divendres, 3 de maig de 2019

RESSENYA: JEREMY DRONFIELD - EL CHICO QUE SIGUIÓ A SU PADRE HASTA AUSWITCH


FITXA TÈCNICA
 
Autor: Jeremy Dronfield

Editorial: Planeta

Nº de pàgines: 512

Idioma: Castellà

Sinòpsi: En 1939, Gustav Kleinmann, un tapicero judío de Viena, fue capturado por los nazis. Junto a Fritz, su hijo adolescente, fueron mandados al campo de Buchenwald, en Alemania. Empieza así una desgarradora historia en la que sus protagonistas serán víctimas del hambre y de las palizas, mientras participan como mano de obra en la construcción del mismo campo de concentración en el que permanecerán cautivos. Cuando Gustav reciba la noticia de su traslado a Auschwitz, una segura sentencia de muerte, su hijo Fritz hará todo lo posible por no separarse de su padre y seguirlo hasta Polonia. Ante el horror cotidiano del que serán testigos, solo una fuerza les mantendrá con vida: el amor entre un padre y su hijo. Basado en el diario secreto que Gustav escribió durante los seis años de cautiverio, así como en entrevistas con miembros de la familia y supervivientes, este libro emerge como un extraordinario relato de coraje, lealtad y supervivencia.


OPINIÓ PERSONAL

En primer lloc he de dir que fa bastant temps que no dedicava hores senceres a llegir un llibre, simplement ho feia en certs moments i sense aquelles ansies per saber com continua una història, però amb aquest llibre ha estat diferent,  m’ha fet recordar i m’ha obligat a fer allò que feia fa temps; passar-me hores i hores llegint sense parar i acabar-me un llibre de 500 o 600 pàgines en un sol cap de setmana.

 Què puc dir sobre aquest llibre? Doncs la veritat és que no sé ni per on començar, però crec que primer he de comentar que es tracta d’una història real; els personatges, la trama, les vivències que es relaten en el llibre són basades en les d’una família jueva que va viure durant la segona guerra mundial i va experimentar totes les desgràcies que va comportar i la novel·la aconsegueix mantenir aquest toc tant realista en cada frase, en cada diàleg i en cada descripció que fa i així aconsegueix que el lector s’endinsi en la història molt profundament. Encara més, tot i que no és ni de lluny el més important, el llibre compta amb una carta escrita per un dels membres de la família i una imatge de tota la família, fet que crec que ajuda a connectar encara més amb els personatges.



Ara que ja hem dit això, parlem sobre el llibre.  Com us podeu imaginar per la sinòpsi és una història molt dura, emotiva i desgarradora. El llibre comença amb l’ascens del nazisme al poder explicat a través de les vivències de la família, les quals són una reflexió de l’expansió de l’antisemitisme entre la població descrivint els abusos, als actes denigrants i als maltractament a que eren sotmesos els jueus pels que abans estat els seus amics o gent amb la que convivien pacíficament.


  Una altra fotografia d'un dels protagonistes del llibre

Com us podeu imaginar, la història evoluciona ràpidament i en pocs capítols els nostres personatges principals es troben en un camp de concentració. A partir d’aquest punt, els actes que semblaven cruels en les primeres pàgines es queden petits en comparació amb tot el que s’explica sobre els camps de concentració. Llavors, personalment he de dir que, tot i que es fa dur llegir els abusos, les traicions d’amics i companys i la separació de la família, quan arribes a aquest punt de la història i saps que tot es basa en fets reals i que totes les tortures que s’expliquen passaven realment en els camps, la història es fa mil vegades més dura i díficil de llegir, pel sentiment d’impotència i de ràbia que provoca. Tot i això, si hagués de dir el motiu pel qual és IMPRESCINDIBLE llegir aquest llibre és per la força de voluntat dels protagonistes, pel coratge, per la valentia i per la bondat que mostren al llarg de tota la història. 

        Aquests són els dos protagonistes de la història


Suposo que heu escoltat més d’una vegada que les situacions extremes t’ajuden a veure com és realment una persona, doncs crec que aquest llibre és el perfecte exemple d’això, que en les situacions més dures hi haura gent bondadosa que estarà disposada a ajudar i mantindrà l’esperança. Quan ens trobem ja dins dels camps de concentració, no només s’expliquen les tortures i els maltractament, sinó que s’explica amb gran detall com interactuaven els presos entre ells, com es creaven vincles, com, tot i estar en una situació tant horrible i desesperada, s’intentaven ajudar entre ells, com, tot i no tenir suficient menjar per sobreviure, compartien el poc que els hi donaven per ajudar-se entre ells...  




I, l’últim aspecte que vull comentar que em sembla important, és la valentia dels protagonistes i dels seus aliats, com decideixen no deixar de lluitar per les seves vides, com fins i tot en els pitjors moments es neguen a abandonar  i com mai perden l’esperança.

En resum, és un llibre increïble que narra una història molt dura, molt emotiva i molt cruel en certs aspectes, però que a la vegada també és una història d’esperança, de lluita i de resistència fins a l’últim instant. Aquí us deixo una foto d’un dels dos protagonistes, aquesta no està en el llibre, però quan el vaig acabar no vaig poder evitar posar-me a buscar informació sobre la família per saber-ne més, no fa falta dir que em vaig implicar bastant profundament amb aquesta història. Aquesta imatge en particular està explicat en el llibre quan va ser feta:



No he entrat molt en detall en aspectes com el llenguatge, l’estil de l’escriptor, la forma de redactar... perquè crec que en aquest cas no és important, penso que aquí el que és necessari destacar és la història que es relata i els sentiments que desperta més enllà de com estigui escrit el llibre, que he de dir que està molt ben escrit i és molt fàcil de llegir, però que no m’ha semblat necessari parlar-ne. 

En definitiva, és un llibre 100% recomanable i que prometo que us farà sentir mil i una emocions a mesura que aneu avançant perquè és impossible no emocionar-se, sentir ràbia, sentir impotència, sentir la tristesa i molt més que transmeten totes les vivències d’aquests personatges.


Cap comentari:

Publica un comentari