EL CANVI

Hola a tothom,

La veritat és que ja fa uns dies que em plantejo si hauria o no d’escriure aquesta entrada. La idea de tornar a penjar entrades com si res hagués passat és extremadament atraient, però després de pensar-hi trobo que ho he de fer, per mi. Sé que em vaig acomiadar a principis del juliol, prometent que tornaria a penjar entrades quan tornes a començar el curs, però ja estem a octubre i resulta evident que no he fet.

Ho he dit en més d’una entrada, crec que n’he fet un nombre considerable parlant sobre el destí d’aquest blog, i començo a pensar que el fet que m’hagi de replantejar tantes vegades el que fer amb aquest blog no és una bona senyal. Tot i això, abans que algú pensi el contrari, no tinc cap intenció de tancar el blog. El fet és que em costa trobar motivació per posar-me davant de l’ordinador i escriure coses pel blog i això acaba resultant en llargs temporades d’abandonament. I he estat reflexionant sobre el tema i he arribat a la conclusió que les causes són dues: l’anonimat, del qual ja vaig fer una entrada, i el CANVI.

I amb això no em refereixo a cap canvi relacionat amb la tecnologia, faig referència a canvis personals. La gent canviem, evolucionem i les nostres prioritats canviem i moltes persones que vam obrir un petit espai a l’internet per compartir opinions, històries i relats ja no som les mateixes que quan vam obrir els nostres blogs. Molts ja no sentim aquella passió que sentíem quan vam obrir el blog per asseure’ns davant de l’ordinador per escriure una entrada i esperar atentament a qualsevol comentari o un nou seguidor. Amb això no vull dir que la il·lusió hagi desaparegut, ara, encara, cada vegada que el nombre de seguidors augmenta o arriba la notificació que t’han deixat un nou comentari segueix fent il·lusió i t’aconsegueix treure un somriure, però és diferent. Si us pregunteu perquè parlo en plural, és perquè fa poc he estat visitant blogs que ja feia temps que seguia i he vist que en molts casos ha passat el mateix, fa temps que no hi ha cap entrada nova penjada i, des del fons del meu cor, ho comprenc. No vull dir que el que dic jo aquí s’apliqui a tothom, ni de broma, cada persona és diferent, té les seves motivacions i els seus motius, però del que estic segura és que la gent canvia, descobreix coses noves passions, canvia les seves prioritats i a vegades la passió que se sentia a l’inici per un blog, al cap d’uns anys ja no és la mateixa.

Reconec que quan em poso davant de l’ordinador a escriure ho gaudeixo, evidentment, però no és el mateix que en els inicis, moltes coses han canviat, les meves prioritats han canviat i potser el blog ja no és una prioritat com havia estat durant un altre temps. No és la primera vegada que escric una entrada d’aquest tipus i que faig promeses que no es compleixen sobre el futur del blog, així que aquest cop no us prometo res, simplement comparteixo el que m’agradaria fer amb el blog d’ara endavant.

De moment crec que només hi haurà ressenyes sobre llibres i pel·lícules, potser alguna entrada especial de tant en tant, i no és que no vulgui escriure entrades com tag’s o awards o coses d’aquest estil, però em conec i sé que segurament no ho faré, així que millor fer-vos esperar poc i després donar-vos més del que esperàveu, que posar les expectatives molt altes.

Moltes gràcies,

Aina