RESSENYA: MEMÒRIES D'UNA GEISHA (ARTHUR GOLDEN)

Hola a tots,

Finalment torno a penjar una entrada després de gairebé deu dies! La veritat és que no he penjat res perquè no sabia que penjar, però finalment m’he acabat un llibre que ja portava un temps llegint i puc portar-vos una RESSENYA. Segurament també deveu haver notat que he canviat el fons del blog i una mica el disseny i això és perquè me n’he adonat que els blogs començaven a posar decoracions nadalenques i el meu blog encara tenia de fons el mar, que no donava un sentiment de Nadal, així que he decidit posar aquest fons, que tot i no ser nadalenc, dóna un sentiment més hivernal. I ara la ressenya:

FITXA TÈCNICA

AUTOR: Arthur Golden

Nº DE PÀGINES: 432

IDIOMA: Català

EDITORIAL: Grup 62

SINÒPSIS: En Memòries d’una geisha Arthur Golden obre una finestra al hermètic i misterios món de les geishas de Kyoto, on la sensualitat i la bellesa van de la mà dela degradació i la subsmissió. Poc abans de la seva mort, Sayuri relata a un amic la seva atribulada i fascinant vida: com, des d’una miserable infancia, va arribar a convertir-se en una de las geishas més famoses del Japó d’entreguerres, un país en el qual encara resonavan els ecos feudals i on les tradicions ancestrals començaven a conviure amb els formes del món modern.

OPINIÓ PERSONAL

En primer lloc dir que el fet de llegir aquest llibre per mi va ser com una excepció perquè, encara que en general no m’agrada llegir llibres dels quals ja he vist la pel·lícula, en aquest cas vaig fer una exepció. També reconec que la pel·lícula l’havia vista feia ja bastant i m’havia agradat molt, així que quan un dia vaig anar a una llibreria i vaig veure el llibre allà exposat em vaig dir a mi mateixa que me l’havia de llegir.

Llavors, el llibre bàsicament t’introdueix en el món de les geishes, les quals no gaire gent sap que són, i t’explica la història d’una d’elles. Abans de començar a explicar-vos més coses crec que us hauria d’explicar que és una geisha. Una geisha és una noia/dona que es dedica a complimentar els homes, és a dir, és com una acompanyant, però no fa res sexuals amb ells, simplement passa temps amb ells per escoltar-los, distreure’ls i passar una bona estona. Però no és tant fàcil com penseu, les geishes han de passar per una formació molt rigorosa de cant, ball, conversació, educació, musical... Bàsicament són considerades com obres d’art vivents i els homes paguen per passar temps amb elles i d’alguna forma gaudir de la seva presència.

Sobre la trama només puc dir que és increïble. Mentre llegeixes aquest llibre realment entrés en el món de les geishes d’una forma molt realista i profunda, ja que tot és explicat per la protagonista, però realment el que ho fa més real és que la protagonista relata la història com si estiguéssiu en un bar i ella et comencés a explicar la història de la seva vida.

I la vida de la protagonista et deixa simplement amb la boca oberta, perquè des d’una edat molt jove et sorpren per les coses tan dures que la protagonista ha de passar, a més, també t’explica tota la formació per la qual han de passar totes les noies que es volen convertir o les obliguen a convertir-se en geishes (dansa, cant, música, conversa,..) i com passen a través de totes aquestes fases i com és de competitiu realment aquest món i de totes les coses que has de sacrificar si vols triomfar. Fins que t’acaba explicant com és la vida d’una geisha. Personalment crec que el que fa la trama tan apassionant és l’endinsament que fas en el món de les geishes i totes les coses que li passen a la protagonista, que tot i ser molt realistes, semblen perfectes per una novel·la.

Llavors, sobre els personatges, crec que m’han agradat tots. No en el sentit que m’agrada com actuen o com són, sinó en el sentit que estan ben descrits, que et pots imaginar com són i fins a un cert punt realment pots entendre les motivacions de cada un per fer el que fan. A més, en el llibre et trobés amb una gran varietat de personatges, cadascun amb una personalitat determinada i ben definida que t’atrapen encara més en el llibre.

La protagonista, la Chiyo/Sayuri he de reconèixer que no sempre estava d’acord amb les decisions que prenia al llarg del llibre, però a la vegada entenia perfectament el perquè les feia i em sembla bastant raonable. A més, ella és el personatge que coneixem amb més profunditat al llarg del llibre i he de dir que t’encarinyes molt amb ella perquè realment te n’adones que ha passat per coses molt dures i difícils que sempre ha superat amb el cap alt i seguint endavant. Tanmateix, hi ha una cosa sobre aquest personatge que no em va acabar d’agradar i és la seva motivació per viure al llarg de tot el llibre, (quan llegiu el llibre veureu que sempre menciona que només té un motiu per seguir endavant i bàsicament tot el que fa gira al voltant d’aconseguir aquest objectiu) i és que trobo que és un objectiu una mica surrealista i no m’acaba d’agradar que la seva vida giri al voltant d’això, però a la vegada entenc perquè aquest és el seu objectiu, ja que el que li va fer escollir aquest objectiu de vida va passar quan ella estava en un dels moments més difícils i suposo que allò li va donar esperança i que per això el persegueix al llarg de tot el llibre.

Llavors un altre personatge que realment m’ha agradat molt, és Mameha. Mameha és una de les geishes més famoses i sol·licitades de tot Gion i realment m’ha encantat la seva personalitat. És una dona molt intel·ligent, manipuladora en el bon sentit de la paraula i bàsicament és com si adoptés el paper de mare o germana gran de la protagonista i sempre està allà per ajudar-la, això és el que m’ha encantat.

I, finalment, toca parlar sobre el final de llibre, però sense spoilers. La veritat és que el final m’ha deixat un estrany regust de boca perquè és com una barreja de final de novel·la, que et deixa un somriure, amb un toc de realisme, que et deixa amb aquest estrany regust de boca. Tot i això m’ha agradat, perquè tenint en compte que tota la història és tant realista, no podia ser que el final fos simplement de novel·la.

En definitiva, és una història dura i realista, que t’endinsa en un món completament nou, però que realment t’enganxa i et commou.

4,5/5

Que en penseu? Us agradaria llegir-lo? L'heu llegit? Us agrada el disseny del blog?