dissabte, 2 de maig del 2015

FRASES DE LLIBRES




Avui us porto una entrada molt lleugera. He decidit recopilar frases de llibres que m’he llegit i que m’han fet riure, sospirar o somriure i ensenyar-vos-les per veure que en penseu. Hi ha dues frases en castellà i una en anglès perquè he pensat que en traduir-les potser perdrien una mica el significat. Espero que us agradin.

“Tú eres interesante.

—Ya —se burló Eleanor—. Ojalá estuviera bebiendo leche, y ojalá tú estuvieras aquí para poder ver cómo la escupo por la nariz al oír eso.” 
Eleanor & Park

“Recorda-ho: en el bosc dels cors adormits només conta el temps en que s’estima perquè, en realitat, és l’únic temps viscut.”
El bosc dels cors adormits

“Vegetariana, ¿huh? - Arriane va arrufar els llavis-. ¿Pares hippies o el teu pobre intent de rebel·lió?”
“Cada instante de la meva vida t’escolliré a tu de la mateixa forma que tu m’has escollit sempre a mi, per sempre.”
Saga Oscuros

“No quiero besar a un extraño- respondía Cath. No me interesan los labios fuera de contexto.”
Fangirl

“Com de terrible és cridar t’estimo i que la persona a l’altre extrem cridi ¿qué?”
“Va dir que no estava equipat per la vida perquè no tenia sentit de l’humor.”
El vigilant en el camp de sègol

“Do you think . . . ?"

'I do sometimes, my boy,'admitted the old man. 'When I can't avoid it.” 

El Noah Barleywater fuig de casa

“El horror absolut de perdre a la teva millor amiga perquè vas ser suficientment estúpid com per enamorar-te d’ella.”
Beautiful Disaster

"...És només que... és una sensació fantàstica saber que per mi no te’n recordes de respirar"
L'amor més enllà del temps

I, finalment, he pensat que podríem acabar la secció d’avui amb un repte. Només heu d’intentar endevinar de quin llibre és aquesta última frase, podeu deixar la resposta en els comentaris. (Com que és el primer repte que faig he triat una frase fàcil):

“M’agrada mirar a les persones atractives, i ja fa un temps vaig decidir no privar-me dels senzills plaers de la vida.”
???

dijous, 30 d’abril del 2015

LA MEVA ESTANTERIA #1



 D'ençà que vaig obrir aquest blog fins a l’actualitat, a part de les notícies d’ahir sobre la meva novel·la de la qual us aniré informant, només he publicat històries, així que he decidit que avui faré una entrada més dinàmica.

En aquesta entrada us parlaré de 3 llibres que m’he llegit, m’han agradat i que us vull recomanar.

      1.    La selecció (Kiera Cass)
Aquest llibre té lloc en el futur i tracta sobre una noia anomenada Amèrica que a través d’un concurs anomenat “La selecció” és escollida per anar a viure en un palau juntament amb trenta-quatre noies més per competir pel cor del príncep Maxon.

Tot i que aquesta descripció pot semblar poc atraient, és un gran llibre. A diferència d’altres llibres no hi ha cap part que es faci pesada i és molt dinàmic. És un llibre lleuger que passa molt bé i que al final de cada capítol et deixarà amb ganes de seguir llegint. És perfecte per si tens ganes d’aventura i amor.

        2.    Eleanor & Park (Rainbow Rowell)
“És una història d’amor entre dos outsiders prou intel·ligents per saber que el primer amor mai és per sempre, però suficientment valents i desesperats per intentar-ho”.

Què dir sobre aquest llibre? És simplement maquíssim. No és la típica història d’amor que llegim en molts llibres, els personatges d’aquest llibre són molt més profunds i realment arribes a empatitzar moltíssim amb ells i desitjar que la seva història d’amor acabi bé. És perfecte per gent romàntica que busca una història d’amor una mica diferent.

       3.    La veritat sobre el cas del Harry Quebert (Jöel Dicker)
Un escriptor estrella, Marcus Goldman, no aconsegueix trobar inspiració per escriure una nova novel·la i en plena crisi li arribar la notícia que el seu amic i escriptor Harry Quebert ha estat acusat d’haver assassinat a una noia de 15 anys fa molt de temps. Malgrat amenaces anònimes que rebrà, Marcus investigarà el cas fins al final.

Aquest llibre és especial per amants de llibres de misteri i detectivescs. Aviso que és un llibre gruixut (unes 700 pàgines), però també he de dir que quan t’endinses en la història ho fas molt profundament i enganxa moltíssims. Està molt ben escrit i la trama no et defraudarà gens.

Espero que us hagin agradat aquests llibres i aquest tipus d’article, si voleu recomanar-ne algun o comentar sobre aquests perquè els heu llegit o penseu fer-ho podeu deixar un comentari aquí baix.
Un petó a tots,
NINA 1234



dimecres, 29 d’abril del 2015

NOTÍCIES MOLT IMPORTANTS



Hola a tots/es,
Aquest article que estic penjant avui, no és cap història, ni cap text que us vulgui donar a conèixer, és una cosa molt important per mi i que vull compartir amb tots vosaltres perquè ho puguem celebrar junts.
Segurament la majoria dels que llegiu actualment aquest blog també heu llegit la novel·la "Si m'estimes...", i pels que no l'hàgiu llegida, "si m'estimes..." és una novel·la que vaig començar a escriure a finals de l'any passat i vaig acabar a finals de febrer i que vaig publicar en un blog anomenat simestimes.blogspot.com.
Bé, tornant a la notícia que us vull donar.... Està relacionada amb aquesta novel·la precisament i és que... (redoble de tambors)
ME LA PUBLICARAN!!  


No podria estar més feliç en aquests moments, vinc de parlar amb la meva editora i necessitava explicar-vos-ho a vosaltres. Us estic realment agraïda per tot el suport online que m'heu donat i havíeu de ser els primers en saber-ho ;).
Respecte al blog on vaig penjar la novel·la l'he hagut de tancar :$, però això no significa que la Diana, el Joan, l'Anna, el Xavi, la Mary... i tots els altres desapareixeran d'internet... hahaha;)
Finalment ara que ja és oficial que em publicaran la novel·la (cada cop que ho dic el meu somriure es fa més gran), he decidit donar-me a conèixer poc a poc, així que us invito a comentar i fer-me preguntes sobre coses que vulgueu saber sobre mi (no excessivament personals si us plau ;) )
 Un petó i una abraçada fortíssims a tots i totes
NINA 1234


diumenge, 26 d’abril del 2015

EL QUE VA QUEDAR...


Llavors les seves mirades es van creuar, els dos s’havien vist i no podien negar-ho. En aquells moments la possibilitat de treure el mòbil i simplement mirar la pantalla per evitar haver de saludar a aquella persona, desviar la mirada cap a l’altra banda i fer veure que no l’havies vist, o començar a parlar amb la persona del costat i desconnectar de tothom que et rodeja ja no existien.
Els dos van dubtar, no sabien si dir-se hola com si realment la seva història mai hagués existit o simplement apartar la mirada un de l’altre sabent el que allò significava.
Finalment va arribar el moment, estaven gairebé de costat, però cada un tenia una direcció diferent. Ara era el moment de decidir en què s’havien convertit; volien seguir sent amics i intentar que la seva relació sobrevisqués a tot el que havien passat junts, o volien tornar a ser desconeguts amb un passat en comú.
El temps es va parar un moment perquè els dos poguessin mirar-se i decidir el que eren amb la mirada. Les mirades es van creuar i els dos van saber el que pensava l’altre. Encara no estaven preparats per definir el que eren; l’únic que sabien era que havien estat dos desconeguts que amb el temps s’havien anat coneixent fins que van arribar al punt que havien de ser més que amics o separar-se per sempre i havien escollit mantenir-se junts fins al punt en què van començar les baralles, els plors i els crits i llavors van decidir separar-se per amor a l’altre.
Ella va dedicar-li un somriure melancòlic i ell la va mirar d’aquella forma que a ella li agradava. Encara cap dels dos sabia com havien pogut acabar d'aquella forma. Potser havia estat aquella complicitat que havien anat perdent amb el temps, o aquelles bromes que havien deixat de tenir gràcia, o aquelles baralles que sorgien sense motiu aparent... l'únic que sabien del cert, era que aquelles papallones a la panxa que apareixien cada cop que es veien s’havien anat esfumant, que aquells petits defectes que al principi es podien tolerar s’havien fet més grans, que aquella màgia que abans els rodejava havia desaparegut i els havia mostrat una realitat que no els hi havia agradat.

Llavors el temps va tornar a la velocitat normal, els dos van seguir el seu camí i l’únic que va quedar va ser allò; una mirada i un somriure melancòlic. 

diumenge, 19 d’abril del 2015

L'ESTACIÓ


L’Arnau va observar l’estació de tren. Estava deserta a excepció d’una noia, asseguda en un banc de l’andana, que observava impassible l’anada i tornada dels trens. La presència d’aquella noia va fer que s’obris dins de l’Arnau una caixa plena de records, de converses, de riures, de llàgrimes i d’emocions contingudes.

 “-Hola Arnau –va dir la Mar mentre passava un full del llibre que tenia sobre les cames.
-Mar, mai t’has adonat que les persones només són amables per després aprofitar-se de tu? –va dir l’Arnau amb un to més proper a l’afirmació que a la interrogació, eludint la salutació de Mar.
-I tant Arnau, i tant... –va dir la Mar, la seva veu sonava llunyana i trista.
-I que fas?
-Només pots fer dues coses. Aprens a perdonar o agafes el camí de la venjança. –va dir amb una veu, que ja no tenia rastre de tristor, i en la qual només regnava la indiferència.
-Tu què fàries?- va preguntar l’Arnau innocent com un nen petit.
La Mar va tornar a dirigir la seva vista al llibre de la seva falda. El silenci es va apoderar del moment.”

L’Arnau va baixar les escales impacient i es va moure àgilment fins al costat de la noia, dissimulant l’alegria que li produïa la seva presència que no va apartar ni un segon la vista de les vies del tren. L’Arnau mai va entendre la màgia que tenien aquelles vies, o l’estació en si, per provocar que la seva companya pogués estar-se contemplant-les durant hores senceres. Ell tenia la suposició que aquell lloc, era un d’aquells espais que tenen alguna cosa que els fa especials i que t’obliguen a retornar un cop i un altre sens motiu aparent.
-Feia molts dies que no venies –va dir l’Arnau. La seva veu era tranquil·la i suau, tot i que en el seu interior havia explotat una caixa de felicitat que feia temps que esperava el moment d’obrir-se.
-He hagut de fer moltes coses –va dir ella amb una veu indiferent.
L’estació es va omplir de gent que havia baixat del tren acabat d’arribar, la Mar els observava impassibles.
-Sabies una cosa Arnau? –el va mirar.
-Què? -va preguntar l’Arnau aguantant-li la mirada, intentant trobar-li les emocions que ella hi amagava a dins i que mai ensenyava a ningú.
-No es pot viure de la felicitat dels altres –va dir mentre retornava la seva vista a les vies del tren.
L’Arnau es va quedar en silenci i va retornar la mirada a l’estació, novament deserta. Llavors va recordar aquelles tardes que durant un temps de les seves vides eren la forma de fugir del món que els envoltava ple d’intolerància i una mica de menyspreu, l’alegria que sentia quan la veia asseguda al banc contemplant l’horitzó i l’emoció que li provocava pensar en què la veuria un cop més asseguda en el tercer banc, començant per l’esquerra, d’aquella estació.