BOOK-TAG: EL JOC LITERARI DE LES FRASES

Hola a tots,

Torno a estar a aquí després d’un altre període bastant llarg d’inactivitat... Suposo que ja heu notat que tinc bastants dificultats per mantenir el blog actiu d’una forma regular, però com a defensa diré que tot i no penjar contingut d’una forma regular i deixar-lo abandonat de tant en tant, com a mínim puc dir que al final sempre acabo tornant. Bé, com que no m’he pogut llegir cap llibre nou, he decidit portar-vos un book-tag que vaig trobar i em va semblar molt original i és “El joc literari de les frases”.

Aquest tag consisteix a triar deu llibres, llavors de cadascun s’ha d’escollir una paraula que estigui en la pàgina i línia que indica el tag i finalment s’ha d’escriure un mini text en què surtin totes les paraules.

-Pàgina 10, línia 11 

(El vigilant en el camp de sègol) Turó

-Pàgina 23, línia 4 

(L’art de ser normal) Termòmetre

-Pàgina 38, línia 2 

(No està escrit a les estrelles) Desmaiar-se

-Pàgina 24, línia 20 

(El noi del bus)  Atenció

-Pàgina 51, línia 15 

(Caçadors d’ombres) Porta

-Pàgina 66, línia 6 

(Oscuros) Sana

-Pàgina 77, línia 7 

(Eleanor & Park) Raspall

-Pàgina 86, línia 16 

(La Selección) Problemes

-Pàgina 69, línia 9 

(El petit príncep) Príncep

-Pàgina 100, línia 1 

(Desafíame) Estudiar

La veritat és que m’han sortit paraules tant disperses que m’ha costat una miqueta posar-les totes juntes en un text, però al final enredant una mica la trama ho he aconseguit i aquí està el text que he fet amb  totes aquestes paraules:

No s’esperava que la seva tornada fos d’aquella manera. Després de passar setmanes ingressada a l’hospital havent de suportar ser despertada cada nit perquè una infermera li poses el termòmetre i no podent passar del llindar de la porta de la seva habitació sense que vingués una infermera a socorre-la per por a què pogués arribar a desmaiar-se del dolor del tractament, esperava aconseguir una mica de llibertat al marxar d'allà. S’imaginava que al tornar a casa la seva vida tornaria a la normalitat i els únics problemes als quals s’hauria d’enfrontar serien estudiar, treure bones notes i trobar el seu príncep blau, però tot i haver deixat l’hospital i estar sana, aquella malaltia l’havia deixat marcada i semblava que la perseguia allà on anés. Només calia mirar-la amb atenció per veure els rastres que la malaltia havia deixat. Es trobava un recordatori cada matí quan anava al lavabo i veia el seu raspall sobre el marbre per recordar-li que ja no tenia cabell per on passar-lo o quan havia de trobar roba que amagués les cicatrius i les marques que li havien deixat l’operació i la quimio. L’únic lloc que li quedava per sentir la normalitat que tant anhelava era aquell turó solitari allunyat de la ciutat.

Espero que us hagi agradat