BON ANY NOU!

Hola a tots,

Aquesta entrada simplement és per desitjar-vos un BON ANY NOU a tots! Sé que vaig avançada perquè encara falta una mica per les campanades (bé, depèn de quan ho llegeixis, però dubto que a les dotze de la nit estiguis llegint això...), però volia desitjar-vos un bon any nou a tots!

Encara no fa un any que aquest blog existeix, però tenint en compte que tenim al davant un canvi d’any, he pensat que potser és hora d’una d’aquelles entrades una mica sensibleres... Us aviso amb antelació per si no us agraden aquest tipus d’entrades.

“Bé, comencem des del principi, tot va començar amb un petit blog que només tenia dos seguidors i en el que només es publicaven relats escrits per una noia que volia compartir les seves històries amb algú. Amb el temps, aquella noia va començar a endinsar-se en el món blogger, va descobrir blogs de lectura que li van agradar, el que eren les iniciatives i que existien una quantitat  immensa de gadgets que ella desconeixia.

D’aquesta forma, va arribar un dia en què aquesta noia va decidir que volia créixer com a blogger, volia donar al món alguna cosa més a part de les seves històries, volia ser com aquells blogs grans que eren coneguts i reconeguts en la blogosfera, així que va començar a recomanar llibres que a ella li agradaven, d’aquesta forma es va aconseguir introduir en el món dels blogs literaris. A mesura que passava el temps, el blog creixia, cada cop tenia més seguidors, la noia havia conegut molta més gent dins d’aquest món de blogs literaris gràcies a una iniciativa a la qual s’havia apuntat  i el blog s’estava tornant un blog estrictament literari, cada vegada publicava més ressenyes, book-tags, frases de llibres i menys històries de les que ella escrivia. 

Llavors va arribar la publicació d’un llibre, “El noi del bus”, i el blog de la noia es va convertir en un blog més aviat publicitari, on de tant en tant publicava alguna ressenya, book-tag o liebster award. A mesura que el tema del llibre avançava, la noia tenia més oportunitats per escriure sobre altres coses que no fossin el llibre “El noi del bus”, tanmateix va descobrir la perfecta combinació per poder parlar sobre el llibre “el noi del bus” conjuntament amb altres temes literaris i va tornar a transformar el blog en un blog literari i una mica publicitari a la vegada.

Cada dia el blog creixia una mica més; guanyava en contingut, en visites i de tant en tant amb algun seguidor, però com sempre passa, van arribar els mals temps. La noia va perdre la inspiració i ganes d’escriure en el seu blog durant un temps, simplement no trobava idees que la motivessin a posar-se davant de l’ordinador per escriure una entrada o llibres que l’enganxessin per passar-se tardes llegint. Per sort, després d’unes setmanes els mals temps van acabar passant, la noia va recobrar la seva passió per la lectura i el blog va seguir endavant, però llavors va arribar un dia en què la noia va adonar-se que el seu blog havia perdut una part de la seva essència inicial.

Aquell blog que ella havia creat per compartir les seves històries, ara només contenia ressenyes, book-tags i cap història seva. Feia molt que no escrivia cap text pel seu blog i no sabia si fer-ho, però volia que el seu blog recobrés l’essència, així que el dia de cap d’any es va asseure davant del seu ordinador i va decidir relatar als seus lectors la història d’aquell petit blog amb dos seguidors que ella havia creat ja feia un temps i que en aquell moment tenia cinquanta-sis seguidors, vuitanta-dues entrades publicades,  cinc-cents vuit comentaris i dinou mil dues-centes vint-i-quatre visites per agrair que estiguessin sempre allà per llegir el que ella penjava i per recordar quina era l’essència del seu blog.”