diumenge, 10 de desembre de 2017

RESSENYA: ERIC LINDSTROM- A TRAGIC KIND OF WONDERFUL

FITXA TÈCNICA

Autor: Eric Lindstrom
Editorial: Harper Collins
Nº de pàgines: 288
Idioma: Anglès
Sinopsi: For sixteen-year-old Mel Hannigan, bipolar disorder makes life unpredictable. Her latest struggle is balancing her growing feelings in a new relationship with her instinct to keep everyone at arm’s length. And when a former friend confronts Mel with the truth about the way their relationship ended, deeply buried secrets threaten to come out and upend her shaky equilibrium.
As the walls of Mel’s compartmentalized world crumble, she fears the worst—that her friends will abandon her if they learn the truth about what she’s been hiding. Can Mel bring herself to risk everything to find out?

(Per la Mel Hannigan, de 16 anys, el trastorn bipolar li fa la vida imprevisible. El seu últim problema és equilibrar els seus sentiments creixents en una nova relació amb el seu instint de mantenir a tothom a una certa distància. I quan una antiga amiga s’enfronta a ella amb la veritat sobre com va acabar la seva amistat, secrets enterrats amenacen amb sortir a la llum i desequilibrar-li la vida.
Mentre les parets del món de la Mel tremolen, ella tem el pitjor, que els seus amics l’abandonaran si descobreixen el que ha estat amagant. Serà la Mel capaç d’arriscar-ho tot per descobrir-ho?)


OPINIÓ PERSONAL

Començo dient que aquest llibre jo me’l vaig llegir en anglès i diria que no està disponible en castellà, ni en català.

El que em va cridar l’atenció d’aquest llibre va ser el fet que la protagonista, la Mel Hannigan, tingués un trastorn bipolar. Quan ho vaig llegir a la sinopsi, vaig suposar que la Mel seria un personatge complex, interessant i una mica diferent de qualsevol altre personatge que hagués vist abans, i efectivament ho va ser. Al llarg del llibre es profunditza molt en els sentiments de la Mel i en com conviu amb el seu trastorn i això em va semblar molt interessant. Recordo que al principi de cada capítol hi ha unes petites indicacions que descriuen l’estat emocional de la protagonista en aquest capítol i, encara que això no et fa entendre immediatament les seves emocions, t’ajuda a comprendre millor la inestabilitat emocional que pateix a vegades. Recalco que són unes petites indicacions, no és una descripció de les seves emocions, sinó que són unes equivalències que s’inventa la mateixa Mel per controlar les seves emocions i que ella mateixa t’explica com funcionen al llarg del llibre, així que si quan comenceu a llegir-lo no ho enteneu, és normal.


Seguint amb el tema de la protagonista. La Mel és personatge complex, però amb el qual es pot empatitzar fàcilment, ja que moltes de les seves pors o preocupacions són les de qualsevol adolescent, a excepció que ella té un trastorn bipolar que vol amagar a tothom. Personalment, volia destacar un capítol concret en el qual té un episodi maníac i penso que està fet molt bé. Al llarg d’aquest episodi maníac de la protagonista, l’autor aconsegueix que et posis en el seu cap d’una forma increïble. D’alguna forma és com si experimentessis el mateix que ella i, encara que saps que les coses que vol fer són irracionals o una bogeria, et frustres amb ella quan es troba obstacles en el seu camí o en el seu intent de fer completes bogeries.


Llavors, hi ha dos personatges en particular que m’ha intrigat molt i als quals trobo que els hi falten bastantes pàgines per poder arribar a entendre’ls, aquests són l’Annie i la Sofia. Cal dir que no són protagonistes i potser són més terciàries que secundàries, però per mi les seves històries i personalitats no estaven suficientment desenvolupades en comparació a la dels altres personatges i són dos personatges amb molt potencial.

I per acabar amb el tema dels personatges, volia parlar sobre l’interès amorós de la Mel, el qual és pràcticament perfecte i per aquest motiu no m’ha acabat de convèncer la forma en què actua al final de la novel·la. Puc entendre que estigui enamorat de la Mel, però la forma en què es comporta en certs moments em sembla exagerada, almenys tenint en compte el temps que fa que es coneixen amb la protagonista. Tot i això, també he de dir que les seves accions i el que està disposat a fer per la Mel em sembla molt bonic i són  d’aquelles coses que et deixen amb un somriure tonto a la cara.


Ara toca parlar sobre la trama. Personalment, quan vaig començar el llibre la vaig trobar molt confosa, ja que es fan moltes referències a coses del passat que el lector desconeix. Tot i això, és aquesta curiositat pel que va passar la que et fa seguir llegint durant la primera meitat del llibre. Llavors, a partir de la meitat aproximadament, hi ha un plot-twist bastant inesperat que aconsegueix enganxar-te més a la història i fa que la curiositat del lector se centri en la situació actual dels protagonistes i no en el seu passat.
Sobre el final, està bé, però per mi faltaven algunes explicacions. S’acaben explicant tots els esdeveniments passats, però pel meu gust faltaven detalls més específics sobre aquests esdeveniments.


En general, és un llibre recomanable per passar una estona distreta, té una protagonista molt interessant i et sabrà mantenir enganxada al llarg de tota la història.

Cap comentari:

Publica un comentari