RESSENYA: L'ART DE SER NORMAL

Hola a tots,

Tal com havia promès, aquí torno a estar amb una ressenya. Sé que potser us esperaveu la ressenya de “L’aniversari”, però abans havia de portar-vos aquesta. Sé que faig una mica de tard i la veritat és que segurament em fa més ràbia a mi que a vosaltres portar-vos aquesta ressenya ara. Feia més de tres mesos que tenia aquest llibre a la tauleta de nit, però com que he estat en aquesta epòca d’aturada lectora, no el vaig començar fins aquest dilluns... Així que aquí està la ressenya, espero que us agradi.

FITXA TÈCNICA

Títol: L’art de ser normal

Autora: Lisa Williamson

Nº de pàgines: 414

Editorial: Fanbooks

Sinòpsis: En el seu primer dia de curs, en Leo només té un objectiu: passar desapercebut i que ningú s’assabenti del seu passat. Però les coses es compliquen: la noia més guapa de la classe s’enamora d’ell i, a més a més, comença a fer-se amic d’en David, el raret de la classe. Els secrets, però, són difícils de guardar...

OPINIÓ PERSONAL

Començant per la trama, he de dir que m’ha agradat bastant. No hi ha hagut cap moment en què m’hagi sorprès exageradament perquè certes coses les he trobat previsibles, però m’ha semblat que tot el que passava quedava ben enllaçat i tenia un sentit per poder fer avançar la història. A més a més, una cosa que m’ha agradat molt és que la trama no intenta ensucrar la realitat dels transsexuals, sinó que realment te l’intenta representar tal com és, evitant la sensació de conte de fades en gairebé totes les parts del llibre. Respecte al final, m’ha agradat, no ha quedat massa ensucrat, però a la vegada li ha donat aquell toc de final de llibre que en general ens agrada a tots els lectors.

Respecte als personatges, sincerament, m’han encantat. Els dos protagonistes tenen personalitats bastant oposades, fet que provoca que d’alguna forma es complementin i es creï complicitat entre ells al llarg de la història. A més, les seves personalitats queden ben descrites i representades al llarg del llibre. Queden ben molt ben explicats els seus sentiments davant de diverses situacions fent que puguis empatitzar amb ells, ja que encara que el tema de la transsexualitat potser no és el que ens preocupa a tots, sempre pots adaptar alguns dels seus sentiments a situacions personals teves. Ara, més en l’àmbit personal, el personatge del Leo és el que més m’ha agradat, no sé per què, però la seva personalitat, més aviat tancada, l’he trobat molt interessant i potser és amb el que més m’he identificat a l’hora d’actuar i pensar.

Sobre els personatges secundaris, en general m’han agradat, les seves personalitats, tot i que no tant com les dels dos protagonistes, queden ben definides, però sense arribar a la complexitat mental a la qual pots arribar percebre dels dos protagonistes.

En general el llibre és fàcil de llegir, el llenguatge és senzill i fàcil. Encara més, una cosa a destacar és el fet que la història és narrada pels dos protagonistes depenent dels capítols, fet que t’ajuda a endinsar-te molt més en la història i en les seves vides perquè realment entens el que pensen en cada moment i per quin motiu fan el que fan (cosa que a vegades no s’entén en altres llibres...)

Així que en termes general recomano el llibre com una història entretinguda, potser més profunda que la novel·la juvenil en general, amb bons personatges que no sembla que hagin sortit d’un conte de fades.

4/5