RESSENYA: DESAFÍAME (HASTA LOS HUESOS)

Hola a tots,

Avui us porto una ressenya que ja fa uns quants dies que he estat ajornant i ja tenia ganes de penjar. La veritat és que, no sé per què, tinc la mania d’escriure les ressenyes just després d’acabar-me els llibres perquè m’agrada més com em queden, però amb aquest llibre que us porto avui he estat uns quants dies ajornant el moment de posar-me a escriure la ressenya, així que em sento orgullosa de dir que per fi m’hi he posat i ja està feta.

FITXA TÈCNICA

Títol: Desafíame (Hasta los huesos)

Autora: Lena Valentí

Saga: Hasta los huesos

Nº de pàgines: 315

Idioma: Castellà

Editorial: Montena

Sinòpsis: Algunas personas sacan lo peor de ti; otras, lo mejor. Y luego hay otro tipo de personas: las que sacan todo y te hacen sentir tan viva que las seguirías hasta el infierno solo para continuar sintiendo ese subidón.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre fa moltíssim que me l’havia comprat i el tenia pendent, però com que vaig passar per aquella crisi lectora, no m’hi he posat fins fa res i la veritat és que quan m’hi he posat de veritat, no he tardat més de quatre dies a llegir-me’l.

Començant per la trama, la veritat és que m’ha agradat molt, la idea general que fa avançar la història l’he trobat molt original i interessant. Tot i això, la trama més interior, vull dir, les interaccions entre els protagonistes, sincerament no m’han agradat tant perquè, com em passa amb alguns llibres, no acabo d’estar d’acord amb les motivacions d’algun personatge per actuar com ho fa, però deixant aquest detall a part la trama general està molt bé. Les descripcions et situen molt bé en els llocs on passa l’acció i et pots imaginar els escenaris i els personatges.

Parlant sobre els personatges, tinc sentiments contraposats. En general m’han agradat perquè són personatges amb caràcter, intel·ligents, forts, amb grans habilitats, valents...és a dir, amb trets que trobo que són d’admirar, però per l’altra banda, com ja he dit, en certs moments estic en desacord amb la seva forma d’actuar perquè tot i que entenc les motivacions, no m’acaben de convèncer.

Sobre el llenguatge que utilitza l’autora, només puc dir que és fàcil de llegir i s’entén a la perfecció. Llavors, una cosa que volia destacar del llibre és que hi ha moltíssimes referències a cançons, jocs, sèries, animes, youtubers, i altres artistes molt actuals que si coneixes segurament et faran somriure mentre llegeixis el llibre perquè segurament t’ajudaran a imaginar-te encara més bé els personatges i les escenes. Respecte a això, jo reconec que totes aquestes referències no m’han ajudat massa a imaginar-me millor els personatges perquè n’hi havia bastants que no sabia sobre que eren, però us asseguro que si sabeu a què fan referència el llibre us agradarà més i sinó sempre es pot buscar per internet.

I finalment és hora de parlar sobre el final (sense spoilers òbviament), només dir que m’ha sorprès moltíssim i que deixa el llibre obert per una segona part. Sobre això, he de dir que he estat investigant si aquest era el primer llibre d’una saga i ha resultat que sí. És el primer llibre d’una saga que es diu “Hasta los huesos” i sincerament tinc intencions de llegir-me la segona part (encara no ha sortit), així que ja us podeu imaginar si m’ha deixat o no amb intriga.

En definitiva, és un bon llibre per passar una bona estona, que t’enganxarà, probablement et semblarà original i et deixarà amb moltes ganes de saber que passa després.

3/5

Què en penseu? Us el llegireu?