diumenge, 5 de febrer de 2017

RESSENYA: DOS CHICOS BESÁNDOSE (DAVID LEVITHAN)


Hola a tothom,
“Lo prometido es deuda”, així que us porto la ressenya del llibre “Dos chicos besándose” de David Levithan. Si us heu passat pel blog aquests dies, haureu vist que fa poc vaig penjar una entrada amb frases extretes del llibre que em van agradar molt i he pensat penjar-ne una segona part després de la ressenya perquè en tinc moltes que no vaig poder posar en l’entrada passada. I, sense entretenir-nos, passem a la ressenya:

FITXA TÈCNICA


TÍTOL: Dos chicos besándose
AUTOR: David Levithan
Nº DE PÀGINES: 237 pàgines
IDIOMA: Castellà
EDITORIAL: Nocturna Ediciones
SINOPSI: Harry y Craig tienen 17 años y están a punto de embarcarse en el beso más largo de la historia. No solo quieren romper el récord mundial, sino que también buscan generar conciencia en la sociedad, mostrarle que no hay nada de malo en que dos chicos se besen. Mientras los rodean las cámaras y una multitud, que los apoya tanto como los repudia, Harry y Craig logran llegar a las vidas de otros jóvenes que se encuentran lidiando con su sexualidad. Cada uno de ellos la transita de una manera distinta; algunos con aceptación y otros con tanto dolor que están al borde del abismo.



OPINIÓ PERSONAL

El llibre, com ja diu la sinopsis, tracta sobre dos nois que pretenen batre el rècord guiness del petó més llarg del món, però a part d’aquesta història que podríem considerar la principal, en el llibre es tracten moltes altres històries paral·leles que de tant en tant l’autor relaciona entre elles, però d’una forma natural, sense ser necessàriament forçat. La veritat és que totes les històries estan bé perquè ensenyen diferents casos, situacions i estats dins d’una relació amorosa entre dos nois gays i tracta diversos problemes i situacions a les quals s’han d’enfrontar, però a la vegada et mostra la part més humana de la relació.


Sobre la narració, és diferent de la majoria de llibres. Personalment, quan vaig començar-lo em va sorprendre el fet que el narrador fos en primera persona del plural, és a dir, et relata la història un “nosaltres” que en un principi no saps qui són. Reconec que per mi l’inici del llibre va ser molt desconcertant. Al llarg del llibre els “narradors” fan moltes reflexions personals i et donen la seva opinió sobre els fets que succeeixen en les històries que relaten, però al no saber qui són els narradors et perds en les seves reflexions. A mesura que avança la història vas veient més clar qui és aquest “nosaltres” i les seves reflexions cobren més sentit i més profunditat, però al principi és desconcertant. (Si vols saber qui és el “nosaltres” i com està enfocada la història abans de començar a llegir-la, vés al final del llibre als agraïments, i allà l’autor ho explica a la perfecció).


Un altre fet a destacar és que no hi ha capítols, és una sola narració, totalment seguida, que va saltant d’una història a l’altra. Jo he de reconèixer que això no em va agradar perquè jo tendeixo a llegir per capítols, però quan ja portava uns dies amb el llibre em vaig acostumar perfectament. Si pretens llegir-lo d’una tirada, llavors no tindràs cap problema.

Sobre els personatges, en general em van agradar, però no són d’aquells personatges que se’t quedaran gravats a la ment i no podràs oblidar. Són molt humans i la seva humanitat està molt ben descrita, de forma que pots empatitzar amb ells i amb les seves emocions i comprendre les motivacions darrere de les seves accions. Hi ha personatges que et recorden que és estar enamorat, n’hi ha que et fan experimentar les emocions i les pors del principi d’una relació i n’hi ha que et recorden que se sent quan estàs en el fons del pou.


Com ja he dit abans quan he parlat del narrador, el principi del llibre és complicat, no és d’aquells llibres que t’enganxaran des de la primera pàgina, bàsicament perquè les primeres pàgines no s’acaben d’entendre, però a mesura que avancis, t’anirà enganxant i t’entrarà més i més curiositat per saber com acaben totes les històries i el que passa amb tots els personatges.


En definitiva, és un llibre que recomano totalment, ja que a part de parlar sobre l’homosexualitat, és un llibre que et farà reflexionar (té frases i reflexions precioses), els protagonistes són molt humans i pots empatitzar amb ells i les històries són molt realistes i humanes (potser la del petó no tant, però les altres sí).

Moltes gràcies per llegir i espero que us hagi agradat i us animeu a llegir el llibre!



4 comentaris:

  1. Hola! Te he nominado a un book tag! Te dejo el enlace para que lo veas:

    http://elpoetaincomprendido.blogspot.com.es/2017/02/book-tag-para-conocernos-un-poco-mas.html.

    Espero que puedas hacerlo,

    Un saludo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Que bien, muchas gracias! Ahora me paso y cuando pueda lo haré!
      Un saludo!

      Elimina
  2. ¡Hola!
    Pues me llama bastante la atención, quizás le dea una oportunidad.
    Yo también participo en la iniciativa, ya te sigo. Dejo por aquí el enlace por si alguien quiere seguirme, siempre devuelvo el seguimiento.
    ¡Un beso desde Aprovecha La Vida Cada Día!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Pues si le das una oportunidad, espero que te guste!
      Besos y nos leemos!

      Elimina