COM VAIG ACABAR PUBLICANT UN LLIBRE... #3

Hola a tots,

Sé que vaig tard perquè aquesta entrada us vaig prometre que la publicaria el dijous o el divendres, però simplement no he tingut temps per escriure-la, així que arriba avui:

“A veure, on em vaig quedar? Ah sí, havia arribat a les oficines del Grup 62 després de què m’haguessin respòs el mail i m’havien demanat d’anar-hi. Doncs bé, vam pujar fins a la planta 7 i allà va venir a rebre’ns la Patrizia (la meva actual editora), si us sóc sincera, crec que la vaig aconseguir sorprendre abans d’obrir la boca perquè segurament es pensava que es trobaria amb una noia de vint anyets i es va trobar amb mi, que n’acabava de fer quinze. (En el mail que li vaig enviar no vaig dir en cap moment la meva edat, així que suposo que això la va sorprendre bastant).

Doncs bé, ens vam fer dos petons i de seguida va anar a buscar una saleta perquè poguéssim parlar. Les oficines em van agradar, les vaig veure bastant de reüll, però em van semblar acollidores, em va semblar com si hi hagués ordre en el desordre. Recordo que la saleta en la que vam tenir la reunió tenia una estanteria plena de llibres (ja sé que estant en una editorial és normal, però em va agradar), tots els llibres que estaven allà havien estat publicats pel Grup 62 i la veritat és que em va sorprendre la quantitat de llibres que jo m’havia llegit i que estaven allà. Llavors la Patrizia ens va dir que assaguéssim i que anava a buscar a una altra editora per fer la reunió.

En menys de cinc minuts va tornar amb una altra noia i les dues es van asseure a l’altra banda de la taula. Si recordo bé, van començant explicant-me algunes coses de l’editorial Fanbooks, com que eren un segell del Grup 62, que no feia massa que s’havia creat, el perquè s’havia creat i moltes coses més que ara em saltaré per no avorrir-vos. Després d’aquesta introducció vam començar a parlar del blog on publicava la novel·la. Em van preguntar bastantes coses; com havia sorgit, quants seguidors tenia, quantes visites per dia, com pensava continuar la història i moltíssimes coses més. Llavors em van dir que tenien interès en la història i que els hi agradava. Tot i això, recalco que en cap moment d’aquella trobada em van dir que tenien intencions de publicar-la, només em van dir que de moment els hi agradava i que a mesura que la història avances aniríem parlant per veure que passava (suposo que ja sabeu com va acabar tot plegat). Encara tinc guardades les seves targetes, que em van donar a la reunió...

Sincerament, vaig sortir d’aquella reunió molt satisfeta; no havia aconseguit cap contracte, ni que em prometessin que me l’ha publicarien, coses que no m’esperava que passessin des d’un principi (vull dir, anava allà amb una història que només tenia onze o dotze capítols), però sabia que hi havia interès i que la idea de publicació d’un llibre ja no era una cosa absolutament impossible.

Bé, després d’aquesta reunió la meva vida va seguir absolutament igual, seguia publicant un capítol cada dia al meu blog, anava a l’escola i bàsicament feia vida normal. Crec que aproximadament va passar un mes, o potser més temps, sense escoltar res de l’editorial; jo seguia publicant regularment i la meva història avançava, però l’editorial no deia res. Fins que quan ja devia anar pel capítol trenta-cinc o el quaranta,  finalment em van tornar a enviar un mail per una altra reunió.”

Doncs això és tot per avui, no m’esperava que aquesta història fos tan llarga, sincerament en un inici tenia pensat escriure-la tota en una sola entrada... No sé quan publicaré la segona part perquè com veieu aquests últims dies publico de forma molt irregular, així que millor no fer promeses si sé que no les podré complir.

Moltes gràcies!