RESSENYA: A TODOS LOS CHICOS DE LOS QUE ME ENAMORÉ

Hola a tots,

Avui us porto una nova ressenya, encara que com em va passar amb la d’Allà on els arbres canten, no sé si realment hi haurà gent que la llegeixi i que no s’hagi llegit ja el llibre, però bé...

FITXA TÈCNICA

Autora: Jenny Han

Editorial: Destino

Nº de pàgines: 348

Idioma: Castellà

Sinòpsi : Lara Jean guarda sus cartas de amor en una caja. No son cartas que le hayan enviado, las ha escrito ella, una por cada chico de los que se ha enamorado. En ellas se muestra tal cual es, porque sabe que nadie las leerá. Hasta que un día alguien las envía por equivocación y la vida amorosa de Lara Jean pasa de «imaginaria » a estar totalmente fuera de control.

OPINIÓ PERSONAL

Confesso que començava aquest llibre amb unes expectatives bastant altes, totes les ressenyes que havia llegit el deixaven molt pels aires i la idea de les cartes em semblava molt original, així que esperava que aquest llibre m’enamores.

Per començar crec que m’agradaria parlar de la trama. La veritat és que no tinc gens clar com la descriuria, però una cosa clara: enganxa com una mala cosa (vull dir, em vaig acabar el llibre en un dia). A més, el tema de les cartes m’ha semblat molt divertit i original, crec que li dóna un toc diferent a la història perquè no sigui la típica història d’amor i ajuda molt a avançar la trama; bé, la trama bàsicament gira al voltant d’aquest tema...

Tot i això, no sé per què, m’esperava algun “plot twist” que em deixes amb la boca oberta i confesso que no n’he trobat, almenys que ho fos per mi, per exemple, quan es revela com ha passat tot el tema de les cartes, potser algú no s’ho esperava, però a mi em semblava una mica evident. Tanmateix, reconec que hi ha certs moments que si que m’han sorprès, potser no tant com per considerar-se un “plot twist”, però que realment li afegien més drama a la història. Personalment, m’encanta aquest toc dramàtic de tan en quan.

Sobre els personatges, m’agrada la protagonista. No em passa gaire sovint, però amb aquesta protagonista no he tingut la sensació que el que feia era irreal, a veure, determinades parts potser si, però en general els seus actes tenen un cert sentit. (De veritat, poques vegades passa..)

Sobre els protagonistes masculins... m’agraden, però no m’han enamorat tant com ho han fet molts altres personatges literaris. Vull dir, estan bé, m’han agradat molt i crec que lliguen perfectament amb la protagonista i la història, però com per exemple puc dir que quan vaig llegir “Caçadors d’ombres”, vaig pensar que m’agradaria un Jace en la meva vida, no em passa el mateix amb els nois d’aquest llibre. Que si hi fossin no em sobrarien, però que no m’han agradat tant com per voler-los expressament a ells.

En relació a les germanes de la protagonista, que tenen un paper molt determinant, m’ha passat com amb els nois, m’han caigut bé, m’han semblat simpàtiques, però tampoc m’han marcat en excés. Cadascuna té les seves coses que m’han agradat i que no, però no he aconseguit simpatitzar amb elles tant com amb la protagonista, tot i que és normal tenint en compte que ella narra la història. Tanmateix reconec que la Kitty, la germana petita, en certes parts del llibre m’ha sorprès i m’ha semblat absolutament adorable.

I sobre el final, m’ha agradat, és obert perquè hi ha una segona part, però crec que tot ha quedat ben posat al seu lloc i que els sentiments de la protagonista estan ordenats com haurien d’estar-ho en el final d’un llibre.

Personalment, no crec que em compri la segona part. M’ha agradat com s’ha acabat aquest llibre i tinc una llista tan llarga de llibres per llegir que de moment apartaré una mica aquesta saga per donar peu a altres llibres.

En definitiva, és un llibre super ràpida, fàcil i àgil de llegir. Perfecte per passar una bona estona, somriure mentre llegeixes i si busques una història d’amor.

3,5/5

Us l’heu llegit? Us va agradar? Us el llegireu?