COM VAIG ACABAR PUBLICANT UN LLIBRE.. #4

Hola a tots,

Finalment porto la quarta part de “com vaig acabar publicant un llibre”. Tinc l’estranya sensació que han passat segles d’ençà que vaig publicar la tercera part, així que pot ser que molts de vosaltres ja no recordeu ni on vaig deixar la història. A veure, us poso en context; havia anat per primer cop allà a l’editorial, primera reunió, em van dir que estaven interessats (no que me la publicarien), em van dir que em tornarien a contactar, vaig arribar fins al capítol trenta-cinc més o menys i finalment em van avisar. Ara ja podem començar:

“Doncs bé, allà tornava a estar una altra vegada, tot i que aquest cop amb una història de trenta-cinc o més capítols bastant més consistent que els deu primers capítols que els hi vaig portar quan hi vaig anar per primera vegada. Recordo que unes de les primeres preguntes que van caure va ser “quan falta perquè s’acabi la història?”. Si us sóc sincera, per mi la història hauria pogut continuar durant mesos, fins que se m’acabes la inspiració, però si una editorial com el grup 62 volia publicar-la, en algun moment li havia de donar un final i no massa llunyà.

Aquesta va ser una reunió molt important, bàsicament era la confirmació de què sí que publicarien la meva novel·la, així que es va parlar molt sobre el tema de com acabaria, si volia fer-hi algun canvi i altres coses. Però no us feu una idea equivocada, no em van dirigir en cap direcció respecte a com havia d’acabar el llibre, simplement tenien curiositat sobre com li posaria fi a aquella història d’amor. Sincerament, no recordo massa bé que més es va parlar en aquella reunió, però crec que bàsicament va ser això. Podria ser que ja es parles sobre el precontracte i alguns detalls relacionats amb aquest, però no tinc clar si va ser en aquesta reunió, tot i que crec que sí.

Bé, aquest cop sí que marxava d’allà sabent que la meva novel·la es publicaria, així ja us imagineu que bàsicament estava en els núvols, tot i això en aquells moments a part dels meus pares ningú ho sabia, ni tan sols els meus seguidors que llegien la novel·la dia a dia.

A partir d’aquella reunió, el contacte amb l’editorial per correu es va fer més freqüent, no us penseu que parlàvem cada dia eh, però sí que parlàvem sobre el tema del llibre de tant en tant. Per l’altra banda, jo seguia fent vida completament normal, seguia publicant cada dia un capítol de la història i finalment va arribar el dia en què la novel·la es va acabar. Vaig escriure dues cartes d’agraïments als lectors que vaig publicar en el blog de si m’estimes (si voleu llegir-ne una click aquí) i finalment va arribar una altre reunió amb l'editorial.”

I fins aquí arribem avui. No us faig cap promesa sobre quan escriure la continuació perquè últimament cada vegada que en faig una mai acabo complint-la. Per cert, sé que últimament hi ha hagut poca activitat en el blog, però ara mateix estic de trimestrals, així que això sumat amb la poca inspiració equival a un blog amb poca producció, tot i això, intentaré publicar una altra vegada el cap de setmana després de la presentació del llibre de divendres per fer-vos una petita crònica.