RESSENYA: BRIE SPANGLER- EL CORAZÓN DE LA BESTIA

FITXA TÈCNICA

Autora: Brie Spangler

Editorial: Montena

Nº de pàgines: 347

Idioma: Castellà

Sinòpsi: Nadie está a gusto en su propio cuerpo. Pero Dylan siente que el suyo es demasiado. Demasiado alto, demasiado peludo, demasiado grande.

En terapia conocerá a Jamie y, por primera vez en su vida, encajará. Ella le mira como nadie lo ha hecho antes. Y cuando él la mira, ve en ella todo lo que siempre ha querido. En cambio los demás, cuando miran a Jamie, ven algo completamente distinto.

Y cuando la presenta como «su chica», sus amigos se ríen. Demasiado.

¿Somos lo que ven los demás? ¿O somos lo que queremos ser?

OPINIÓ PERSONAL

Començaré dient que és una història de l’estil “Dos chicos besandose”, “El arte de ser normal”, “Eleanor and Park”... Així que si t’han agradat aquests llibres, aquest també ho farà.

La història comença amb el Dylan,  un adolescent que té un gran complexe amb el seu físic, ja que medeix gairebé 2m, és excessivament pelut i és molt gran, fet que provoca que la gent el miri amb mals ulls, li tinguin por i ningú s’esforci per arribar a conèixer com és realment. El llibre comença amb un accident que provoca que hagi d’anar a teràpia, on coneixerà la Jaime, una noia amb tant problemes com ell i des del principi veièm que hi ha alguna cosa de la Jamie que no sabem, però a mesura que es desenvolupa la seva relació veurem qui és la Jamie realment i com els dos creixen i intenten trobar-se a ells mateixos.

M’ha agradat molt la forma en què està escrit, crec que l’autora aconsegueix descriure molt bé les emocions del personatge principal, ho fa d’una forma molt propera i realista, de forma que mentre ho llegeixes et sents molt identificat. Encara més, a diferència d’altres llibres que tendeixen a donar molta importància als protagonistes però llavors deixen que els personatges secundaris estiguin molt esterotipats, en aquest cas tots els personatges que apareixen estan molt ben desenvolupats des d’un punt de vista psicològic. Òbivament, al ser el Dylan el narrador entenem molt millor les seves emocions, ja que ens les descriu ell mateix en cada moment, però a través dels diàlegs i les accions dels altres personatges també aconsegueixes entendre amb molta facilitat com es senten i empatitzar amb ells. M'ha agradat molt la Jamie, m'ha semblat una noia amb les idees molt clares, sense por a ser ella a mateixa i bastant insipiradora en general, encara més, a mesura que coneixes la seva història se't fa més propera i admirable.

Sincerament, m’ha agradat molt la forma en que avança la història, és molt natural i fluit. És com que el llibre transmet el desenvolupament de la relació entre el Dylan i la Jamie d’una forma molt orgànica, no sembla pas apressurat, ni forçat, ni inverosímil en cap moment, sinó que realment relata d’una forma molt natural el que és el desenvolupament d’una relació amb una altra persona. A més, els conflictes amb els que es troben al llarg de la relació em semblen molt realistes i la forma en estan descrits  els sentiments de confusió del Dylan en aquests moment m’ha encantat perquè és molt real.

En particular m’han agradat molt les converses entre els dos protagonistes, m’han semblat molt sinceres, ja que en aquests moments, quan parlen entre ells, és com que veus com avança la seva relació, com cada cop són capaços d’obrir-se més a l’altra persona i la forma en que parlen dels seus sentiments i inseguretats m’ha encantat.

I per acabar la ressenya, he de dir que el final està molt bé, òbivament quan busquem aquest tipus de llibres sabem el final que busquem, llavors sempre és una mica previsible, però en general crec que el final lliga molt bé amb tota la història.

-->