escriure i llegir són les meves grans passions i aficions. Aficions de les quals va sorgir aquest blog el dia 29/3/15 i el blog de “Si m’estimes” el dia 26/12/14.

     10.  El dia del meu aniversari sempre és festa.

Coincidiu en alguna cosa? Que opineu sobre aquests petits detalls sobre mi?

Un petó.

CLUB APADRINA UN BLOG
També us volia anunciar que m'he unit a una iniciativa anomenada "club apadrina un blog", en la qual un blog amb més de 100 seguidors apadrina un blog amb menys de 100 seguidors per ajudar-lo a créixer. A la barra lateral ja he posat el banner i si algú està interessat a apadrinar doncs aquí estic. A més, aquestes petites iniciatives crec que estan molt bé per ajudar blogs com per exemple el meu a créixer i a introduir-se més en el món de la blogosfera, així que moltíssimes gràcies Yurika per seguir amb la iniciativa.

RON I HERMIONE

Hola a tots i totes,
Avui us porto una entrada molt curteta, però diferent. Diferent per què? En primer lloc perquè no ha estat escrita per mi, sinó per una amiga meva i segon perquè està dedicada a una parella de llibres en particular. (Si voleu llegir la meva entrada sobre les millors parelles de llibres aquí us deixo el link)
Pels que estan pensant en Harry Potter; enhorabona!!, ho heu endevinat, finalment després d'alguns mesos la meva amiga ha decidit escriure un petit text per parlar sobre el Ron i l'Hermione, ja que es podria considerar que és una de les més grans fans de Harry Potter. I ara, sense enrotllar-me més, aquí us deixo el seu text:


"Per mi, el Ron i l’Hermione, són una de les millors parelles fictícies dels llibres, a part de què la saga de Harry Potter també és una de les meves preferides. Són el clar exemple d’una amistat que s’ha convertit en amor. No són com les típiques parelles que es coneixen per casualitat, s’enamoren a primera vista i tenen una increïble i passional i història romàntica; cosa que passa en la majoria dels casos i que és pràcticament impossible i inversemblant.

Ells es van enamorant a poc a poc, dia a dia, tenint les seves baralles, acompanyant-se en les coses bones i les dolentes i començant sent bons amics i acabant en alguna cosa més. Passant aventures junts, fent-se riure, engelosir, enfadar i ajudant-se.

Encara que en els llibres no es centren en ells, ni en la seva història, la relació dels dos personatges no passa per alt."

Bé, us ha agradat aquest text? Us agarda Harry Potter? Us agrada la parella que fan el Ron i l'Hermione?

PD: Bé, aquesta postdata és per tots aquells lectors del blog als quals els agradaria participar-hi d'alguna forma més que llegint. Fa poc, he decidit donar-li una mica més de vida al sector d'invitats, així que si us agradaria publicar una petita història, text... sobre el que vulgueu, només heu de clicar en la secció que posa contacte i enviar-me un formulari dient que us agradaria participar en aquesta secció. Llavors jo ja us díria on m'heu d'enviar el text i més informació sobre quan ho penjaria i més coses.
Moltes gràcies a tots i totes,
Un petó.