Hola
a tots,
Avui
us porto, després de gairebé una setmana, la ressenya d’un llibre amb una temàtica que m’ha semblat realment
interessant: el bullying. L’autora del llibre, Lolita Bosch, va confessar en el
temps que el llibre va ser publicat que ella va ser víctima del bullying des dels
14 fins als 17 anys i que el que s’explica en el llibre està totalment basat en
la seva experiència personal, de forma que això li dóna encara un toc més
profund al llibre.
FITXA TÈCNICA
Autora: Lolita Bosch
Nº de pàgines: 170
Editorial: Ara llibres
Sinopsis: «Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir
ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt
petita i molt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot
sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a
entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia és
una forma estranya d’esperança.»
OPINIÓ PERSONAL
Abans
de tot us aviso que aquesta ressenya serà diferent de les ressenyes normals perquè
aquest llibre és diferent, d’alguna forma m’ha donat la sensació d’estar veient
un documental sobre el bullying mentre llegia el llibre per la forma en què
està fet, així que en aquesta ressenya no puc parlar-vos del llibre com si fos
un llibre normal.
En
primer lloc he de dir que la novel·la té un fil argumental bastant diferent de la
típica novel·la, com ja he dit. És veritat que segueix una història que podríem
anomenar la principal, però aquesta es troba intercalada amb diverses
reflexions actuals de l’autora sobre el que va passar i amb intervencions de
víctimes actuals del bullying que parlen de la seva experiència donant-li
aquest aire documental. Encara més, personalment diria que el llibre juga una
mica amb la barrera entre ficció i realitat, ja que la història de principal
està narrada més a forma de ficció (tot i que està basada en fets reals),
mentre que les intervencions de l’autora i les víctimes del bullying d’alguna
forma semblen tenir més un format documental. De forma que si busqueu la típica
novel·la amb un sol fil argumental i una sola història penso que potser la forma
que està organitzat aquest llibre no us acabarà d’agradar, però crec que val la
pena fer un esforç.
El
tema que tracta l’autora, com ja he dit anteriorment, és el bullying i la
veritat és que no és un tema fàcil del qual parlar sobretot per les persones que
n’han estat víctimes. Encara més, al saber que tot el que llegeixes no té gens
de ficció i que són les pròpies experiències de l'autora, la història es torna molt més impactant, especial i realment et sorprens de la
maldat i crueltat de certes
persones, a la vegada que et sents més proper a les reflexions i intervencions
de l’autora i tots els altres personatges.
Aquesta és Lolita Bosch, autora del llibre
El
llibre és fàcil de llegir, no diré que enganxa i atrapa com la típica novel·la
adolescent, però trobo que el tema que tracta és molt interessant i no sempre
tens l’oportunitat de poder arribar a comprendre com se sent una persona que ha
passat per una situació com aquesta, així que és molt interessant llegir-lo.
Encara
més, l’autora no endolceix ni per un segon la realitat, de forma que et
transmet els sentiments tal com són i això t’ajuda encara més a comprendre-ho
tot. Personalment, he de dir que m’ha agradat el final perquè era el que
necessitava després de llegir tot el que havia llegit.
Sincerament,
no puc dir res més sobre aquest llibre perquè llavors ja us desvelaria la
història, les experiències, les opinions i les coses que passen en el llibre,
però si sou persones interessades en temes socials, és una llibre que recomano.
Si
busqueu un llibre de crítica social, profund i intens us recomano totalment
aquest llibre.
3,5/5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada