RESSENYA; MI TEORIA DE TODO (J. J. JOHNSON)

Hola tots,

Aquí està la noia que ha superat el blogueig lector amb una nova ressenya. Abans de començar només dir que aquest llibre és el llibre amb portada verda de l’autumnthon, encara que el color és una barreja de blau i verd estrany.

FITXA TÈCNICA

Títol: Mi teoria de todo

Autora: J. J. Johnson

Pàgines: 336

Editorial: Ediciones SM

Llengua: castellà

SINÒPSIS: Fa un any que la Sarah va viure el pitjor moment de la seva vida. La seva millor amiga, la Jamie, va morir en un estrany accident en el gimnàs de l’escola, el qual la Sarah va presenciar. Desde llavors, la vida de la Srah només ha empitjorat. Les seves notes han baixat, les seves relacions amb els amics són gairebé inexistents, té problemes de comunicació amb la seva família i la seva relació amb el Stenn trontolla.

OPINIÓ PERSONAL

PERSONATGES

La protagonista es diu Sarah i al principi és un personatge que et fa gràcia i et cau bé, ja que segons ella té la “neurona borde” (causada per la mort accidental de la seva millor amiga), que fa que tingui aquest toc d’ironia i sarcasme amb el qual podria deixar amb un moc a qualsevol (cosa que acostuma a fer bastant), però realment no acabes d’entendre el perquè de certes coses. Tot i això, a mesura que la trama avança, de seguida veus que és un personatge que té un motiu per fer tot el que fa, acabes entenent-la a la perfecció i simplement et cau bé, almenys en el meu cas.

Sobre els personatges secundaris, que podria dir? N’hi ha de tot tipus, n’hi ha que et cauen molt bé, n’hi ha que t’agradaria donar-li’s una bufetada, com en la majoria de llibres. Però, una cosa a destacar crec que és el fet que encara que hi ha personatges que no et cauen bé, pots entendre el motiu darrere de totes les coses que fan, encara que aquestes estiguin malament.

TRAMA

La trama és bastant original, bàsicament és la història de com la Sarah supera la seva “depressió”; però no us penseu que és una història del pal “superació personal, segueix endavant, autoconeixement...” perquè no és gens això (potser té algun toc de tant en tant, però tenint en compte la trama és inevitable). Més aviat és una barreja entre fets una mica estranys, comentaris irònics i divertits que et faran riure, un toc de superació personal totalment integrat a la novel·la perquè realment no sembli que aquesta gira al voltant d’això, una mica de romanticisme, i personatges peculiars.

Recordo que quan la vaig començar a llegir em sentia una mica perduda perquè la protagonista parlava de moltes coses que jo no coneixia (perquè les explica més endavant), no entenia el perquè d’algunes coses i semblava que no avances massa ràpidament. Però tot va canviar quan vaig passar el primer quart (o menys) del llibre; de sobte, tot anava a un bon ritme, cada pàgina eren coses noves que enganxaven i la protagonista em queia millor..

L’única cosa que puc dir que no em va agradar massa sobre la trama és que el final, és un final bastant inesperat (cap al final et comencen a donar senyals), però realment no és com em pensava que seria i deixa algunes coses poc clares. Tot i que em va agradar, m’haurien agradat unes quantes pàgines més per acabar de saber com acaba tot, encara que està bé llegir llibres de tant en tant que no ho deixen tot perfectament tancat.

LLENGUATJE

El llibre està escrit en primera persona per la protagonista i realment és com si estiguessis en el seu cap, perquè narra molts dels seus pensaments (majoritàriament irònics i sarcàstics) i t’ajuda a entendre-la millor. No és un llenguatge massa culte ni res per l’estil, bàsicament perquè la protagonista és una adolescent i en els seus pensaments fa servir un llenguatge molt normal.