diumenge, 17 de gener del 2016

COM VAIG ACABAR PUBLICANT UN LLIBRE #6


Hola a tots,
Sé que des que ha començat l’any no he publicat masses entrades, així que he decidit fer-me un propòsit pel blog durant aquest any i aquest és escriure com a mínim una entrada a la setmana. Reconec que és poc en comparació amb altres temps, però crec que és el que a mi m’aniria millor per poder realment complir amb el que dic i també pot ser que en setmanes amb més temps lliure n’escrigui més d’una, mai se sap. Per cert, l’entrada setmana probablement caurà en dia de cap de setmana.
I ara, en relació a l’entrada d’avui, finalment us porto l’entrada que us vaig prometre i que és el final de la saga d’entrades de “com vaig acabar publicant un llibre”. La veritat és que la història en si ja la vaig acabar d’explicar en l’última entrada, però encara tenia certs petits detallets que volia acabar d’explicar i per això teniu aquí aquesta entrada.

      1.  CORRECCIÓ DE LA NOVEL·LA
Com sabeu, i si no ho sabíeu, ara ho sabeu, totes les novel·les s’han de corregir abans d’enviar-les a impressió, però no us penseu que tu escrius el llibre, el donés i llavors ells el corregeixen i ho fan tot, ni de broma (almenys en el meu cas)! Doncs bé, vaig acabar el llibre i allà a l’editorial primer se’l va quedar la meva editora per vigilar que no hi hagués qualsevol error de cohesió o coherència, llavors el van enviar a una correctora que em va corregir totes les faltes ortogràfiques i finalment em va tornar a mi.
Així dit sembla que jo no hagués de fer res, però a mi el manuscrit me’l van tornar amb totes les anotacions que havia fet l’editora i la correctora en un costat, així que bàsicament a través d’un programa del word jo vaig haver de tornar a llegir-me tota la novel·la i canviar totes les coses que l’editora i la correctora m’havien anotat en un costat, perquè elles no van canviar res, simplement van anotar en un costat tots els errors que van trobar.
I sent sincera, això de la correcció em va robar molt més temps del que em pensava que em trauria.


     2.  CANVIS I ELIMINACIÓ DE CERTS CAPÍTOLS
Aquest apartat va totalment lligat al primer. Com us acabava d’explicar, durant la correcció vaig decidir canviar algunes coses i una d’elles va ser molt significativa. Segurament qualsevol persona que s’hagués llegit el llibre en el blog de “si m’estimes” i després es llegís “el noi del bus” trobaria evident que hi ha un personatge que canvia i aquest és l’Albert. A veure, no és que es tracti de personatges totalment diferents, però la seva història amb la protagonista canvia un miqueta. Però per no fer spoilers, només diré que en un principi el sobrenom de l’Albert era “pirat de les flors”, aquí ho deixo.
Llavors, respecte a l’eliminació de capítols, si alguna persona s’ha fixat en la distribució dels capítols, haurà notat que cada capítol està dividit en dues parts, una explicada pel Joan i l’altre per la Diana, doncs confesso que hi ha un capítol que només té una part perquè per recomanació de la meva editora l’altre part va ser eliminada i només parla la Diana en tot el capítol... Per casualitat algú sap quin és ;) ?


      3. ERROR DE LA DEDICATÒRIA
Doncs bé, com la majoria d’escriptors jo també vaig decidir que havia de dedicar el llibre a algú i encara que hauria tingut molt sentit que el dediqués als meus pares, vaig decidir dedicar-lo a la meva àvia per motius personals. Però, com tothom que té l’edició en paper haurà notat, no hi ha cap dedicatòria i això és perquè hi va haver un error en l’impremta i al final no la van posar. Per sort, en la versió electrònica sí que hi és i si al final s’acaba fent una segona edició, ja m’han promès que aquesta vegada sí que la posaran.


I això és tot el que us volia explicar de més, espero que us hagi agradat i finalment s’acaba la saga de “com vaig acabar publicant un llibre”. Si, per casualitat, teniu alguna altra pregunta o dubte sobre com va passar tot, poder deixar-la als comentaris i intentaré contestar tant aviat com em sigui possible.







4 comentaris:

  1. Quina llàstima això de la dedicatòria, a mi em donaria molta ràbia. Espero que s'arribi a fer una segona edició, t'ho mereixes.
    Petons♥

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mir,

      Doncs la veritat és que sí, però com a mínim si que hi és en el format digital! Moltíssimes gràcies, de veritat!

      Petoons!

      Elimina
  2. Hola Ania,
    És una molt mala sort lo de la dedicatoria, deu fer molta ràbia. Ha estat molt interesant saber com vas acabar publicant el llibre. Toquem fusta per a una segona edició.
    Petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Izzy,

      Doncs sím encara que com que tampoc s'hi pot fer res, el millor és deixar-ho estar. Me n'alegro moltíssim que ho hagis trobat interessant! Toquem fusta!!

      Petoons!

      Elimina