ANONIMAT

Hola a tots,

Després de gairebé deu dies finalment us porto una nova entrada i aquesta vegada no és cap ressenya, ni res estrictament relacionat amb llibres, simplement és un text que feia bastant temps que volia escriure.

Com ja vaig escriure fa unes quantes setmanes, fa uns mesos vaig passar per una època en què no sabia que volia fer amb el blog fins al punt que vaig arribar a plantejar-me l’opció d’arribar a tancar-lo. Tot i això, al final em vaig decidir a donar-li vida una altra vegada i em vaig proposar l’opció d’expandir la temàtica del blog i parlar d’altres temes a part de la literatura i va ser en aquest punt que vaig començar a plantejar-me qüestions sobre l’anonimat en el món blogger.

D’alguna forma em vaig adonar que trobava moltíssim a faltar tenir un blog en el qual escriure des del total anonimat donant les meves opinions més sinceres sobre temes i poder parlar d’allò més profund que em pogués arribar a passar pel cap. Trobava i encara trobo a faltar moltíssim tots els avantatges que l’anonimat m’aportava. No sé per què, però m’encantava i encara m’encanta la idea de tenir un blog on escriure opinions, històries, idees, reflexions o qualsevol cosa que em passi pel cap sense haver-me de preocupar que algú que conegui pugui llegir-ho i jutjar-me. Simplement la idea de poder escriure sense haver d’auto censurar-me perquè sé que potser certes persones poden arribar a llegir-ho la trobo molt a faltar.

Sent sincers entre nosaltres, tots els que em llegiu i que teniu un blog estic segura que us agrada escriure des de l’anonimat que us dóna el vostre perfil perquè en el fons (als bloggers) ens agrada que la gent que ens llegeix no sàpiga qui és la persona darrere de l’ordinador escrivint tot el que llegeixen, de forma que simplement puguin dir si li agrada el blog o no bastant-se en el seu contingut i no en la persona que l’ha creat.

I bé, tornant al tema d’ampliar el contingut del blog, em vaig adonar que no ho feia i no em sentia prou segura per fer-ho perquè el tema de l’anonimat em preocupava. No volia començar a parlar d’altres temes a part de la literatura, el cinema o l’art perquè em preocupava haver de fer-ho exposant-me com ho hauria de fer tenint en compte que no gaudeixo del total anonimat en aquest blog.

Sé que segurament moltes de les persones que em llegeixen no saben qui sóc o com sóc i que potser un tema com el de l’anonimat no m’hauria de preocupar excessivament, però el fet de tenir el nom posat d’una forma tan oberta en el blog fa que qualsevol persona que conec en persona i amb la que em podria relacionar cada dia pugui arribar a llegir el contingut del blog i relacionar-lo amb mi i això sincerament em tira endarrere a l’hora de parlar d’altres temes a part de la literatura.

En resum, l’objectiu d’aquesta entrada és simplement dir que la temàtica del blog seguirà sent la que és (si us pensàveu que era per dir que he superat el tema de l’anonimat i que ja no em preocupa, doncs no) i que he decidit que en tot cas obriré un altre blog  (que encara no he obert i potser no arribo a fer-ho) per poder parlar d’altres temes perquè trobo a faltar la llibertat que t’aporta l’anonimat.

PD: Sé que potser aquesta entrada la llegeix gent que com coneix en persona i només volia dir que no és que tingui cap problema amb vosaltres, però simplement penso que tots necessitem la nostra privacitat per certs temes.