WHAT'S GOING ON?

Hola a tots,

Avui no us porto cap entrada dedicada a un tema concret (no és cap book-tag, cap ressenya, ni la continuació de com vaig escriure un llibre), simplement és una entrada per parlar.

Començaré fent una mica de publicitat sobre el llibre (sorry, però s’ha de fer), a veure, en primer lloc dir que l’entrevista de la qual us vaig parlar en una entrada anterior que m’havia de fer el Xavier Serrahima ja està feta, redactada i penjada al diari digital El Núvol, (enllaç aquí), si voleu passar i llegir-vos-la... Per l’altra banda, la Pingü de El pingüino lector, també ha fet una ressenya del llibre (moltes gràcies un altre cop) i si la voleu llegir també us deixo l’enllaç aquí. I bé, aquesta és tota la propaganda del dia.

Llavors, el motiu d’aquesta petita entrada és per dir-vos que estic tenint problemes a l’hora de crear contingut pel blog. Tinc uns quants book-tags als quals m’han nominat i que tinc ganes de fer; fins i tot el book-tag de la Castanyada, encara que vagi amb una mica de retard i tinc la història de “Com vaig acabar publicant un llibre” per continuar, però a part d’això no tinc gaire més inventari d'idees. Sé que la setmana passada justament, vaig escriure una entrada dient que “I’m Back”, però potser no estic tant Back com em pensava.

No us penseu que aquesta entrada és del pal “aquest blog ha acabat” o “deixaré de penjar tan sovint” o “estic pensant a deixar aquest món”, ni de broma. Només és per dir, doncs, que estic fluixa d’inspiració i que em costa crear tan contingut com m’agradaria. Tot i això, el blog i jo intentarem seguir al ritme de sempre, tres entrades a la setmana, i comentar en els altres blogs tan com ens sigui possible!

I ara us deveu preguntar; si el blog seguirà com sempre, per què està escrivint aquesta entrada? Doncs sincerament tampoc ho tinc clar, suposo que crec que heu de saber que últimament no tinc gaire inspiració i que realment faré un esforç perquè el blog segueixi al mateix ritme (irònic, tenint en compte que la setmana passada no vaig penjar res de res, però shht) i perquè la gent que em segueixi pugui seguir trobant contingut de qualitat aquí. Així que no em deixeu de visitar ;).

Vull dir, aquest blog només té set mesos, no el deixaré morir ara ni de broma. Com a mínim cinc anys més (potser ara m’he emocionat, però qui sap?).

PD: Crec que molta gent que tingui blog es sentirà bastant identificada amb aquesta situació, perquè tots i remarco TOTS em passat per temporades de sequera imaginativa com la que estic tenint jo. Així que si teniu consells per superar-la, estic totalment oberta a escoltar-los, tot i que tenint en compte que es tracta d'un blog potser més aviat llegir-los...