CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Hola a tots,

Finalment he trobat temps per escriure la crònica de la presentació del llibre el divendres passat i aquí us la porto.

Us poso en context, la presentació es va fer a una llibreria de Terrassa que s’anomena La Temerària (abans que el llibre sortís a la venda ja ens havien demanat si voldríem fer una presentació allà, així que evidentment la vam fer allà) i començava a les 19:00, però tenint en compte que s’havia de preparar una mica el que es preguntaria i com aniria, jo, els meus pares, la meva editora, l’encarregada de premsa i la periodista que participaria en la presentació vam quedar allà a les 18:15.

Llibreria la Temerària, aquesta és la planta de baix!

Només arribar vam pujar al pis de dalt de la llibreria (on es faria la presentació) per veure com havien posat la taula, quantes cadires hi havien, com estava tot col·locat... Si sóc sincera, he de dir que al principi em fa bastant impressió el fet que la taula on havia de seure jo estava a menys d’un metre de la primera fila de cadires, ja que en la presentació que havia fet anteriorment a l’escola pia estava sobre un escenari a bastant més distància del públic. Doncs bé, vam estar allà parlant sobre com serien més o menys les preguntes que es farien i com seria l’entrevista, ja que la presentació tenia un format d’entrevista.

Jo a la presentació de l'escola pia, sento la mala il·luminació de la fotografia!

Al cap de mitja hora ja va començar a arribar la gent, els primers a arribar van ser la família que es  va assegurar un lloc on poder seure i per gran sorpresa meva, una tieta em va regalar un ram de flors preciós. I no us enganxo quan dic que era maquíssim, tot i que potser el fet que m’encantin els rams de flors influeix una mica en la meva objectivitat...

Doncs bé, va seguir arribant gent, més amics, més família, amics dels meus pares i gent que directament no coneixia, que la veritat em va fer molta il·lusió. Crec que vaig saludar a tothom que entrava a la llibreria fins a les 19:05, que és quan va començar la presentació. Totes les cadires estaven ocupades, hi havia molta gent dreta i m’han dit que hi va haver algunes persones que no van poder pujar al pis de dalt perquè les escales estaven una mica col·lapsades i que des d’allà no van poder escoltar l’entrevista perquè no hi havia micròfons...

L’entrevista només va durar mitja horeta i, tot i que estava bastant nerviosa, considero que va anar mínimament bé. Llavors de seguida em vaig posar a signar llibres i a intentar parlar una mica amb tothom. Si us sóc totalment sincera, em va fer una especial il·lusió firmar llibres de noies que no coneixia i que havien vingut perquè s’estaven o s’havien llegit el llibre i els hi havia agradat! Per cert, us ho creuríeu si us digués que es van voler fer fotos amb mi? Doncs sí, va ser tan estrany, però a la vegada tan emocionant que no sabria com descriure-ho bé.

Aquí podeu veure el ram de fors, és bonic, oi?

Crec que em vaig estar, potser, mitja hora o tres quarts d’hores signant llibres i quan vaig acabar només quedàvem allà jo, els meus amics, els meus pares, la gent de l’editorial i alguns amics dels meus pares. Bàsicament el que vam fer va ser fer-nos fotos i parlar fins a les 20:40 més o menys, quan finalment tothom va marxar a casa seva i jo vaig anar a sopar amb els meus pares a una pizzeria per celebrar el moment.

Espero que us hagi agradat la crònica, és la primera que escric, així que és probable que faltin alguns detalls o informació, però espero que com a mínim us hàgiu pogut imaginar com va anar.

Moltíssimes gràcies!