CIUTATS DE PAPER (PEL·LÍCULA)

Hola a tots,

Bé, aquesta entrada que penjo avui en realitat la volia penjar fa ja dos dies, però millor tard que mai, no? Doncs sense dilacions, avui vull fer una miniressenya de la pel·lícula “Ciutats de Paper”.

OPINIÓ PERSONAL

Comencem una mica posant-nos en context; la vaig anar a veure al cinema fa una setmana aproximadament, però sent sincera no em feia massa il·lusió veure-la. No m’havia llegit el llibre i no sé per què el tràiler no m’atreia particularment, però tot i això vaig decidir que volia veure-la perquè recordo que em va passar el mateix amb “The fault in our stars” i al final em va acabar encantant la pel·lícula i el llibre.

En aquest cas el resultat va ser una mica diferent, no puc dir que no m’agrades perquè realment em va agradar, però el final d’alguna forma em va decebre una mica i no em va acabar d’encaixar.

Sobre els personatges, he de dir que gairebé tots em van encantar, el personatge de la Margot em va agradar en el primer moment, aquell misteri que l’envoltava i aquella personalitat tan peculiar em van fer gràcia, d’una forma positiva claríssimament. El Quentin simplement em va caure bé per la seva forma de ser; una mica innocent, però a la vegada una persona fidel, honesta, valent i adorable. I els amics del Quentin, que dir-ne? Són divertidíssims, les seves personalitats són tan diferents, però a la vegada és complementen tan bé que és simplement perfecte i molt divertit.

I, el més important, la trama em va agradar moltíssim. Sempre hi ha una mica de misteri que et manté atent i enganxat, però a la vegada hi ha escenes super divertides que et fan riure, hi ha moments una mica més profunds que et fan pensar i sobretot hi ha molts moments on es veu reflectit que és l’amistat.

SPOILERS A PARTIR D’AQUÍ

Sincerament volia evitar fer qualsevol spoiler quan fes aquesta mini-ressenya, però necessitava parlar del final i no podia fer-ho sense spoilers.

El final el vaig trobar molt decebent, vull dir, el Quentin es passa dies buscant pistes, se salta l’institut per fer una ruta amb cotxe d’unes quantes hores per anar-la a buscar, gairebé l’atropellen en el camí, s’enfada amb els seus amics per ella i quan finalment la troba ella l’hi ha de dir “que fas aquí?”. A veure, li has deixat pistes per tota la ciutat sobre on estaves perquè ell les trobes i ara li preguntes perquè està aquí? Doncs és evident que està aquí perquè ha seguit les pistes i t’ha vingut a buscar perquè es pensava que això era el que volies.

Però això no és el pitjor de tot, quan el Quentin li explica que ha seguit totes les pistes que ella li ha deixat i que per això està allà, ella va i li diu “les pistes només les he deixat perquè sabessis que estic bé”, perdona? Digue’m que és una broma, vull dir el pobre noi ha estat seguint pistes per tota la ciutat i eren només per dir-li que estaves bé? No era més fàcil deixar-li un paper on digués “Estic bé” i tema solucionat?

Això em va posar una mica dels nervis i aquí vaig decidir que el personatge de la Margot no m’agradava massa perquè em va donar la sensació que havia estat jugant amb el Quentin durant tota la pel·lícula, a més de què al final el Quentin torna sol a casa. Tot i això, fa les paus amb els amics i això sí que em va agradar del final, a part de l’última narració que fa el personatge.

FINAL DELS SPOILERS

I aquest és el final de la meva ressenya i com que sempre veig que la gent quan fa ressenyes posa notes, aquesta és la meva nota per la pel·lícula.

8,5/10