EL DIARI DE L'ARNAU

Bé, com molts sabeu, m’encanta escriure (per cert, sobre la publicació de la meva novel·la espero poder donar-vos informació d'aquí poc ;)) i fa poc vaig començar una nova història, que no sé si tindrà futur, però és una idea a la qual li vull donar una oportunitat. Bé, us explico una mica de que va; em vaig inspirar pel títol de “extraños en un tren”, però la història no té res a veure amb assassinats ni res per l’estil, simplement és l’història de com la vida d’un noi (l’Arnau, el qual no és feliç i té ganes d’acabar l’institut) es creua amb la de la Mar (una noia que aparenta seguretat total en ella mateixa, però que té molts conflictes interiors) en una estació de tren, on es troben cada dia per parlar i ajudar-se a crèixer entre ells. Aquí us deixo un fragment del diari de l’Arnau que crec que representa el caràcter inicial del personatge de l’Arnau.


“17 de setembre del 2015,

Ha tornat a passar una altra vegada. Realment no ho faig per voluntat pròpia, simplement apareix i no sé com fer que se’n vagi. Ningú em diu res, més ben dit, al contrari, la gent intenta relacionar-se amb mi, però no sé per què, em costa obrir-me. Crec que és perquè tinc por, tinc molta por que la gent no vulgui estar més amb mi quan em conegui com realment sóc o de què si al final realment acabo creant relacions amb algú, al final m’acabin abandonant només per com sóc.

No és fàcil sobreviure a l’institut intentant evitar a la gent, però és la primera setmana i de moment em va bé. Només un noi m’ha fet un comentari per ser com sóc, però em sento orgullós de dir que només dues o tres persones li han rigut la gràcia. Tot i això em fa por que en qualsevol moment en pugui fer un altre i la gent realment es rigui, m’agrada pensar que la gent té respecte per certes coses, però no sempre resulta ser així.

M’he assegut al costat d’una noia què es diu Maria, sincerament he de reconèixer que m’ha caigut bé. Quan parlava amb mi semblava que intentes evitar fer qualsevol comentari que em pogués ofendre i, encara que segurament no m'hagués ofès perquè sé que tenia bones intencions, m’ha fet molta gràcia.”