LA MEVA ESTANTERIA #3

 Hola a tots i totes,

Fa bastants dies que no penjo res, però no he trobat temps per fer-ho. Avui he decidit fer una nova entrada de “la meva estanteria”, com que la majoria ja sabeu de que són, aniré directament als llibres.

      1.    El bosc dels cors adormits (Esther Sanz)

Després de la mort de la seva àvia, la Clara es veu obligada a deixar Barcelona per traslladar-se a Colmenar, un petit poble de muntanya on viu lúnic familiar que li queda amb vida. Lluny de casa i del seu món, mentre Clara desenterra vells secrets familiars, dos nois completament diferents, en Braulio i en Bosco, despertaran la màgia del seu cor adormit... amb conseqüències imprevisibles.

Bé, aquest llibre me’l vaig llegir ja fa bastant temps, però no podia faltar en una d’aquestes entrades. Personalment, descriuria aquest llibre com una barreja de romanticisme, misteri, acció i fantasia. Tot i que en un principi pot semblar-te una història previsible, t’enganxarà com una mala cosa i de sobte veuràs que no paren d’haver-hi girs inesperats i passen coses que no havies imaginat que podrien passar, sobretot si només t’has llegit aquesta sinopsis que he deixat aquí. Per cert, és el primer llibre d’una trilogia.

       2.    Caçadors d’ombres (Cassandra Claire)

Al Pandemonium, la discoteca de moda de Nova York, la Clary segueix un atractiu noi de cabells blaus fins que presencia la seva mort a mans de tres joves amb estranys tatuatges.Des d'aquella nit, el seu destí s'uneix al d'aquests tres caçadors d'ombres, guerrers consagrats a alliberar la terra de dimonis i, sobretot, al d'en Jace, un noi amb aspecte d'àngel i tendència a actuar impulsivament...

Segurament la majoria us heu llegit aquesta saga, l’esteu llegint actualment, heu vist la pel·lícula o esteu pensant a llegir-la. Pels que esteu pensant a començar a llegir-la ja podeu començar i els que no heu sentit mai a parlar d’ella és hora d’informar-se. Bé, aquest llibre ens obre la porta a un univers paral·lel al nostre i realment el fa creïble, a més, té el personatge del Jace, que tot i ser el prototipo de “chico malo”, acaba enamorant i enganxant als lectors i la Claire és un personatge amb iniciativa i que cau bé.

      3.    El vigilant en el camp de sègol (J. Salinger)

Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...

Els que heu llegit la novel·la ja sabeu que aquest llibre hi surt i consegüentment que és un dels meus llibres preferits. Aquest llibre és d’un estil totalment diferent dels que he recomanat anteriorment i segurament molts no hi estareu interessats, però realment és un gran llibre, amb el qual et pots identificar, amb el qual pots riure i és molt fàcil de llegir. Per acabar, només us volia donar explicar dues anècdotes sobre aquest llibre que us podrien interessar (?):

-  Mark David Chapman (l’assassí de John Lennon) va dir que després d’aquest llibre va sentir la necessitat de cometre el crim, i després de l’assassinat va esperar a la policia llegint aquest llibre.

- Aquest llibre va ser el gran llibre de Salinger, després d’aquesta obra no hi ha cap llibre seu que sigui massa reconegut.

Moltes gràcies i espero que us hagi agradat.

Podeu deixar un comentari parlant d’algun llibre que us hagi agradat, si us han interessat els llibres d’aquesta entrada o de qualsevol cosa relacionada amb els llibres.

FRASES DE LLIBRES #3

Hola a tots i totes,

Avui porto una nova edició de frases de llibres. La veritat és que m’encanta fer aquest tipus d’entrada perquè puc explorar els llibres en busca de frases divertides, d’amistot, sentimentals, inspiradores… Espero que també us agradin a vosaltres.

“El que més m’agrada d’un llibre és que et faci riure de tant en tant”.

“La vida és una partida i s’ha de viure-la d’acord amb les regles del joc”.

El vigilant en el camp de sègol.

“ La raça humana és capaç de perdonar qualsevol maldat; per això és tan important que no confíem en ella”.

Divergent.

“El dia en que Sherlock Holmes es va especialitzar en criminologia, el teatre va perdre un magnífic actor i, la ciencia un gran pensador”.

Sherlock Holmes (John Watson).

“—Pase lo que pase —dijo Park—, te quiero.


Ella le rodeó la cintura con los brazos y él le abrazó los hombros.


—No me puedo creer que la vida nos diera esto —siguió diciendo Park— para quitárnoslo después.


—Yo sí —repuso ella—. La vida es una zorra.


Park la sujetó con más fuerza y hundió la cara en su cuello.


—Pero depende de nosotros —afirmó con suavidad—. No tenemos por qué perderlo.”

Eleanor & Park.

“Pixar és com un bon llibre: quan comences és molt molt difícil parar”

Ciutats de paper.

“Les persones grans mai entenen res elles soles, i és agotador pels nens haver de donar sempre i sempre explicacions”.

El petit príncep.

“El que t’aconsegueix ajuda no és la llàstima, sinó l’admiració quan et negues a rendir-te.”

Els jocs de la fam.

“Va mirar avall i llavors va fer una cosa poc pròpia d’ell: li va agafar la seva petita mà i li va apretar amb força.

-Tu ets el meu millor amic- va dir-. El meu millor amic per tota la vida.”

El nen  del pijama de ratlles.

Espero que us hagin agradat i si us heu llegit algun d’aquests llibres o si us han agradat les frases podeu deixar un comentari aquí baix.

Avui no he deixat cap repte perquè tinc una notícia molt important a donar-vos: HE DECIDIT REVELAR QUI SÓC. Però ho faré d’una forma que no us sentiu obligats a saber qui sóc (potser hi ha gent que prefereix llegir el blog sense saber qui sóc), us deixaré el link del meu facebook aquí baix. Si em voleu agregar endavant.

EL MEU FACEBOOK (No és obligatori mirar-lo.)

Un petó a tothom,

AINA

UNA MICA MÉS D'INFORMACIÓ...

Hola a tots i totes,

Avui he pensat donar-vos una mica més d’informació sobre la meva novel·la (pels que no ho sabeu, vaig escriure una novel·la i me la publicaran ;)), bé, tornant al tema, els que la vau llegir mentre la publicava on-line sabeu que el seu títol era “si m’estimes...” (i els que no ara ja ho sabeu), doncs pot ser que el títol canviï, però encara no us puc dir com es dirà.

Una altra cosa que us puc revelar és que es publicarà abans que s’acabi l’any. (Una pista pels que l’heu llegit: es publicarà al voltant de l’època de l’any en què té lloc tota la novel·la).

I, finalment també us vull revelar que hi haurà algun canvi en la novel·la ;), de moment estic treballant en ella juntament amb la meva editora.

Un petó a tots,

PD: Si em voleu fer alguna pregunta, la podeu deixar en els comentaris i m’encantaria que us uníssiu a la pàgina en un grup que he fet ( està a l’esquerra i és on diu “uneix-te al blog”). Us aniré informant sobre tot.

NINA1234

YOUTUBERS

Hola a tots i totes,

Avui us porto una d’aquelles entrades comodí de les que vaig parlar en l’entrada informativa. Aquesta he decidit dedicar-la al món del youtube, igual que en el món dels blogs hi ha bloggers molt famosos, en el món de youtube també hi ha youtubers molt famosos (alguns d’ells també van començar en el món del blog), així que aquí us deixo una llista de 5 youtubers als que segueixo. *Aviso que alguns són de parla anglesa.

     1.    Zoella

És una de les youtubers més conegudes del món, crec que té aproximadament uns 8.000.000 subscriptors. És del Regne Unit i diria que viu a Brighton (almenys pel que he sentit en els seus videos) amb el seu nòvio l’Alfie (que també és un youtuber “Pointlessblog”) i s'ha de dir que són molt cuquis . Ella és la teva youtuber si estàs interessat en el món del maquillatge, la moda i si vols riure una mica. Aquí us deixo un vídeo en el qual surt amb l’Alfie per riure una miqueta.

     2.    Superwoman

Bé, ella també és una youtuber que s’anomena Lily. És dels Estats Units i és la teva youtuber si busqués distreure’t una mica i riure. Aquí us deixo un vídeo seu, que jo considero molt divertit, en aquest vídeo, els seus "pares" reaccionen al tràiler de "50 shades of grey".

     3.    Yuya

Segurament molts la coneixeu i també és una de les youtubers amb més èxit (10.000.000 subscriptors). En els seus vídeos parla de moda, maquillatge, pentinat, cuina i moltíssimes altres coses. Els seus vídeos són molt distrets i realment enganxen. Dubto que mai no hagueu sentit parlar d’ella.

     4.    Holasoygerman

Bé, un dels youtubers més famosos del món (22.000.000 subscriptors). Segurament la majoria de vosaltres ja haureu vist algun dels seus vídeos, així que no cal que digui res sobre ell.

      5.    Nigahiga

També un youtuber molt popular (14.000.000 subscriptors) amb vídeos molt divertits. És dels Estats Units i també fa vídeos per riure i que distreuen moltíssim. Aquí us deixo un vídeo que és diu “I dare you”, si us agrada, n’hi ha molt més en el seu canal de youtube. En aquests vídeos animen a tots els seus seguidors a enviar reptes i ell amb el seu grup d’amics competeixen per veure qui en compleix més.

Fins aquí l’entrada d’avui. La veritat és que segueixo moltíssims més youtubers (Joe Sugg, Miranda Sings, Caspar Lee, Marcus Butler...), però no em volia allargar molt i que us avorríssiu. Si voleu una segona tanda de youtubers podeu deixar-ho en un comentari, a part de dir-me quin és el vostre youtuber preferit.

Un petó,

NINA 1234

A LA CLÍNICA

Hola a tots i totes,

Ahir no vaig poder penjar res, perquè pel que es veu tinc el superpoder de que tota la feina se m'acumuli a l'últim moment, i és estrany perquè aquesta setmana ha estat relativament tranquil·la. Bé, aquí us deixo un text, que està en castellà, que vaig haver d'escriure com una feina i volia compartir amb vosaltres.

"Claire pusó su bolsa sobre la cama y suspiró. Marie observaba todos sus movimientos sentada en la cama de al lado; su mirada seguia siendo vacia aunque con pequñas mirada furtivas Claire podia ver cierto respeto y admiración en su aura.

Marie era la más veterana de todas, llevaba seis años encerrada en ese sitio, habia tenido catorza compañeras de habitación y Claire era la número quinze. Cada vez que la observaba, Claire podia ver la desesperación y miedo que Marie sentia, pero que siempre ocultaba detrás de sus aires de superioridad e indiferencia y para ella eso era un motivo para esforzarse más.

Tan solo habían llegado a convivir seis meses, pero las dos habían establezido un fuerte vínculo de comprensión, hasta el punto de que Marie le habia dejado ver fotos de sus otros tiempos. Cuando las vió por primera vez, Claire se quedó con la boca abierta, Marie era muy atractiva. Tenia una melena castaña voluminosa, unos ojos que aún brillaban y tenían esperanza y una figura pequeña pero curvilínea. En cambio, ahora era un saco de huesos, que llevaba montones de capas de vestuario porque siempre tenia frío, que tenia una melena débil que se desmoronaba un poco más cada dia, que habia perdido el contacto con todos sus amigos y família i que sólo vivia para alcanzar un peso que la mataria.

Claire colocó todos sus pijamas en la bolsa, eran lo último que le quedaba para recojer. Cuando terminó volvió a suspirar y se sentó junto a Marie.

-Cuando llegaste, nunca pensé que alcanzarías tus 52 quilitos – dijo Marie sonriendo mientras se tumbaba en la cama- eras un esqueleto.

Claire la imitó y se tumbó a su lado. Después de seis meses habia aprendido que era mejor no hacer comentarios sobre el peso de su compañera.

-Cuando salgas ve con cuidado con los cazadores- dijo Marie con una voz más dura y una expresión más dura.

Los cazadores eren el apodo que las chicas les habían dado a los cazatalentos que siempre estaban a las puertas del centro de rehabilitación esperando a alguna chica que saliera, para recultar-la para sus filas de modelos.

-No te preocupes- dijo Claire sonriendo- no me interesa ese mundo.

Marie le dedico una pequeña sonrisa y desvió la mirada. Claire se mordió el labio, sabia que Marie habia terminado de ese modo por el empeño que tenia en mantenerse en ese mundo y quizás su comentario no habia sido acertado.

Entonces llegó la infermera, se llamaba Bianca y con una dulce sonriso, avisó a Claire que sus padres la estaban esperando fuera. Con resignación, Claire habia empezado a sentirse segura en aquel lugar, se levantó de la cama y cogió su bolsa.

-Prometeme que te recuperarás y algun dia nos veremos fuera de estas paredes- dijo Claire mientras abrazaba a Marie.

-Vas a ser la chica numero quinze a la que la hago la misma promesa- dijo Marie con un poco de ironia- però por ti me esforzaré de verdad.

-Debo ser la chica numero quinze a la que le dices eso.

La dos se rieron y después de una lenta despedida Claire se marcho rezando para que Marie se recuperarà antes de que la enfermedad o la desesperación la consumieran."

Respecte a la part dels caçadors, m'he basat en un article que vaig llegir i que podeu llegir AQUÍ

Un petó a tots,

Espero els vostres comentaris ;)

NINA 1234